L’urbanista Vicent Guallart ha reclamat aquest dimarts “grans plans” per a Barcelona a llarg termini i amb inversió suficient, en contraposició amb l’actual política de pacificar carrers concrets a través del model de superilles del govern d’Ada Colau. Qui va ser arquitecte en cap de la ciutat de 2011 a 2015, durant el mandat de Xavier Trias, ha reivindicat des de la seu de Foment del Treball una transformació urbana de gran profunditat que estigui a l’alçada del repte que suposa el canvi climàtic.
Ho ha explicat com a ponent d’una nova conferència del cicle RethinkBCN, que organitza la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball. L’acte tenia lloc a la seu de la patronal, conduït per la periodista Glòria Marín i presentat per Ángel Simón, president del Consell de patrocinadors de l’entitat convocant. Guallart ha alertat que, des de la Revolució Industrial, “les ciutats canvien cada 50 anys” i l’actual és un moment de “canvi d’època”, no pas de resoldre necessitats a curt termini amb mesures tàctiques. “El 2020 finalment Europa ha decidit ser un continent de zero emissions el 2050 i sempre després d’una pandèmia hi ha un nou higienisme que repensa com han de ser els carrers i els edificis. Què fa Barcelona, en un moment així?”, s’ha preguntat.
“Tenim un repte molt gran de mobilitat i el pretenem resoldre a través d’accions petites. I això és un error estructural”, ha sentenciat. “Avui el repte no és de petita escala, i la gran escala només es resol amb inversions molt grans“, ha advertit. Per això l’urbanista situa com a màxima prioritat consensuar “un gran projecte” entre totes les administracions i amb les empreses, i posar-hi xifres: “Quants diners val treure la meitat dels vehicles que entren al centre de la ciutat? Ens fa falta un pla!”. “Reformem aquest carrer o aquest altre, però ningú diu per reduir el 50% de la mobilitat metropolitana calen tants milions”, ha lamentat. “L’ecologisme benintencionat” no aconseguirà frenar el canvi climàtic si no es fan grans projectes, inversió i la participació de tots els actors urbans.
Tenir sempre plans als calaixos, pressupostats
En comptes de “fer grans declaracions” o “baralles” entre institucions, recepta preparar “dibuixos grans i pressupostos grans”. “Amb les bones intencions no farem grans canvis”, ha afegit. “El mestre Oriol Bohigas sempre deia que hem de tenir projectes i plans als calaixos amb un pressupost, que hem de tenir als calaixos per quan tinguem diners executar-los”, ha recordat. Ha reivindicat que d’urbanisme tàctic ja en feia l’Ajuntament de Xavier Trias, perquè en plena crisi no hi havia diners per al llarg termini, tot i que l’equip que liderava va seguir dissenyant grans plans per articular barris productius a velocitat humana en el marc d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero.
També s’ha referit a les polítiques municipals sobre el vehicle privat: “No val queixar-se que uns van en cotxe i són dolents, hem de tenir una actitud col·laborativa entre institucions perquè és l’única manera d’afrontar el repte”. No se n’ha estat, però, de renyar als acèrrims del cotxe i ha reconegut que “hi ha gent que no vol cap canvi” i que “vol tornar al 2006 amb una economia expansiva” que no situava l’ecologia en primer terme. Al Govern de la Generalitat també li ha demanat més ambició en mobilitat i que plantegi un full de ruta pactat a llarg termini.
Sense façana fluvial al Besòs
A més, Guallart ha posat èmfasi en la deficitària façana fluvial de Barcelona al Besòs. Mentre Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià han dedicat esforços els darrers anys a obrir-se al riu amb un urbanisme més permeable, Barcelona continua d’esquenes a la desembocadura amb una successió de polígons de baixa densitat poc aprofitats. “Cal consolidar el creixement de la ciutat cap a l’est: el centre de gravetat s’ha bellugat cap a Glòries i tenim una façana ridícula davant d’un riu que té dimensions de riu europeu“, ha criticat. “L’aigua és fonamental en la ciutat ecològica que ens ve, ens cal per tenir natura i vida… L’aigua és a les biociutats del futur el que les xarxes digitals és a les smart cities“, ha comparat.
En contraposició a la inèrcia de l’últim segle, en què Barcelona ha anat expulsant les fàbriques i tallers cap a l’entorn metropolità o fins i tot cap a Àsia, Guallart defensa que tota la ciutat sigui teixit productiu. Ha recordat que als anys 50 hi havia indústria automobilística a l’Eixample i que els nous models de producció, més nets, permeten casar vida urbana i sector secundari. Alhora, ha advocat per usar els edificis per a la producció d’energia, sobretot a través de la coberta que molts cops no s’aprofita. “La casa de la meva àvia no tenia lavabo… Els edificis cada vegada assumeixen més funcions i produir energia hauria de ser una més, però per això cal incorporar nous materials i canviar normatives”, ha concretat. Finalment ha recomanat “pensar la ciutat i el territori de forma simbiòtica” i ha recordat que “hi ha intel·ligència a tot arreu” i no només als entorns urbans. En aquest sentit, veu en l’aprofitament dels boscos una font de materials imprescindible i una nova forma de gestionar el territori amb criteris d’economia circular.
