L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, van celebrar aquest dimecres a la tarda la primera reunió institucional. El més destacable d’aquesta trobada és que Collboni va oferir a la Generalitat 27 solars perquè construeixi 1.764 habitatges públics a preus assequibles. Del total de solars oferts, 14 ja estan disponibles i els altres 13 ho estaran al llarg de la legislatura.
Aquest oferiment ja ha despertat algunes reaccions. Per part seva, Trias per Barcelona ha criticat la cessió dels 27 solars. Tal com ha dit en un comunicat el regidor i responsable d’Habitatge del grup municipal Trias per Barcelona, Damià Calvet, l’anunci és “insuficient” i “incomplet” per fer front a la difícil situació de l’habitatge a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, ha demanat que cal fer un pacte a escala metropolitana que inclogui més actors. “La proposta de Collboni deixa fora de l’equació les que han de ser les principals palanques de transformació: la legislació, l’urbanisme, l’agilitat en la tramitació de llicències i la col·laboració publicoprivada”, ha afirmat. És per això que Calvet ha catalogat a Collboni de “coautor” de les “nefastes” polítiques d’habitatge fetes a la capital catalana durant el mandat de l’exalcaldessa Ada Colau.
La ciutat més cara
Fa pocs dies, el portal immobiliari Fotocasa va publicar un nou estudi en el qual avisava que a 18 capitals de l’Estat se superava el preu que el metre quadrat tenia el mes de juliol. Barcelona estava al capdavant de tot amb 20,66 €/m2 al mes. La seguien Madrid amb 8,55 €/m2 al mes, Palma de Mallorca —16,29 €/m2—, València —13,48 €/m2 —, Alacant —12,70 €/m2— i Sevilla —11,63 €/m2—, entre altres.
Pel que fa a la realitat per districtes. Fotocasa va assenyalar que el preu del lloguer havia pujat més d’un 10% a set districtes de la ciutat. On més va pujar és a Nou Barris amb un 19,9% i després a Sarrià-Sant Gervasi —16,8%— i Sant Andreu —15,1%—.
