El govern d’Ada Colau comença el mandat amb negociacions. En paral·lel a la gestació del bipartit BComú-PSC, a l’Ajuntament comença la primera ronda de converses per acordar el cartipàs. Aquesta deliberació amb tots els grups forma part ineludible de cada inici de mandat i inclou el repartiment de les cadires que ocuparà cada partit en les comissions municipals –economia, urbanisme, cultura…–, en els consells d’administració de les empreses públiques i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
És a dir, tota l’arquitectura de governació de la institució excepte les funcions de cada membre del govern. Decidir si Jaume Collboni (PSC) serà primer o segon tinent d’alcalde, si Janet Sanz (BComú) seguirà portant Urbanisme o si Jordi Rabassa heretarà de Gala Pin el districte de Ciutat Vella, per posar tres exemples, és competència exclusiva d’Ada Colau. Els nomenaments es fan tots a través d’un decret d’alcaldia i no necessiten votació al plenari. Així s’han fet els del govern provisional dictats dissabte, inclosa la nova gerent pactada amb el PSC, i així es faran els del futur bipartit.
L’Ajuntament no pot funcionar sense cartipàs, així que mentre no arriba el nou segueix vigent el que regia l’anterior mandat. Fins i tot en el cas dels regidors que han deixat el consistori, que mantenen la representació a les empreses públiques. “El govern té un termini indicatiu d’un mes per aprovar el nou cartipàs en un plenari que es celebrarà com a molt tard el 16 de juliol”, indiquen fonts oficials del consistori.
La setmana següent és usual que se’n celebri un altre, dedicat als districtes. Aquest segon ple no té termini màxim i de fet fa dos mandats es va haver d’endarrerir a setembre. El Secretari municipal ja està enviant als grups quin nombre de cadires els toquen a cada districte, segons els resultats per territoris. Els tria cada partit però formalment també s’han de nomenar via decret. La presidència de cada consell de districte –deu mini parlaments– pot ser per a l’oposició, però el regidor executiu –i el conseller tècnic que li porta el dia a dia– són sempre del govern.
Poca tensió pels 21 vots
Aritmèticament l’oposició podria arribar a bloquejar el cartipàs, però no és un escenari gaire probable. Ni tan sols després del canvi de grup de Celestino Corbacho, que ha desmantellat la majoria que va permetre la investidura de Colau. “Els governs acostumen a trobar bastants suports perquè a tothom li interessa que s’aprovi”, explica un assessor de l’oposició. Cada partit buscarà assegurar-se la quota de visibilitat suficient per lluir –acció de govern o fiscalització del govern– durant els propers 4 anys.
A més, la votació de la majoria de punts només requereix majoria simple: BComú i PSC en tindrien prou amb 3 abstencions per aconseguir llum verda. L’únic que necessita majoria absoluta (21 vots a favor) és el número i denominació de les comissions. Aquest mandat n’hi ha hagut 4 però amb un govern més ampli podria haver-n’hi alguna més. Les sol presidir un membre de l’oposició.
Els sous dels regidors
També forma part del cartipàs la retribució dels nous regidors electes i dels consellers de districte, que fa 4 anys va aixecar polseguera per l’intent fallit dels comuns de rebaixar tots els salaris al que marca el codi ètic de Barcelona en comú. L’oposició va fer pinya per impedir la retallada i el govern va haver d’idear com a alternativa que els regidors de Bcomú transfereixin cada mes l’excedent salarial i el partit redistribueixi el total a través de subvencions a projectes socials.
Així, el sou dels regidors va quedar fixat el 2015 en 84.532 euros bruts anuals, els tinents d’alcalde cobren 98.192 euros i l’alcaldessa en rep 100.000 euros. Els presidents de cada grup municipal perceben 92.600 euros. Cal tenir en compte, però, que alguns han de triar entre el sou municipal i el d’una altra institució on tinguin càrrec –la Diputació, per exemple– o compaginar dues dedicacions parcials amb la reducció de sou proporcional.
El personal eventual, moneda de canvi
També forma part de les converses, tot i que no del cartipàs, la distribució dels recursos materials: quin despatx ocupa cada grup, els assessors assignats… La quantitat de personal eventual o de confiança de l’ajuntament és fixa, però cada mandat es reparteix de forma diferent. En termes generals és proporcional als resultats electorals, però hi ha un cert marge que els converteix en un element important del regateig.
I finalment hi ha els consells d’administració. Els darrers dos mandats l’oposició ha forçat que la representació política a les empreses públiques –BIMSA, Barcelona Activa, BSM…– reflecteixi la pluralitat del ple, el que els fa perdre agilitat decisòria i guanyar transparència. Els governs en minoria de Xavier Trias i Ada Colau han hagut de carregar amb aquest front afegit de negociació, que no van patir els bipartits i tripartits liderats pel PSC.
1 
