A poc més d’un any per a les eleccions municipals de maig del 2027, el nom dels alcaldables que encapçalaran les llistes a l’Ajuntament de Barcelona comencen a prendre forma. A la confirmació de Gerardo Pisarello dilluns passat, que farà tàndem amb la regidora Carol Recio al capdavant de Barcelona en Comú, s’hi ha sumat aquest dissabte Elisenda Alamany, que serà la candidata d’ERC. Dels sis grups municipals actuals, dos han confirmat els seus caps de llista. Un tercer, el PSC, apostarà de nou per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. I un quart, el PP, tornarà a donar la confiança a Daniel Sirera. La gran incògnita continua sent què farà i quan decidirà Junts per Barcelona el seu alcaldable. Als noms de Josep Rius i Jordi Martí Galbis s’hi ha sumat els darrers dies el de l’empresari Tatxo Benet, a qui el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha tornat a oferir que sigui el candidat després de fer-ho a finals de l’any passat tot i que des del servei de premsa de Junts afirmen que no els consta. El serial, que va començar fa prop d’un any, no hauria de trigar a resoldre’s.
El nomenament de Pisarello en substitució d’Ada Colau -candidata de Barcelona en Comú els tres darrers comicis locals- ha posat en la cursa electoral de la capital catalana el front ampli d’esquerres, a l’esquerra del PSOE, que Gabriel Rufián ha plantejat per a les eleccions espanyoles per frenar l’auge de l’extrema dreta. Els Comuns en les seves diferents branques donen suport a la iniciativa. La mateixa Colau va expressar que veia la idea com a molt positiva i defensava superar els egos per intentar formar una llista unitària a l’Estat. En el cas de la capital catalana, Pisarello ha proposat quelcom de semblant i va anunciar que té intenció de parlar amb altres partits, així com amb moviments socials, culturals i veïnals. En un primer moment, Pisarello va dir que volia trobar-se amb Collboni, però hores més tard va recular i va concretar que el que plantejava era una “alternativa valenta” al PSC.
ERC i la CUP davant el front ampli d’esquerres de Pisarello
Com en l’operació que es vol fer a l’Estat, a Barcelona ERC també ha dit que no comptin amb ells. Alamany va assegurar que es presentaran amb les seves sigles i que “recuperar Barcelona no es fa ajuntant lletres i sigles, ni amb una amanida de fruites”. En canvi, qui sí que està disposat a parlar-ne és la CUP. Els anticapitalistes van posar com a condició deixar de banda el PSC de Collboni, ja que és “part del problema” i no de la solució. La CUP pensa que cal una proposta “conjunta, sòlida i clara” per combatre l’extrema dreta i donar resposta a les emergències socials i nacionals de la ciutat i de Catalunya. Cal crear “un instrument polític que sigui una alternativa a la ciutat aparador que representa Collboni” i defensa encarar de “forma col·lectiva” les eleccions municipals del 2027.
Collboni, sense pressa
Tal com explicava fa unes setmanes el TOT Barcelona, el PSC es pren amb molta calma el nomenament de Collboni com a alcaldable. Serà la Federació de Barcelona dels socialistes la qual elaborarà el reglament per elegir el candidat. Serà al llarg d’aquest any, però no hi ha pressa. La primera secretària del PSC a la ciutat, Sara Jaurrieta, comentava a principis de febrer que tenen un alcaldable “clar i evident”, la qual cosa fa que tingui menys sentit fer unes primàries. En l’acte L’alcalde respon d’aquesta setmana, Collboni va esquivar parlar de futures aliances. Sí que va confirmar la intenció de tornar-se a presentar, però no serà de manera immediata. “Estem centrats en la gestió de la ciutat” i en posar sobre la taula grans projectes a llarg termini com la inversió municipal de 260 milions al voltant de la futura estació de la Sagrera. I sobre el front ampli d’esquerres, es va limitar a dir que “forma part del debat electoral” i que no hi volia per entrar perquè no li corresponia.
On no hi haurà tampoc sorpreses serà al PP. Sirera encapçalarà per segon cop la llista dels populars, després que el 2023 doblés els resultats i passés de dos a quatre regidors. Alberto Núñez Feijóo confia plenament en Sirera i no prepara cap moviment estrany de cara a l’any vinent a Barcelona. Els populars no faran primàries i nomenaran Sirera directament.
Junts fa prop d’un any que busca candidat
A Junts, l’elecció de l’alcaldable es cou a foc lent, massa lentament. Però a diferència del PSC, no hi ha consens. En un primer moment, les intencions de Junts eren tenir el candidat la Setmana Santa del 2025. Però ha passat prop d’un any i el partit continua sense definir-se. “Estem fora de termini”, apunten des de Junts. Puigdemont ha ofert a Tatxo Benet ser l’alcaldable, segons ha confirmat el TOT, però des del servei de premsa de Junts apunten que la proposta a Benet no els consta i que “no hi ha novetat” sobre el nomenament. A finals d’any, el TOT va avançar que el president a l’exili volia Rius de cap de llista. Aquesta opció descartava fer primàries, que és el que Martí Galbis prefereix. El president del grup municipal controla l’agrupació de Sarrià-Sant Gervasi, la que té més militants de la ciutat, i podria ser el guanyador en cas de celebrar-ne. Si Benet accepta la proposta, el partit haurà de decidir entre fer una elecció directa o anar a primàries, opcions que contempla el reglament de Junts. Pel camí han quedat altres noms, com els intents per aconseguir que els alcaldables fossin l’exconseller Quim Forn o l’expresident Artur Mas.
L’alcaldable d’Aliança Catalana, a l’abril
Aliança Catalana (AC) es presentarà per primer cop a les municipals de Barcelona i els sondejos que s’han publicat fins ara donen al partit de Sílvia Orriols representació en el Consell Plenari. Fonts d’Aliança Catalana asseguren al TOT que compliran amb el termini i a l’abril es presentarà la persona que encapçalarà la llista. Al llarg dels darrers mesos han estat diversos els noms dels quals s’ha parlat. Un dels més destacats va ser el de Jaume Giró. L’exconseller d’Economia va assegurar que AC li havia trucat, però que ell hauria rebutjat ser l’alcaldable. De moment, Aliança Catalana ha creat les coordinadores dels 10 districtes de la ciutat. El president d’AC al Barcelonès, Jordi Amela, diu que la candidatura a Barcelona no va de cares sinó de projecte. L’objectiu és que la veu sorgeixi de les necessitats dels barris, passi pels districtes i es pugui articular de manera coordinada. La formació dels equips ha agafat embranzida amb l’increment dels militants, uns 350 ara mateix.
Des de Vox, fonts del grup municipal indiquen que encara queda més d’un any per a les eleccions i consideren que no és el moment de parlar de llistes. “Els noms arribaran quan toqui”. “Els barcelonins estan per davant de les sigles i els noms”. Una de les persones que ha sonat com a alcaldable és Joan Garriga, diputat al Parlament de Catalunya, però des del partit asseguren que no s’ha posat cap nom sobre la taula.
