La Diada d’enguany arriba en un moment de màxima expectació –i tensió– per als partits independentistes, que estan a l’espera de conèixer la sentència del Tribunal Suprem per decidir els següents passos en el seu embat contra l’Estat. El dilema de convocar eleccions anticipades a Catalunya planeja des de fa temps i és el principal punt de fricció entre ERC i JxCat, que fan càlculs sobre quan serà el millor moment per convocar-les –l’únic que pot fer-ho és el president– en un intent de disputar-se el gruix del vot independentista.
Però el cert és que el vot independentista, almenys a Barcelona, fa anys que es disputa part del seu espai amb els sectors més sobiranistes d’ICV i dels comuns. El vot dual d’una part dels electors, que opten pel color violeta o pel sobiranisme segons de quins comicis es tracti, situa aquí la frontera amb més marge de creixement per als partits rupturistes. Un repàs de totes les eleccions celebrades des del 2010 permet extreure algunes conclusions força reveladores. La primera és que a Barcelona el moviment independentista maximitza la seva força a les eleccions al Parlament (vegeu gràfic), on els comuns sempre obtenen uns resultats més discrets.
Esgarrapant vots
Una segona conclusió és que el moviment independentista ha guanyat més vots a Barcelona en el període 2010-2012 (50.000) que entre els anys 2012 i 2017 (38.000), amb la referència del 21-D –les eleccions convocades per l’aplicació de l’article 155– com a punt àlgid amb gairebé 420.000 paperetes. Va ser rècord històric per la capital catalana, tot i que el 45,78% obtingut en percentatge de vot és el més baix de l’última dècada. Fins i tot a les eleccions europees del passat mes de maig es va aconseguir un percentatge més alt (46,47%), fet que només s’explica per la presència de Carles Puigdemont (JxCat) i Oriol Junqueras (ERC) a les llistes, ja que per norma general la mobilització independentista en eleccions que no siguin al Parlament és molt menor.
La dinàmica oposada es pot observar en l’espai ideològic d’ICV i els comuns, que també tenen una bossa de votants que trien la papereta en funció de l’ocasió. El 26-M, per exemple, el vot dual va castigar molt els comuns: van perdre a Barcelona 75.000 vots entre les eleccions municipals i les europees, que se celebraven el mateix dia. La majoria d’aquests vots (50.000) van anar a parar al bloc independentista, la qual cosa no vol dir que tots ells fossin sobiranistes.
Els comuns i el 60% contra la repressió
Més enllà d’eventuals transvasaments de vots hi ha una altra dada que sobresurt de l’anàlisi dels resultats electorals a Barcelona: des del 2012 hi ha entre un 53% i un 60% de barcelonins que voten partits –ERC, JxCat, comuns– que es posicionen en contra de la repressió i a favor de la celebració d’un referèndum. És indiferent quin tipus d’eleccions siguin o en quin moment es produeixin: la majoria es manté inalterada. Aquest és el camp de joc en el que les formacions independentistes esperen esgarrar algun vot nou o, si més no, aconseguir les simpaties suficients –a favor d’un referèndum, per exemple– per a crear un nou moviment capaç d’arribar als dos terços de suport electoral.
Qui aposta més decididament per aquesta estratègia és ERC, que en els últims mesos ha modulat el seu discurs per entrar en l’espai més sobiranista dels comuns, sobretot després de l’absorció de Nova. Malgrat la tensió pels pactes postelectorals de Colau, encara és el full de ruta del partit. Els republicans han guanyat a JxCat a Barcelona –en nombre de vots– en cinc de les sis eleccions que s’han celebrat després del 27-S, però encara se’ls resisteix quedar primers al Parlament en nombre d’escons. En canvi, JxCat ha obtingut els seus millors resultats quan Carles Puigdemont ha estat a les llistes electorals (21-D i europees del 26-M) però ha acusat el vot útil cap a Ernest Maragall en les darreres municipals.
1 
