17 de juny de 2023. Amb unes eleccions espanyoles convocades anticipadament per Pedro Sánchez després dels mals resultats del PSOE el 29M a tot l’Estat, un acord blindat entre el guanyador de les eleccions, Trias per Barcelona, i ERC, per governar en minoria la ciutat, acabava frustrat per una operació d’Estat. Des de Madrid, PSOE i PP acordaven investir Jaume Collboni alcalde, amb el vistiplau d’Ada Colau, per impedir que Barcelona tingués un alcalde independentista. El candidat del PSC governaria en solitari amb només 10 regidors, l’executiu més dèbil de la història. Sis mesos després, i amb Pedro Sánchez president amb els vots de Junts i d’ERC, l’alcalde negocia amb els partits de l’oposició per estabilitzar el seu executiu a llarg termini, més enllà de l’aprovació d’uns pressupostos que s’ha vist obligat a prorrogar.
Públicament, no transcendeixen detalls de les negociacions, però el TOT Barcelona ha pogut saber de fonts de la negociació que en els darrers dies s’han produït avenços en les converses entre el PSC i Junts-Trias per Barcelona en termes de “programa, organigrama i també pressupostos“. Fonts dels junters remarquen les coincidències en “l’agenda socioeconòmica, prou compartida”, així com l’avantatge que suposaria el fet que tots dos sumin majoria absoluta sense necessitat d’un tercer partit, com passaria amb un pacte amb Barcelona en Comú i ERC. Si bé els negociadors no donen res per tancat, reconeixen “avenços” i auguren que les negociacions es poden allargar encara “setmanes”.
Sigui com sigui, si finalment es materialitza el pacte entre el PSC i Junts-Trias per Barcelona, l’impacte de l’acord transcendirà les fronteres de Barcelona i tindrà un efecte tant en la política catalana com en l’espanyola. D’entrada, els socialistes catalans i espanyols trencarien el seu últim vincle amb el PP sortint definitivament d’aquell bloc del 155. Un trencament que tindria efectes polítics múltiples.
Es liquidaria el model Ada Colau
Xavier Trias i Junts van plantejar la campanya electoral del 28M com un plebiscit al model de ciutat de l’alcaldessa Ada Colau. Colau sí, Colau no. Encara que Trias no sigui alcalde, si es materialitza el pacte PSC-Junts implicarà de facto la liquidació d’aquest model de ciutat que han defensat durant vuit anys els Comuns. De fet, la derrota electoral de l’exalcaldessa, amb la prèvia de Jaume Collboni sortint del govern mesos abans per enfrontar-se obertament a la seva sòcia, ja va significar una derrota d’aquest model, i es dona per fet que si finalment el PSC tria els Comuns i ERC com a socis, serà sense Colau al govern. Per altra banda, aquest pacte tindria efectes polítics en Barcelona en Comú i en Catalunya En Comú Podem -ara amb 8 diputats al Parlament-, perquè quedarien sense cap mena de poder institucional més enllà del grup parlamentari. Una situació de debilitat -econòmica i política- que se sumaria a l’amortització, almenys a Barcelona, d’Ada Colau, la figura més potent del partit.
Junts recuperaria la institucionalitat
L’octubre de 2022, Junts va trencar la coalició de Govern amb ERC a la Generalitat. Va deixar els republicans en minoria al Parlament, que van buscar en el PSC i els Comuns el suport necessari per aprovar els comptes d’aquest 2023. El nou escenari de divisió entre l’independentisme deixava els junters sense representació en la principal institució del país -conservaven la Diputació de Barcelona amb el PSC, però després del 28M el PSC, que ja va desbancar Trias de l’Ajuntament de Barcelona, va triar de socis ERC i els Comuns en aquesta institució- i en una situació d’aparent debilitat. Si Junts acaba entrant al govern de Jaume Collboni, recuperaria part d’aquesta institucionalitat, tenint una quota de poder en una plaça molt important del país com és Barcelona.
Tranquil·litat per al PSOE
Un altre efecte del pacte entre el PSC i Junts seria la tranquil·litat per al PSOE. El pacte entre socialistes i populars a Barcelona va generar un clima de desconfiança que semblava insalvable entre tots dos partits quan l’aritmètica madrilenya va donar a Junts, i a Carles Puigdemont, la clau de la governabilitat a l’Estat. Els socialistes espanyols van pagar aleshores un preu alt per negociar amb Junts, que va collar al màxim els espanyols per fer pagar la jugada de Barcelona. Ras i curt, en la negociació a Madrid Junts no tenia res a perdre, però si entrés a l’executiu, els socialistes tindrien una certa tranquil·litat per esperar més complicitat de Junts a l’hora d’embastar pactes d’Estat perquè a Barcelona es recuperaria el fil de col·laboració i entesa entre tots dos partits.
Impacte en l’aritmètica catalana
Per altra banda, un acord Junts-PSC a Barcelona podria anticipar futurs acords després de les eleccions al Parlament, que podrien convocar-se per a finals del 2024 o a tot estirar principis del 2025. De moment, els sondeigs donen un cert avantatge al PSC, guanyador de les eleccions del 2021, però després que tant ERC com Junts hagin investit Pedro Sánchez, s’obre un nou escenari a Catalunya. Podria gestar-se un tripartit, però també una triple aliança entre PSC, Junts i ERC, atès que els socialistes tindrien més difícil deixar fora de joc un dels dos socis a Madrid. En aquest sentit, si ERC quedés fora de l’Ajuntament de Barcelona perquè no es materialitza l’acord del PSC amb Barcelona en Comú, i si els republicans no guanyessin les eleccions, el PSC podria incorporar-los també a un executiu amb presència de Junts, atès el paper clau d’ERC en la governabilitat de l’Estat i que són socis necessaris a la Diputació de Barcelona. En aquesta hipotètica aritmètica, més política que necessària per configurar majories, els Comuns quedarien fora de joc, però podrien ser “premiats”, per exemple, amb algun ministeri a Madrid. Ara bé, tampoc no podria descartar-se una repetició d’un govern independentista si l’aritmètica ho permetés.
Guanya el sector pactista de Junts
I en clau interna de Junts, entrar al govern de Jaume Collboni seria una victòria del sector pactista de Junts, que a Barcelona encapçala Xavier Trias. De fet, Trias va acceptar l’encàrrec de Junts a la capital amb la idea de recuperar la institucionalitat perduda -deixant clar que el PSC també era una opció de pacte- i alhora de liquidar el model de Barcelona d’Ada Colau. Per tant, no amb l’alcaldia, però sí com socis de govern, seria una victòria en diferit de Xavier Trias.
Sigui com sigui, en les setmanes vinents podria materialitzar-se un pacte que comportaria el final del bloc del 155, trencant amb el PP que només sis mesos abans va investir Jaume Collboni per impedir que un independentista trepitgés els despatxos del govern municipal.
4 
