La qüestió de confiança que Jaume Collboni ha posat sobre la taula per aprovar el pressupost del 2024 no és cap instrument nou. Amb anterioritat, Xavier Trias, en una ocasió, i Ada Colau, en dues, ja van utilitzar aquesta eina que permet la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) en l’article,197, bis. Trias va fer servir la qüestió de confiança a finals del 2013 per donar llum verda al pressupost del 2014, mentre que la líder dels Comuns s’hi va sotmetre per tirar endavant els pressupostos del 2017 i 2018. Tant Trias com Colau governaven en minoria, com ara Collboni, i l’ús d’aquest instrument els va blindar en el càrrec.
La LOREG deixa molt clar en quins casos es pot activar aquest instrument i un d’ells és l’aprovació d’un pressupost. Si l’alcalde del PSC no tanca un acord amb els grups de l’oposició, amb tota probabilitat activarà la qüestió de confiança per aprovar els comptes d’aquest any, més de 3.800 milions d’euros. El “requisit previ”, diu la llei, és que “l’acord corresponent -en aquest cas el pressupost- s’hagi debatut al plenari i no hagi obtingut la majoria necessària per a la seva aprovació”.
Dues qüestions de confiança màximes per mandat
Un cop tombats els comptes, els partits de l’oposició disposen d’un mes per tancar un acord i trobar un candidat o candidata alternativa a l’alcaldia. Amb cinc partits a l’oposició –Trias per Barcelona, Barcelona en Comú, ERC, PP i Vox– tan distants ideològicament sembla bastant improbable que les negociacions -si és que en algun moment s’asseuen en una taula- arribin a bon port. Passats els 30 dies, i si no hi ha un relleu a Collboni, els socialistes hauran aconseguit aprovar els comptes automàticament. La llei deixa clar que només es poden plantejar dues qüestions de confiança per mandat i “mai l’últim any de mandat de cada corporació”.
Trias va governar Barcelona entre els anys 2011 i 2015, amb 14 regidors, quatre més dels que ara té Collboni. A finals del 2013, l’alcalde es va sotmetre a una qüestió de confiança després que el plenari va rebutjar, el 29 de novembre, els comptes pel 2014 amb els vots en contra del PP, PSC i ICV, que sumaven 25 dels 41 regidors municipals. 30 dies més tard, com aquestes forces no van trobar cap candidat alternatiu, el cap de files de CiU va quedar ratificat en el càrrec i els comptes aprovats.
Colau, dos anys consecutius
Colau va utilitzar la qüestió de confiança dos anys consecutius, 2016 i 2017, per aprovar els comptes del 2017 i 2018, respectivament. El 23 de desembre del 2016, tota l’oposició -CiU, Ciutadans, ERC, PP i CUP, 26 regidors en total- va votar en contra del pressupost de Colau, que en aquell moment governava la ciutat amb coalició amb el PSC de Collboni, 15 edils entre les dues formacions. Però de res va servir. El 25 de gener del 2017, l’alcaldessa va guanyar la partida i el seu pressupost va obtenir llum verda.
Un any després, Colau es va trobar de nou en la mateixa situació, però amb una diferència important. A conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya, els Comuns van expulsar del govern al PSC la tardor del 2017 i es van quedar en solitari al capdavant de la ciutat (11 regidors). El 2 de febrer del 2018, l’alcaldessa va perdre la votació dels pressupostos amb tota l’oposició en contra -inclosos els socialistes-, però un mes després, el 3 de febrer va poder tirar endavant els comptes perquè la resta de partits no van trobar cap candidat alternatiu per substituir-la.
