La davallada d’ús del català com a llengua habitual entre els joves a Barcelona, concretada recentment a traves de l’enquesta municipal, ha derivat en un xoc entre els partits que governen la Generalitat, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, i els que ocupen l’executiu de l’Ajuntament, Barcelona en Comú i PSC. La topada s’ha evidenciat lluny de les grans cambres polítiques, però encara i així ha marcat el discurs dels partits que hi predominen. Concretament, els arguments creuats al voltant de la materia s’han repartit en els diferents consells de districte. Com a resposta a una proposició de JxCat perquè el govern reverteixi la tendència negativa de la llengua catalana, els quatre grups municipals han protagonitzat un ball de retrets, només lleugerament atenuat per una diagnosi i una preocupació compartida pel que fa a la salut de la llengua.
El passat dijous es va poder veure aquest estira-i-arronsa, de manera simultània, als consells de l’Eixample i de Sants-Montjuïc. En tots dos casos, es va repetir el mateix escenari formal. La proposició del grup liderat per Elsa Artadi al consistori demanava que el govern del districte preparés una proposta amb mesures concretes per promoure l’ús del català entre els joves en “entorns educatius, culturals i comercials” i que aclarís també quins indicadors s’utilitzaria per mesurar l’impacte de la iniciativa. Davant d’això, ERC hi donava suport, BComú s’hi abstenia i el PSC hi votava en contra. Així, en els dos districtes la proposta quedava aprovada, acompanyada de l’abstenció també repetida de Ciutadans i la negativa de Barcelona pel Canvi a l’Eixample.
Així, mentre JxCat aconseguia formalment esgarrapar la majoria necessària per comprometre el govern a presentar el pla per millorar l’ús del català a cadascun dels districtes, socialistes i comuns aprofitaven per passar comptes amb la Generalitat. “S’ha de dotar les oficines de normalització lingüística que avui tenen la mateixa dotació que fa 10 anys”, reblava Albert Deusedes com a conseller del PSC a Sants-Montjuïc, fent referència al consorci que gestiona les polítiques de promoció de la llengua i que depèn del govern català. També el conseller Marc Martínez, del mateix partit però en aquest cas a l’Eixample, assenyalava que aquest el Consorci per la Normalització Lingüística havia estat sota el poder directe de Junts per Catalunya abans de la formació del nou govern autonòmic.
Els representants de Barcelona en Comú als dos districtes, Jordi Matas i Marina Berruezo, per la seva part, havien coordinat un altre retret conjunt al grup proposant: l’eliminació del 3XL i del doblatge de l’anime en català. La decisió es va prendre “prioritzant el share i els beneficis” per davant de “l’ús del català entre els joves”, remarcava Berruezo.
A l’altra banda del debat, els grups de districte de Junts per Catalunya exhibien les darreres xifres oficials com a principal cavall de batalla. La darrera Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020 mostrava la regressió de l’ús del català com a llengua habitual entre els joves. Detallava com havia passat de representar l’idioma preferent en el 35,6% dels enquestats (2015) a fer-ho en el 28,4% dels casos. Així, per revertir-ho, reclamaven un pla municipal a cada districte per “revertir” la situació. “Entenem tota promoció de la llengua com a una eina integradora”, deia Georgina Lázaro, consellera de JxCat a Sants-Montjuïc, en la seva exposició.
A l’Eixample, per Junts per Catalunya, Albert Cerrillo obria el seu parlament amb l’apunt que “l’ús de la llengua catalana entre els joves de la ciutat de Barcelona ha disminuït dràsticament des de que l’alcaldessa Colau governa a la ciutat”. Això va indignar especialment el conseller dels comuns Jordi Matas, que hi va respondre: “Has començat amb una correlació que és una animalada. Perquè a mi primer de carrera d’Estadística m’explicaven que si fas una correlació entre quan arriba la primavera i quan arriben les cigonyes a la ciutat, tot això està ben correlacionat. Però tothom sap que els nens no els porten les cigonyes. Així doncs, totes sabem també que l’ús del català no depèn de qui hi ha a l’alcaldia de Barcelona”.
Alhora, el conseller va insistir, com també van fer els socialistes, a reivindicar que l’ajuntament barceloní és l’únic consistori de tot Catalunya que ofereix els cursos bàsics de català gratuïts i en cap de setmana. Per últim, la postura de PSC i BComú va atribuir a Junts per Catalunya que volgués fer “trampes” desviant les “responsabilitats” sobre la promoció de la llengua en els districtes. “Saben que no tenen [els districtes] competència com a tal”, resolia Marc Martínez.
En aquest estira-i-arronsa, ERC va donar ple suport a la proposta en els dos casos, tot i que va deixar espai per als matisos. D’una banda, la consellera Tània Rafí a l’Eixample va defensar que votarien a favor perquè “Barcelona com a capital de Catalunya ha de ser un exemple alhora de vetllar pel coneixement i l’ús del catala per tal de preservar i enfortir la llengua pròpia del país”. Alhora, el representant republicà de Sants-Montjuïc encarregat d’expressar el posicionament del grup, Saoka Kingolo, va remarcar que no entenia del tot el que demanava JxCat i que trobava a faltar “una proposta concreta sobre la salut social” de la llengua. Finalment, però, va mantenir els sí del seu grup.
