La batalla entre els independentistes en aquestes eleccions europees ha caigut del costat de Junts. Tal com ja ha passat en els darrers comicis, els de Carles Puigdemont s’han imposat als republicans a Catalunya i també a Barcelona. Junts ha estat la segona força a la ciutat, a molta distància del PSC: obtenen un 15,85% dels vots (86.825 vots, 110.000 menys que el 2019). ERC ha estat quarta força, mateix resultat que en les municipals del 28M, i s’ha quedat amb un 13,85% dels vots (75.876 paperetes).
És la tercera victòria de Junts sobre ERC en el darrer cicle electoral –amb quatre eleccions entre el maig de 2023 i el 9 de juny de 2024–. Els d’Oriol Junqueras, que avui presentarà la seva renúncia a la presidència del partit, només va resistir en les eleccions espanyoles de 23J, on els republicans van imposar-se amb un marge estret a la candidatura de Míriam Nogueres. En tot cas, una derrota dolça per a Junts, que va acaparar el focus de les negociacions amb Pedro Sánchez.
Aquest cop, la pel·lícula es repeteix a Barcelona. ERC aconsegueix ser la segona força en cinc districtes –la meitat del mapa– però, en canvi, retrocedeix a la quarta posició en el resultat global. Si fa no fa, els resultats generals desprenen sensacions similars a l’anàlisi que es fa si la lupa enfoca la batalla particular de l’independentisme: els republicans s’imposen a Junts en set dels deu districtes, però obtenen gairebé 11.000 vots menys que el seu rival polític independentista.
Els tres districtes on Junts s’imposa a ERC
Hi ha tres districtes que han frenat ERC en les eleccions europees. Els republicans s’imposen –amb el permís del PSC, que guanya en tots els districtes menys en un– a Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Sant Martí, i també queden per davant de Junts a Les Corts i Nou Barris. En canvi, el descens sonat en els altres tres districtes els acaba perjudicant en el resultat final. La distància gran que hi ha entre els independentistes, sobretot a l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi, impulsa la candidatura juntera de Toni Comín a Barcelona.
A l’Eixample, el districte que més vots reparteix, ERC queda en tercera posició a molta distància dels guanyadors. El 14,5% de vot que ERC aconsegueix a l’Eixample es queda a força distància del 20,72 de Junts o el 26,96% del PSC. A Sarrià-Sant Gervasi –on s’ha imposat el PP– ERC no aconsegueix vèncer la història i es queda amb un baix 8,51%, a molta distància del 21,94% que obté la candidatura de Toni Comín. A Gràcia, l’altre districte en què Junts s’imposa a ERC, la distància entre els independentistes es redueix a només 3,33 punts (21,13 Junts; 17,97 ERC).
Estabilitat institucional i negociacions a Barcelona
A l’Estat Espanyol, els republicans –en coalició amb EH Bildu, el BNG i Ara Més– no han aconseguit mal resultat, amb tres eurodiputats. La d’ERC és la llista nacionalista que més representació obté; Junts aconsegueix fer entrar Toni Comín –retrocedeixen un escó– i la llista de PNV, PDeCAT i Coalició Canària aconsegueix un representant. Dalt de tot de la classificació, el PP s’imposa al PSOE en un marge força estret, la qual cosa permet a Pedro Sánchez respirar i tot apunta que no hi haurà avançament electoral. Tot plegat podria, ara sí, estabilitzar totes les institucions i certificar les negociacions per engreixar l’executiu de Jaume Collboni a Barcelona.
Abans d’aquest cicle electoral llarg, moltes veus apuntaven a un acord entre socialistes i republicans perquè ERC entrés al govern. És més, l’acord pel pressupost municipal –ERC és l’únic partit que hi ha donat suport i, sense majoria absoluta, Collboni l’ha hagut d’aprovar via qüestió de confiança– semblava un avançament a l’ampliació del govern. Ara bé, després de la patacada d’ERC a les eleccions catalanes del 12M i amb les negociacions per formar govern a l’altra banda de Sant Jaume, amb els republicans escapçats i havent de decidir si aposten per Carles Puigdemont o Salvador Illa, la carpeta Barcelona torna a obrir-se.
