Un dels agents del Cos Nacional de Policia que van actuar l’1-O a l’escola Ramon Llull ha declarat, en els mateixos termes que les declaracions dels seus companys de les darreres setmanes, que no recorda haver vist cap ferit aquell dia, ni cap ambulància, ni el tret de pilota de goma que va impactar en Roger Español. “Això porta a una conclusió, algú o té molt mala memòria o està ocultant els fets”, ha indicat l’advocada d’Irídia Anaïs Franquesa a la sortida de la Ciutat de la Justícia.
Aquest divendres han declarat tres policies com a investigats pels fets de les escoles Dolors Montserdà, Mediterrània i Pau Claris, i un com a testimoni pels fets de l’escola Ramon Llull.
El mateix agent que va actuar a l’escola Ramon Llull ha dit que els van llançar pedres i llambordes “molt grans” i que va témer per la seva vida, tot i que hauria afegit que ni ell ni els seus companys van ser ferits i l’escut i la furgoneta no van patir desperfectes, ha exposat l’advocada de l’Associació de Juristes pels Drets Humans, Núria Garrido Blanch, que ha volgut recordar que als carrers propers a l’escola Ramon Llull no hi ha llambordes.
El policia que ha declarat com a investigat pels fets de l’1-O a l’escola Dolors Montserdà és l’únic que aquest divendres ho ha fet per videoconferència. Ha parlat de “turba descontrolada” que llançava “ampolles d’aigua i pedres”, ha indicat Garrido. La terminologia que ha utilitzat ha estat “de muralles humanes, multitud hostil, tumult, situació descontrolada” i ha dit que tots temien per la seva vida. “Muralles humanes” va ser l’expressió del fiscal Fidel Cadena que va causar estuport els primers dies del judici al Tribunal Suprem contra els líders polítics acusats de rebel·lió.
L’agent de l’escola Dolors Montserdà ha indicat que volia protegir la integritat dels seus subordinats però “en cap moment s’ha referit a garantir la integritat dels ciutadans”, ha indicat Garrido. L’advocada ha afegit s’ha referit al llenguatge utilitzat pels policies, que “es refereixen a la gent com a una massa” i parlen d’una “violència extrema ambiental, perquè està clar que no va ser física per part dels votants”, ha afegit.
Puntades de peu “molt lleus”
Per la seva banda, el policia que va actuar a l’escola Pau Claris, que és el mateix que hauria lesionat a Marta Torrecillas, ha declarat per les puntades de peu a la gent que estava asseguda al pati i a l’entrada de l’escola, cosa que ha quedat acreditada amb la visió del vídeo. Segons Garrido, l’agent ha argumentat que ha dit que “era per defensar-se, perquè també l’estaven atacant, amenaçant i agredint”. Franquesa ha afegit que el subinspector s’ha reconegut a les imatges, i ha dit que les puntades de peu eren “molt lleus”, i que “en cap cas lesionaven les persones assegudes” perquè les feia “amb la part de la sola” per facilitar la feina dels altres companys.
Finalment, l’agent que ha declarat pels fets de l’1-O a l’escola Mediterrània ha dit que no va veure cap megàfon ni cap advertiment, segons Garrido, el que hauria deixat “bastant acreditat” que “a Mediterrània van entrar a sac”, ha conclòs.
Divendres que ve declaren tres policies més
El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va citar a declarar com a investigats tres comandaments de la Policia Nacional el proper divendres, 22 de març per les càrregues policials a l’escola Estel del Guinardó l’1-O, on van resultar ferits 18 votants. Es tracta de tots els comandaments que van actuar en aquest centre, on la policia va fer una ràpida incursió que va dificultar que els votants poguessin prendre imatges, cosa que ha obstaculitzat la investigació.
Amb aquests comandaments, un inspector cap de nucli i dos subinspectors, tots de l’equip Orca, ja són 37 els policies espanyols investigats per l’actuació d’aquell dia a la capital catalana. Els tres comandaments podran declarar per videoconferència. Fa uns dies l’Audiència de Barcelona va decidir reobrir la causa, després del recurs de l’Ajuntament de Barcelona, acusació popular, contra l’arxivament que havia fet anteriorment Instrucció 7.
