El viatge que l’alcalde Jaume Collboni va fer a finals d’agost a Amman (Jordània) i Istanbul (Turquia) va costar més de 27.000 euros. Ho detalla un informe que la direcció d’alcaldia ha emès a petició de Junts per Barcelona i al qual ha tingut accés el TOT Barcelona. Collboni va anar a Jordània després que Israel vetés la seva entrada al país hebreu. L’alcalde va encapçalar una delegació municipal de sis persones -entre les quals hi havia la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay-, i vuit periodistes. Durant l’estança, Collboni va anunciar la reactivació del Districte 11, amb un paquet d’ajuts per a les ciutats palestines arrasades per Israel. A Istanbul, el grup de l’Ajuntament va ser també de sis persones -sense Gay i amb la comissionada d’Afers Europeus, Mar Jiménez– i quatre periodistes. A Turquia, Collboni va anar-hi per donar suport a l’alcalde d’Istanbul, Ekrem İmamoğlu, detingut per motius polítics.
Més de 12.000 euros en vols a Amman
En el cas d’Amman, l’Ajuntament va fer-se càrrec de les despeses de tothom (inclosa la premsa), mentre que a Istanbul va pagar el viatge de la delegació municipal. Segons detalla l’informe, el cost d’anar a Amman es va enfilar fins als 17.438,71 euros. El més car van ser els bitllets d’avió, tots en classe turista amb la companyia Royal Jordanian, amb una despesa de 12.268,74 euros; l’allotjament a l’Hotel Intercontinental de tota la delegació (tres nits, 24, 25 i 26 d’agost) va suposar 3.966,9 euros, i els trasllats interns en autobús, 1.134,22 euros. Alhora, l’informe esmenta que Collboni, Gay i un assessor van fer ús de la sala d’autoritats de l’aeroport de Barcelona el 24 d’agost, amb un import de 68,85 euros.
Més de 8.000 euros per anar a Turquia
A Istanbul, la despesa que va pagar l’Ajuntament va ser de 8.016,56 euros. Collboni i la resta de la delegació van viatjar amb les companyies Vueling, Turkish Airlines i Royal Aviation per 5.772,56 euros. També en aquest cas, els seients van ser en classe turista. A més, l’allotjament de dues nits (27 i 28 d’agost) a l’Hotel Conrad Bosphorus Estambul va comportar una despesa de 2.244 euros.
D’altra banda, la resposta a Junts inclou una despesa de 1.192,96 euros en restauració durant tota l’estada a Amman i Istanbul, i de 705,61 per despeses de visats, altres transports o connexions. Totes les quantitats esmentades sumen més de 27.300 euros.
Trencament de relacions amb Israel
La sortida de Collboni a Jordània es va produir després que l’Ajuntament de Barcelona trenqués les relacions amb l’Estat d’Israel i l’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv, amb els vots a favor del PSC, Barcelona en Comú i ERC, en el plenari de maig. La raó adduïda va ser el genocidi comès per Israel a Palestina. El consistori tampoc té intenció de contractar les empreses que figuren en el llistat de Nacions Unides amb negocis als territoris ocupats de Palestina, segons la instrucció de la gerència municipal de 6 de juny del 2025.
A finals d’agost, fonts diplomàtiques d’Israel van justificar la prohibició que Collboni entrés al país hebreu en el fet que l’alcalde havia “boicotejat” Israel, la qual cosa van dir que tenia “conseqüències”. El viatge del govern municipal va tenir lloc pocs dies abans que la Sumud Global Flotilla, amb l’exalcaldessa Ada Colau, salpés del Port de Barcelona. L’expedició va acabar a les portes de Gaza, interceptada per l’exèrcit d’Israel. Colau i la resta de membres de la flotilla, entre els quals també hi havia el regidor d’ERC Jordi Coronas, van acabar en una presó i pocs dies després van ser deportats.
Junts va denunciar “opacitat” i “unilateralitat”
El 29 d’agost, el president de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, va denunciar “l’opacitat” i “la unilateralitat” amb què l’alcalde va actuar amb aquest viatge. I va registrar una bateria de preguntes en les quals demanava el cost total desglossat del tour de l’alcalde, qui va formar part de la delegació i quines gestions, objectius, continguts i resultats es van aconseguir. Martí Galbis va recordar Collboni que la cooperació internacional al desenvolupament ha estat “sempre” una política consensuada a l’Ajuntament de Barcelona, “amb un pla director que estableix les prioritats i els criteris d’actuació”. “No podem permetre que Collboni trenqui amb aquest consens tradicional i actuï de manera unilateral en temes tan sensibles, gastant diners públics sense transparència ni control democràtic”. L’informe de resposta a Junts és del 22 d’octubre.
El document recull algunes despeses concretes com un sopar al restaurant Sufra d’Amman per a vuit persones, amb un cost total de 645,80 euros, a raó de 80,73 euros per comensal, i un esmorzar a l’Hotel Intercontinental d’Amman per a sis persones, amb un cost de 215,71 euros, a raó de 35,95 euros per hoste. En concret, les despeses de l’alcalde en restaurants i transport van ser de 93,10 euros; les de la tinenta d’alcaldia Gay, de 60,35 euros, i les de la comissionada Jiménez, de 54,33 euros.
Lideratge en cooperació internacional
Pel que fa als motius i resultats del viatge, l’informe concreta que ha servit per reforçar “el lideratge i el compromís de Barcelona amb els drets fonamentals, la democràcia i la cooperació internacional, consolidant la ciutat com a referent europeu en diplomàcia urbana i solidaritat internacional, i la seva capitalitat euromediterrània”.
Uns 1,5 milions en reactivar el Districte 11
Durant la primera etapa a Amman i als camps de refugiats palestins, el govern de Collboni va anunciar la reactivació del Districte 11, un instrument que va posar en marxa l’alcalde Pasqual Maragall als anys noranta per contribuir a la reconstrucció de Sarajevo després de la guerra dels Balcans. Amb un pressupost inicial d’1,5 milions, el Districte 11 ha de permetre fer “un salt d’escala” en la cooperació municipal amb les ciutats palestines, amb la col·laboració “estable” per part de tècnics municipals “en projectes de planificació urbana, salut, accessibilitat i educació”, subratlla la resposta a Junts.
El primer acord del Districte 11 Ciutats de Palestina es va signar el 15 d’octubre passat amb Ramal·lah, en un acte a l’Ajuntament de Barcelona, amb la presència de l’alcalde de la ciutat palestina, Issa Kassis. Aquest acord, per quatre anys, ha de servir per impulsar projectes en àrees com el desenvolupament urbà i planificació metropolitana; la gestió i tractament de l’espai públic; les ciutats intel·ligents, turisme i innovació i iniciatives culturals, segons el consistori barceloní.
Es dobla l’aportació econòmica a l’UNRWA
Al llarg del viatge a Amman i els camps de refugiats, Collboni també informar que doblaria l’aportació econòmica de Barcelona a l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) fins als 400.000 euros. En aquest viatge, la delegació barcelonina va conèixer els projectes de cooperació d’UNRWA cofinançats per la capital catalana.
D’altra banda, el viatge a Istanbul va ser per donar suport a l’alcalde d’Istanbul, Ekrem İmamoğlu, “detingut per motius polítics”. Collboni hi va anar com a vicepresident d’Eurocities (la xarxa de ciutats europees). Durant l’estança, es va entregar a İmamoğlu el Premi Especial per a la Democràcia d’Eurocities. L’alcalde de Barcelona va fer també una visita simbòlica a la presó de Silivri i es va reunir amb activistes LGTBI per donar suport a un col·lectiu que pateix “repressió” a Turquia.
