Sense Sarrià-Sant Gervasi no hauria passat. Sense aquest feu històric de Convergència i Unió (CiU), l’exalcalde i ara candidat de l’òrbita de JxCAT, Xavier Trias no hauria guanyat les eleccions municipals del passat 28 de maig. Les xifres retraten a la perfecció com la fortalesa de Trias en aquesta part de la zona alta està blindada a prova de bales. Va obtenir el 40% dels vots, més del doble dels que va aconseguir la segona força, el PP, el 14,92%.
Aquesta fortalesa també l’explica la fèrria convicció amb la qual molts dels seus votants asseguren que farà les coses bé si aconsegueix tornar a plaça de Sant Jaume. Una bona part d’ells es troben al barri de Sant-Gervasi Galvany, on l’exalcalde va anar a votar el passat 28 de maig. El punt exacte va ser el Mercat de Galvany, on ara es troba un dels seus, en Joan Torrents. Es declara votant de Trias sense cap intenció d’amagar-ho ni necessitat de fer cap matís. “El primer objectiu era fer fora Colau. El segon és que Trias sigui alcalde i el tercer que no pacti amb ERC”, diu al TOT Barcelona.
“No tocar més l’Eixample”
En ser preguntat per què la gestió del guanyador de les eleccions pot ser bona per a Barcelona tampoc dubta. Creu que és el que necessita la ciutat i se centra únicament en dos aspectes. Per una part, remarca que cal promoure el turisme i garantir la seguretat dels turistes i que, per tant, “no els robin els rellotges” —moltes vegades d’alta gamma—. Per l’altra, “no tocar més l’Eixample”. “Estic d’acord que cal reduir el trànsit, però no es pot fer de manera tan caòtica i crear embussos”, insisteix.
El que tenen en comú els districtes on Trias va ser el candidat més votat, l’Eixample, les Corts, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, és que tenen una renda mitjana anual superior a la resta de districtes de Barcelona. Pel que fa a Sant Gervasi-Galvany, es troba, amb 30.407 euros de renda mitjana anual, entre els 10 barris amb més renda de l’Estat. Les dades provenen de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que també inclou dos barris més de Barcelona en aquesta llista: les Tres Torres (32.958 euros) i Pedralbes (32.462 euros).
Els votants de Trias
Quan a principis de maig Trias va fer una de les seves declaracions més polèmiques, “Un senyor que cobra 3.000 euros no pot arribar a finals de mes”, es dirigia, precisament, als votants d’aquestes zones. No s’adreçava a l’electorat d’altres barris més populars, on acostuma a guanyar BComú o el PSC, com és el cas del Raval (districte de Ciutat Vella), del Turó de la Peira (Nou Barris) o d’Horta (Horta-Guinardó).
Aquest darrer barri no ha estat citat a l’atzar, sinó que és on viu en Miquel Pons —nom fictici—, que treballa a Sant Gervasi-Galvany des dels anys vuitanta. Reconeix al TOT que ell no va dipositar la papereta a l’urna en favor de Trias. Va escollir la d’ERC. Això fa que no es vulgui mullar gaire en parlar de l’exalcalde, però sí que s’anima a compartir algunes de les coses que ha vist des del seu lloc de treball entre part de l’electorat.
Concretament, recorda que un sentiment instal·lat a l’imaginari col·lectiu des dels darrers anys ha propulsat la victòria de l’alcaldable de Junts: l’anticolauisme. “L’anticolauisme ha fet que hi hagi molta participació en el districte”, afirma i afegeix que en algunes ocasions s’ha arribat a uns nivells excessius. “Al bar on vaig a esmorzar sentia tants comentaris anticolau que, fins i tot, em vaig plantejar votar Colau quan tampoc m’agrada”, admet.
Les coses que haurien de canviar
Una veïna en la qual s’entreveuen alguns indicis d’aquest sentiment és la Neus Faixat —nom fictici—. Afirma al TOT que no ha votat i que no en sap gaire, de política, però l’alegra que el candidat més votat hagi estat Trias i que l’alcaldessa en funcions Ada Colau hagi baixat a la tercera posició. La raó? Creu que hi ha massa coses que han de canviar. “Està tot brut, hi ha molta immigració il·legal, tot i que jo no estic en contra de la immigració, i hi ha molta delinqüència”, indica sobre una percepció de la inseguretat que la fa baixar al centre de Barcelona sense el mòbil i amb poques joies. “El turisme que tenim, a més, ve a desfasar-se. La ciutat ha perdut molt. És una llàstima”, assenyala des d’un barri que és una mena d’oasi respecte a la Barcelona que descriu. Aquí els carrers no només estan força nets, també destaquen els cotxes de gamma alta i els vianants van vestits amb roba de marca.
La Núria Ribet —nom fictici— va més enllà dels clàssics temes contra la gestió de Colau, com la neteja i la mobilitat, i posa sobre la taula una realitat de la qual s’ha parlat moltes vegades: la poca inversió municipal que s’ha fet en aquest districte, el més ric de Barcelona. Es queixa, concretament, de la manca d’equipaments i places en escoles públiques. Aquesta visió també la té la seva parella, en Joan Rubio —nom fictici—: “Com en teoria aquí tenim més diners, hem de viure amb poques ajudes”.
Tot i que aquesta parella té punts de vista similars en aspectes clau que poden determinar la qualitat de vida del veïnat, també tenen algunes diferències. Dues d’elles són els candidats als quals van confiar el seu vot. Rubio va votar ERC com “la solució menys dolenta”. “Soc d’esquerres i ideològicament no podia votar Trias”. Ribet sí que va votar Trias, ja que creu que pot fer bé les coses perquè ja va governar una vegada. “No tenen gaire a veure. A nosaltres ens uneix Catalunya”, bromeja Rubio.
