Janet Sanz (Tamarit de Llitera, Osca, 1984) és la presidenta del grup municipal de Barcelona en Comú després de la marxa d’Ada Colau de l’Ajuntament a finals d’octubre. Entre 2015 i 2023, Sanz va ser la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, una àrea des de la qual va impulsar la connexió del tramvia entre Glòries i Verdaguer i la construcció dels eixos verds a l’Eixample. Llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra, és regidora de l’Ajuntament de Barcelona des del 2011. En aquesta entrevista, la primera que fa des que es presidenta del grup municipal, Sanz analitza en quin moment es troben les negociacions dels pressupostos amb el govern del PSC, defensa la posada en marxa d’un peatge urbà i espera que abans de l’estiu estigui fet el pla especial per regular els lloguers de temporada.
Acaben de tancar un acord amb el govern de Jaume Collboni per regular els lloguers de temporada a través d’una reforma urbanística. En què consisteix?
Els dos darrers mandats, Barcelona en Comú ha posat l’habitatge en el centre de totes les polítiques de l’Ajuntament. Vivim una crisi habitacional sense precedents. La Modificació del Pla General Metropolità acordada a Barcelona és la resposta al fet que el lloguer de temporada no es va incloure en el topall de preus del lloguer. L’alcaldessa Ada Colau i el president del govern espanyol Pedro Sánchez van acordar fer la Llei pel Dret a l’Habitatge, però també fer un topall dels preus del lloguer. Nosaltres ja dèiem que, tot i l’esforç que es feia per incrementar el parc públic d’habitatge i aconseguir que els privats fessin més habitatge assequible, hi havia un problema de preus i calia intervenir en el mercat. El mercat sol ens porta a una desproporció de preus. Vam demanar als socialistes aquest topall, però es va deixar fora el lloguer de temporada. A Barcelona, el que veiem és que cada cop més el lloguer que s’ofereix és de temporada. La modificació urbanística que hem proposat és fins que la Generalitat i l’Estat no desenvolupin totes les eines que tenen (la Generalitat en l’àmbit de sancions i inspeccions i l’Estat incorporant el lloguer de temporada al topall de preus). Barcelona pot fer coses per evitar que el lloguer de temporada continuï sent un frau social.
Pel que diu, l’Ajuntament pot regular a banda de la Generalitat i l’Estat?
Sí. L’Estat ha d’incorporar el lloguer de temporada en aquest topall de preus. La Generalitat també pot fer un decret per regular el lloguer de temporada: quines casuístiques, com controlar-ho, fer un règim sancionador i tota una sèrie d’elements que permetin un control i destapar l’estafa i el frau que està havent-hi a Barcelona. Un nombre molt elevat de l’oferta, al voltant del 60 o el 70%, de les plataformes immobiliàries és de lloguer de temporada. És clarament un frau perquè no hi ha un 60 o un 70% dels contractes de lloguer que es facin per la demanda del lloguer de temporada. A Barcelona, no s’ha donat mai. El que es necessita a Barcelona és un lloguer estable, de com a mínim cinc anys.
Quan es pot començar a aplicar aquesta regulació?
El que s’ha fet ara és una Modificació del Pla General Metropolità. Qualifica tot l’habitatge present i futur d’un ús essencial i permanent, que és el de viure. Calculo que això provisionalment es pot aprovar en el plenari de finals de febrer, i en dies o setmanes posteriors que ho faci la comissió territorial de l’Ajuntament i la Generalitat. Espero que estigui a tot tardar abans de la primavera. Un cop fet aquest pas, es pot fer un pla especial com el del PEUAT pels lloguers de temporada. Aquest pla ha d’estar entre l’abril i l’estiu. Els veïns no poden esperar la fragilitat dels acords que hi ha al govern d’Espanya, que depenen d’un partit que està al servei dels especuladors, com és Junts per Catalunya, i el partit socialista, que mai ha volgut incorporar aquesta proposta. La nostra obsessió és que hi hagi una regulació que pugui prohibir al lloguer de temporada a tota la ciutat.
Hi ha algunes zones de la ciutat on s’hagi d’incidir més?
L’especulació està present a tot arreu, no diferencia entre barris. Evidentment, l’Eixample, Poblenou, Sant Antoni, Poble-sec, Sants, Fort Pienc… Hi ha zones que estan més a prop del centre i que sempre tenen una tensió en matèria d’habitatge. Ja ens passava amb els pisos turístics. És una mica igual. Amb l’escletxa que va deixar el partit socialista s’estan oferint lloguers a 11 mesos a preus desorbitats. La gent ja està destinant entre 40 i el 50% dels seus salaris a pagar un lloguer. Amb els lloguers de temporada, és quasi un 60%.
El lloguer de temporada va ser una de les condicions que van posar per aprovar els pressupostos de l’Ajuntament per al 2025, juntament amb congelar les tarifes de transport públic, eliminar dues terminals de creuers i fer més eixos verds. En quin moment estan aquestes negociacions?
Si Collboni vol aprovar-los, els pressupostos hauran de tenir la identitat i el segell dels Comuns. Això vol dir habitatge, abaratir el cost de la vida (tarifes del transport públic, funerària pública), decreixement turístic (terminals de creuers), millora de les infraestructures de la ciutat i lluita contra l’emergència climàtica (superilles). És el que hem fet els darrers vuit anys. És importantíssim que Collboni entengui que per a nosaltres això és indispensable. El preacord dels lloguers de temporada és important. El partit socialista va començar dient-nos que no es podia fer urbanísticament a la ciutat. Finalment, ha reconegut que sí que es podia fer. Ara mateix, de cara als pressupostos, no tenim res més. Això constata que Collboni se n’anirà de vacances de Nadal sense tenir la principal eina de l’Ajuntament, que és el pressupost, aprovada. És una alcalde feble. Els socialistes confonen la seva situació, el seu desig, amb la realitat. Tenen 10 regidors i actuen com si tinguessin la majoria.
Els han ensenyat les xifres del pressupost de l’any vinent?
No. L’únic que tenim són converses amb relació a les propostes que nosaltres hem anat proposant. Tenim el grup de creuers que no té uns acords tancats encara. Tenim l’acord d’habitatge (lloguer de temporada) que forma part d’una taula d’habitatge que encara estem treballant. La setmana que ve tindrem una altra reunió, però de la resta de qüestions no tenim res.
De les tarifes del transport públic, tampoc? En principi, l’Autoritat del Transport Públic les donarà a conèixer la setmana vinent
No tenim cap proposta sobre la de la taula. Sabem que la Generalitat ha anunciat que vol mantenir les bonificacions, i que això ha sigut una cosa que la Generalitat ha fet perquè els Comuns ho hem exigit al Parlament. Però també demanem congelació, que no pugi l’IPC. L’altre dia Collboni anunciava 1.000 milions d’euros per ampliar la línia 2 del metro. Si s’ha d’ampliar l’L2 que sigui per connectar els barris i no per apropar els turistes a l’aeroport. Hi ha barris com els de la Marina i la Zona Franca que fa molts anys que esperen això. Però també necessitem que aquests veïns puguin pagar i agafar el metro. La mobilitat és un dret. El que no podem permetre és que els problemes que tenim les administracions per abordar el cost de la mobilitat li carreguem al ciutadà. És una responsabilitat que les administracions hem d’entomar. Cal fer un refinançament del transport públic. Hem de veure d’on obtenim recursos. Nova York acaba d’anunciar un peatge urbà que posarà en marxa l’any vinent per sufragar millores del metro i dels trens. Londres fa molt temps que ho té.
Barcelona hauria de tenir un peatge urbà?
És una de les coses a treballar i a explorar. Ja ho treballàvem al mandat passat. És una demanda de moltes entitats de defensa del transport públic, d’associacions de veïns i veïnes, d’entitats ecologistes que estan dient que el que no pot ser és que Barcelona no tingui un finançament per cobrir les necessitats de transport públic i alhora segueixin entrant tants vehicles contaminants a la ciutat. Per això vam impulsar la zona de baixes emissions, hem anat fent les superilles…, molts projectes que crec que s’acabarien complementant millor també si hi hagués una taxa que pogués ajudar a finançar el transport públic.
Havíeu plantejat que aquest peatge estigui a l’entrada o al centre de la ciutat?
No ho havíem acabat de plantejar. Vam recollir la demanda i vam dir que aquest havia de ser el mandat en què començéssim a parlar una vegada ja s’havien implementat les zones de baixes emissions i teníem un calendari en què també li estàvem dient a la gent, ‘miri, seguretat, de quan el seu vehicle podrà entrar o sortir’. Tenim la taula contra la contaminació que no s’ha tornat a convocar. Es va posar en marxa el 2016 i era una taula molt útil per parlar de totes aquestes qüestions i acordar amb totes les entitats i amb totes les persones que estan lluitant perquè Barcelona sigui una ciutat saludable i ben connectada amb un transport públic eficient que funcioni bé.
Està descartat que els Comuns entrin al govern de Collboni?
Després de les eleccions, i durant i després de la investidura, vam estar treballant amb la voluntat de recollir el sentit del vot majoritari de les municipals. Era el moment de fer un govern amb el PSC, ERC i els Comuns. Era un govern majoritari, de 24 regidors, que permetia tirar endavant totes les polítiques necessàries i no dependre de les aritmètiques ni de la dreta. Per això, vam fer aquest vot de confiança a l’alcalde Collboni. No volíem que Barcelona tingués un alcalde de dretes. Malauradament, a vegades, ho sembla, que tinguem un alcalde de dretes. Tot i que Xavier Trias no és alcalde, a vegades les propostes que ens porta aquest alcalde, les podria proposar Convergència i Unió i Junts per Catalunya, diferent al que representa el partit socialista o al que el votant progressista del partit socialista esperaria. La decepció d’aquest votant cada cop és major. De fet, a les mateixes eleccions, això es reflecteix. Collboni, segurament, és el candidat socialista que pitjor resultat obté a l’àrea metropolitana. Quan fas un discurs de dretes, el teu votant també es desorienta i no acaba d’entendre molt bé a qui vols representar i què vols fer. Van voler fer un pacte amb Xavier Trias. Volen desmuntar el PEUAT i el 30%, i fer tota una sèrie de polítiques que nosaltres no compartim, com el tema de la Fórmula 1 al centre; la Copa Amèrica, tal com s’ha desenvolupat i portant, a més a més, la privatització al Park Güell per part d’una marca privada; fer l’encesa dels llums de Nadal al passeig de Gràcia dos anys consecutius… Són dinàmiques que posen la ciutat al servei de les èlits, però no al servei dels barris. Tenint en compte això, vam decidir que si Barcelona no pot tenir aquest govern progressista, perquè l’alcalde no el vol liderar, ens quedem a l’oposició i farem valdre els nostres nou regidors per capgirar les polítiques elitistes del govern. I sobretot perquè tenim la mirada posada en el 2027. I perquè Barcelona en Comú, que és una força que ha governat la ciutat vuit anys, vol tornar a governar la ciutat a partir del 2027.
La seva intenció, el 2027, és intentar encapçalar la llista de Barcelona en Comú?
Queda molt de temps. Tot just fa un mes que soc presidenta del grup municipal. El meu repte ara mateix és treballar aquests anys que queden per endavant i el que acabi passant el 2027 serà una decisió col·lectiva de l’organització. Crec que hem d’obrir un procés. Nosaltres tenim el congrés el juliol del 2025 i serà un bon moment allà per també fer el debat d’allò que és millor. Nosaltres com a organització estem en un moment en què no ens preocupa tant les persones que puguin encapçalar o liderar, perquè tenim un projecte tan sòlid i tan reconeixible per tota la feina feta els darrers vuit anys, que això és la part que més arriba a la ciutadania. La ciutadania identifica la marca Barcelona en Comú, la marca política, el projecte polític que hi ha al darrere, i saben que Barcelona en Comú és certesa, certesa de treballar pels barris, certesa de posar en el centre la lluita contra l’emergència climàtica i fer projectes com el de la superilla i desenvolupar-los.
No creu que Barcelona en Comú és un projecte que s’identifica molt amb Ada Colau?
Les dades de les últimes eleccions ens indiquen que cada vegada és diferent, és menys això. Evidentment, Ada Colau passarà a la història per ser, primer, la millor alcaldessa de la ciutat que ha tingut mai Barcelona, però a més a més, per haver liderat un canvi de model. Un canvi de model que no es reconeixia des de les Olímpiades. La gent la identifica amb un projecte de la ciutat de Barcelona, però va molt més enllà, perquè és un projecte polític en el qual, a més a més, l’Ada ha compartit també els èxits amb tot el seu equip. Tothom sap que ella sola no feia les coses. És un projecte compartit i col·lectiu que ha fet reconeixible aquest model amb el que és el projecte de Barcelona en Comú. Ada Colau és sinònim de Barcelona en Comú i Barcelona en Comú és sinònim d’un projecte viable per al segle XXI.
La veu tornant per encapçalar la llista a les municipals del 2027 o creu que ha acabat esgotada políticament?
Ada Colau pot fer a la vida el que vulgui, perquè és una gran persona, una gran política i una gran activista. Ella ara mateix necessitava personalment i professionalment fer un canvi perquè el seu compromís ha sigut molt important. I a partir d’aquí, què acabarà fent? Doncs, no ho sé. S’ho està passant molt bé, que està fent coses en l’àmbit internacional, de lluita contra l’extrema dreta, posant al centre el genocidi del poble palestí. Ara, ella, aporta des d’un altre lloc. No diria que s’hagi cansat de la política. Política es pot fer des de molts llocs que no sigui la institucional. Ja veurem si en algun moment ella decideix… No és una decisió que ara estigui sobre la taula.
Sobre la connexió del tramvia, l’alcalde va posar com a condició aprovar els pressupostos. En quina fase està aquest projecte?
Nosaltres no respondrem a cap xantatge. Si l’alcalde vol fer el tramvia, el pot portar com un acord a part dels pressupostos nosaltres el votarem, donarem suport a la modificació pressupostària. Portem molt de retard amb el tramvia. És un retard injustificable. És una infraestructura de primer ordre absolutament indispensable en clau metropolitana. Que depengui de l’Ajuntament de Barcelona i del bloqueig polític de l’Ajuntament, em sembla una barbaritat, perquè en depenen nou municipis de l’àrea metropolitana en els quals la seva mobilitat si no es fa molt difícil en el dia a dia. Si Collboni vol tenir el pressupost vinculat al tramvia, el pot tenir amb una modificació pressupostària.
Les negociacions per obrir una funerària pública, com estan?
Anem una mica lents en moltes de les respostes. El que sabem a hores d’ara és que no és una de les propostes fàcils pel PSC ni per Collboni, la qual cosa no puc entendre. Municipis com Reus, Cambrils i Vila-seca, tots governats pel PSC, han impulsat una funerària pública compartida. No podem entendre perquè aquesta proposta no s’està abordant de manera més àgil. En un moment tan dur, quan perds una persona estimada, i et trobes subjecte al monopoli d’unes empreses que es lucren en aquest moment tan difícil com és la gestió de la vetlla i de l’enterrament…, la ciutadania es mereixeria un servei públic en el qual es pogués diferenciar també en funció de les rendes. O sigui, una cosa pública, no mercantilitzar la mort. Per a nosaltres té molt de sentit.
I creu que aquesta funeraria podria incidir en els preus del mercat?
I tant. Moltes dels tanatoris que s’obren es fan en sòl públic. El mandat passat és va fer una ordenança i tot un treball. Crec que és indispensable. Tens pràcticament un monopoli, amb dues empreses que a més es posen d’acord, gairebé, per posar els mateixos preus. Si entra un servei públic, tindrà un impacte.
Darrere la compra del cinema Comèdia per ubicar-hi el Museu Thyssen hi ha el fons Stoneweg, que volia impulsar el Museu Hermitage, un projecte al qual vostès sempre es van oposar. Es miren el projecte del Museu Thyssen amb certes reticències?
Estem esperant que ens presentin la informació. Sabem que hi ha hagut la voluntat de comprar aquest espai. És un espai estrany urbanísticament. Té qualificació d’equipament, però té botigues. Que hi vagi un equipament en un espai tan mercantilitzat, sigui públic o privat, és positiu. Ara, el que hem de veure és el projecte. La diferència entre el Museu Thyssen o el que es pretenia fer amb l’Hermitage pot estar aquí, el programa que es pretén desenvolupar. Em vaig llegir el projecte del Hermitage i no era un museu, era un espai per als turistes dels creuers.
La setmana vinent s’han de votar les ordenances fiscals. Vostès van permetre l’aprovació inicial. Estan més pel sí?
Estem esperant la resposta a les al·legacions. Amb les ordenances fiscals vam fer algunes propostes molt concretes per anar a qui més diners guanya. L’IBI que estan pagant els hotels no pot ser un IBI baix. Vam plantejar el màxim que proposava la llei, que és d’un 1,30, i ara estem a l’espera si s’accepta o de quina manera. Una fiscalitat més contundent amb els hotels de la ciutat, és clau per a nosaltres. Els preus públics del Park Güell ja es van aprovar. Després vam estar treballant també temes de bonificacions del vehicle elèctric que el govern volia eliminar. I després també vam incorporar el tema de les sancions de les terrasses. Era una de les coses que no està dins de les ordenances fiscals, però creiem que cal modificar l’ordenança de terrasses. Costa molt tancar una terrassa que ha incomplert 15 vegades. Això genera molta frustració pels veïns i per l’Administració, perquè al final les normes estan per complir-les. El que no pot ser és que surti gratis i que no passi res, i que aquesta gent pugui incomplir amb el soroll o posar tres taules més o 10. També és una competència deslleial cap a tots aquells restauradors que tenen un bar o un restaurant i compleixen. O sigui, qui ho fa bé no té un premi respecte a qui ho fa malament, i això no pot passar. Volem que l’ordenança sigui més contundent i eficaç.
4 
