El Jutjat d’Instrucció número 5 de Barcelona ha admès a tràmit una querella contra l’exalcaldessa Ada Colau per possible prevaricació en la suspensió de relacions amb Tel-Aviv. Segons han avançat Nació Digital i eldiario.es, la magistrada ha decidit obrir una causa penal per determinar si la decisió de trencar l’agermanament amb la ciutat israeliana va concórrer en algun delicte o si es va fer dintre dels marcs legals, tal com va defensar l’executiu liderat aleshores per la cap de files dels Comuns.
La querella que ha derivat en aquesta obertura de procediment va ser interposada inicialment davant l’Audiència Nacional, en entendre que els efectes del suposat delicte tenien lloc a un altre país, Israel, però la resposta del tribunal va ser que els jutjats competents eren els de la capital catalana. El principal argument que defensa aquesta denúncia és que l’Ajuntament no té competències per prendre decisions que afecten la política exterior, que correspondrien el govern espanyol. En concret, fa especial èmfasi en el fet que Colau no tenia competències per trencar relacions formalment amb Israel, encara que el cert és que el decret aprovat feia referència només a l’agermanament amb Tel-Aviv.
La denúncia presentada per l’advocat Francesc Jufresa, però, va més enllà i també veu un possible delicte d’odi en tot plegat, en entendre que la carta que l’exalcaldessa va fer arribar al primer ministre del país, Benyamin Netanyahu, contenia referències antisemites i afirmava que Israel era un Estat racista.
Una decisió polèmica que va trencar el govern
Cal recordar que la decisió de suspendre l’agermanament amb Tel-Aviv presa per Colau el passat 9 de febrer en resposta a la situació “d’apartheid” que viu el poble palestí i a les “dècades de vulneracions sistemàtiques dels drets humans” va aixecar molta polseguera.
La notícia va generar discrepàncies en el si del govern municipal, ja que els llavors socis de Barcelona En Comú, el PSC, van expressar el seu rebuig. Va celebrar-se un ple monogràfic per abordar la qüestió. Tots els partits del consistori, a excepció dels republicans que van abstenir-se, hi van votar en contra, però l’aleshores batllessa va tirar endavant la mesura amb un decret.
