Les mirades a Madrid es dirigeixen a la Moncloa. Fa cinc anys que el PP no ocupa el palau presidencial espanyol i el candidat actual, Alberto Núñez Feijóo, hi és més a prop que mai, segons totes les enquestes menys el CIS. Mentrestant, el candidat socialista, Pedro Sánchez, escura les seves opcions de remuntada, frustrades moltes d’elles després del polèmic cara a cara celebrat a Atresmedia. En tot cas, malgrat que a Madrid aquestes eleccions es presenten com una batalla bipartidista i presidencial en clau d’Estat, la pluralitat d’opcions polítiques deixa programes electorals diversos i amb algunes propostes centrades en territoris concrets. En aquest sentit, què diuen els partits sobre Barcelona?
El dibuix general no sorprèn gens, amb els partits nacionalistes i independentistes intentant aconseguir millores per al seu territori i les forces espanyoles centrades en àmbits de caràcter general. El PP no anomena la capital catalana en el seu programa, en els documents de PSOE i Sumar hi apareix de forma tímida i a les files d’ERC, PDeCAT i Junts ho fa per reclamar més inversió i competències. A l’altre extrem trobem la CUP, que planteja un programa sense propostes concretes de forma completament deliberada. “Considerem que a Madrid hem d’anar-hi a defensar drets fonamentals i l’autodeterminació, no a fer una política que creiem que s’ha de fer des de Catalunya”, apunten fonts del partit a aquest diari. Amb els programes a la mà, el TOT Barcelona compara quatre àmbits que han marcat el debat a Barcelona i rodalia en els darrers mesos: l’habitatge, l’aeroport del Prat, la gestió de Rodalies o l’ús de la comissaria de la Via Leitana.
Aeroport del Prat
El cas del principal aeroport català és encara més mediàtic. PDeCAT, Junts i ERC reclamen la “cessió de la titularitat” a l’administració catalana. Però mentre això no passi, els dos primers exigeixen “millors dotacions per a la licitació de contractes de serveis com els de control, seguretat i de personal”. L’ampliació de l’aeroport passa de puntetes en quasi tots els programes. Els republicans són els més crítics, apuntant que PSOE i AENA hagin planificat una ampliació “sense escoltar ni al Govern de la Generalitat ni als Ajuntaments afectats ni a entitats ecologistes locals”. I sobre la Ricarda, apunten que “fins i tot la mateixa Unió Europea obliga a la protecció de l’espai que AENA volia trinxar per ampliar, tant sí com no, la pista aeroportuària”. Això sí, cap proposta concreta. Per la seva banda, Junts no cita la tercera pista, però sí que demana “potenciar els vols continentals i intercontinentals”.
A l’altra banda, unanimitat entre PSOE i PP. Mentre els socialistes proposen “inversions per desenvolupar la connectivitat intercontinental de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat”, els populars volen crear “infraestructures logístiques veïnes que transformin aquests aeroports [Barajas i el Prat] en hubs de mobilitat de referència mundial i estratègiques en el desenvolupament de la indústria turística i de la Marca Espanya”. Sumar, en canvi, parla dels aeroports en general, de “reduir l’impacte mediambiental” i d’incentivar “el tren nocturn”. De fet, Yolanda Díaz ha proposat darrerament eliminar tots els vols intraestatals de menys de tres hores si hi ha una alternativa en transport ferroviari.
El servei de Renfe-Rodalies
Si els partits independentistes reclamen el traspàs de l’aeroport, el de Rodalies podríem dir que és la seva petició estrella. “Ja n’hi ha prou de prendre’ns el pèl amb Rodalies”, es pot llegir al programa de Junts, que reclama a l’Estat que inverteixi en funció del PIB català (al voltant el 20%). En la línia dels seus companys independentistes, ERC situa l'”imprescindible traspàs complet del servei a la Generalitat” entre les seves cinc peticions més importants. En canvi, el PDeCAT no exigeix el traspàs de les competències de la xarxa de trens. Tot i això, demana “assegurar l’execució del nou Pla de Rodalies 2020-30 que preveu una inversió de 6.346 milions d’euros fins al 2030”. Els nacionalistes diuen que seran “bel·ligerants” amb aquests compromisos per “evitar nous incompliments”.
El PSOE es compromet, diu, a “millorar la xarxa de trens convencional” i fa una proposta concreta per a tot l’Estat: “Augmentarem el nombre de trens que prestaran els serveis ferroviaris declarats com a obligacions de servei públic i, de manera especial, a Cercanías i Rodalies, de forma que es redueixin les incidències per errades al material rodant”. Al programa del PP no apareix la paraula Rodalies. Sí Cercanías. En tot cas, els populars es limiten a prometre un “pla de xoc” per a “totes les comunitats autònomes” que no acaben de concretar. Per últim, Sumar, que tampoc cita el cas de Catalunya, promet “redirigir les inversions de l’alta velocitat a Cercanías”. Malgrat no aparèixer en el seu programa electoral, la candidata dels Comuns, Aina Vidal, ha proposat que el traspàs de Rodalies sigui un dels temes de la Taula de Diàleg.
Habitatge
L’habitatge és, de tots, el tema que menys es pot encarar des d’un punt de vista barceloní. Les competències són de les comunitats autònomes i la llei de l’habitatge en vigor és d’àmbit estatal. En tot cas, és un dels temes que va marcar l’anterior campanya municipal i és una de les deu primeres preocupacions dels barcelonins, segons el baròmetre de l’Ajuntament. En aquest punt, les contradiccions a les files socialistes guanyen pes respecte a la d’altres candidatures. Mentre que a Barcelona Jaume Collboni obre la porta –com a mínim durant la campanya– a eliminar la reserva obligatòria del 30% que han de destinar les noves construccions a habitatge social, el programa electoral del PSOE pel 23J exposa el següent: “Assegurarem que les reserves obligatòries de sòl per a habitatge de protecció oficial en els nous desenvolupaments urbanístics destinin, almenys, el 50% a la construcció d’habitatges en règim de lloguer social i lloguer assequible”. Ni Sumar, que proposa la mateixa política, però amb una reserva del 30%, és tan ambiciós.
Mentrestant, el partit de Núñez Feijóo assegura que derogarà la llei d’habitatge aprovada pel govern de coalició espanyol al·legant que “ha creat inseguretat jurídica” i proposa “un pacte d’estat amb la participació de les comunitats autònomes”. I al costat català, les opinions també són dispars: ERC treu pit de la llei aprovada al Congrés durant l’última legislatura. En canvi, el PDeCAT la vol derogar per “invasió competencial” i per “suposar un atac frontal a la propietat privada”. També sobre la llei, Junts, que demana més competències, subratlla que cal “blindar contra possibles recursos d’inconstitucionalitat de les lleis i decrets llei del Parlament de Catalunya relatius a la protecció del dret a l’habitatge”. I, per cert, a diferència del que passa amb altres qüestions, la CUP sí que es pronuncia en matèria d’habitatge, encara que ho fa sense propostes concretes i per denunciar que “les petites millores de la llei no amaguen que és un instrument incapaç ni tan sols de frenar l’especulació i la gentrificació allà on la pressió és més forta”.
Comissaria de la Via Laietana
Aquest espai ha tornat a centrar les mirades dels grups polítics durant l’últim mandat municipal. Sobretot els d’esquerra, que demanen que es converteixi en un espai de memòria antifranquista. La comissaria de la Via Laietana, ara seu de la Policia Nacional espanyola, és considerada per a molts com un emblema de la repressió de la dictadura i, fins i tot, d’èpoques posteriors. ERC, Junts i Sumar són els més clars en el seu programa electoral. Els republicans demanen la “transferència a la Generalitat de la Comissaria de la Via Laietana i de la resta d’espais que tenen un significat en la memòria repressiva del règim”. Una acció idèntica a la que demana Junts, que també vol el traspàs de la caserna del Bruc –ara en mans de l’exèrcit espanyol– a l’Ajuntament de Barcelona. El PDeCat, en canvi, demanarà la “desqualificació de certs arxius militars” i “localitzar foses comunes”, però no detalla els plans que té de cara a la comissaria. Convertir-la en un espai de memòria és una de les batalles històriques de la CUP, encara que no s’explica en el seu programa.
Mentrestant, al costat espanyol, només el partit de Yolanda Díaz cita directament la comissaria dins d’un programa general que convertiria certs espais en “centres d’interpretació amb la seva corresponent funció commemorativa, d’homenatge, didàctica i reparadora”. Ni PP ni PSOE fan cap esment a la seu de la Policia Nacional. Els socialistes, això sí, detallen que desenvoluparan “en la seva integritat” la llei de memòria democràtica i, sense citar el cas de Via Laietana, apunten que declararan “nous llocs de memòria democràtica; retirant símbols i elements contraris a la democràcia que encara romanen a Espanya”. El PSOE ja va votar en contra el passat febrer a una iniciativa del Congrés al·legant que els temps de “repressió” a Via Laietana “estan superats”.
1 
