Nou gir de guió en el cas de les subvencions a quatre entitats afins als Comuns. Segons ha avançat El Periódico, l’Audiència de Barcelona ha reactivat la causa contra l’exalcaldessa i líder de la formació, Ada Colau, després d’un nou recurs presentat per l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD) després de l’arxivament del procés per part del Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona.
Així doncs, el tribunal ha instat el jutjat barceloní que porta el cas a requerir tant a l’Ajuntament de Barcelona com a les quatre entitats implicades documentació que acrediti el destí d’aquestes subvencions i que permeti acreditar que el seu atorgament no va suposar un desviament de fons públics. L’Audiència de Barcelona insisteix en la seva interlocutòria que diverses de les persones que van intervenir en el procés investigat tenien vincles evidents amb les agrupacions, de manera que també demana citar a declarar com a investigada a la interventora municipal per esclarir el cas.
Un recorregut judicial de prop de dos anys
Cal recordar que aquest cas va iniciar-se després que l’ATQD presentés una denúncia acusant el consistori barceloní de destinar prop de 80 milions d’euros -el 3% del pressupost municipal de 2022- en subvencions a diverses agrupacions afins a la ideologia dels comuns com l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) o l’Aliança Contra la Pobresa Energètica. La Fiscalia Anticorrupció va estimar la demanda i va obrir una investigació sobre el cas sense poder arribar a constatar cap dels preceptes penals denunciats. En aquest sentit, el ministeri públic inclús va descartar en un cert punt demanar més informació sobre aquestes possibles irregularitats a l’Ajuntament en considerar que era una demanda “excessiva i innecessària”.
Amb aquests indicis sobre la taula, el Jutjat d’Instrucció número 21 va decidir arxivar la causa l’estiu del 2022 en constatar que no hi havia cap argument en les proves documentals ni en el testimoni de la interventora de l’Ajuntament que apuntés una possible conducta que s’emmarqui en cap dels delictes penals que desgranava l’entitat querellant en la seva denúncia.
