L’eurodiputat de Ciutadans i candidat a la reelecció, Jordi Cañas, tancava la nit electoral del 9J assumint el “final de cicle” que suposa l’enèsima vegada que els taronges es queden sense representació en unes eleccions. A Barcelona, els resultats dels liberals espanyols són igual de dolents que a la resta del país, amb 3.775 vots (13.310 a Catalunya). Especialment significatiu és el resultat de Cs a Sarrià-Sant Gervasi: 433 vots que no suposen ni l’1% de l’electorat del districte (cauen més d’un 13% respecte al 2019). És un cas significatiu perquè serveix per explicar el canvi de paradigma a la part alta de Barcelona. Amb Inés Arrimadas liderant el partit a Catalunya i el fitxatge de Manel Valls per a Barcelona, el partit va arraconar el PP com a líder espanyolista de Sarrià-Sant Gervasi el 2019, consolidant un cicle que havia començat quatre anys enrere, amb els taronges trepitjant els talons als populars (una diferència de menys de 1.000 vots) en les eleccions municipals de 2015, la primera victòria d’Ada Colau a Barcelona.
Tot plegat ja és història. El darrer cicle electoral, que va des de les municipals del maig de 2023 fins a les europees, passant per unes eleccions espanyoles i unes per escollir el nou Parlament de Catalunya, ha servit per consolidar la recuperació del PP a la zona alta de Barcelona. Els populars han aconseguit que la majoria de votants de Cs tornin a casa i encadenen quatre eleccions millorant resultats en diferents districtes que històricament els havien estat favorables. En conversa amb el TOT Barcelona, el cap del grup municipal del PP, Daniel Sirera, també atribueix la bona tendència a dos factors més: “Estem aconseguint el suport d’antics votants de CiU a districtes com Sarria-Sant Gervasi, les Corts o l’Eixample i rebem vot del PSC a Nou Barris, Sant Martí o Gràcia”, apunta Sirera, que recorda que el PP també ha estat segona força a Nou Barris i a les Corts.
Pugna amb Junts
Els populars han recuperat els bons resultats a Sarrià-Sant Gervasi i a les Corts, que en aquestes quatre eleccions han estat clau per a un bon resultat popular a Barcelona. En tots aquests territoris, el màxim rival polític del PP continua sent Junts. En les eleccions europees, la diferència entre tots dos (primer i segon, respectivament) ha estat de 7,23 punts percentuals en favor dels populars. Més ajustada encara va ser la diferència en les eleccions catalanes del 12M, de només 0,10% de vots, també en favor dels populars (26,47% PP; 26,37% Junts). En un inici, només 69 vots separaven Junts i PP al districte i el recompte final ha ratificat la victòria dels populars.
D’altra banda, a les eleccions espanyoles del 23J i a les municipals del 28M, la diferència entre tots dos ha crescut. En el primer cas, el PP va beneficiar-se de la polarització general, distanciant-se a 15,18 punts de Junts. En aquella ocasió, fins i tot el PSC va superar la llista de Míriam Nogueras. Exactament el contrari que va passar el 28M, on qui es beneficia de la polarització –en aquest cas, Colau-Trias– és Junts: Xavier Trias aconsegueix el 40% del vot de Sarrià-Sant Gervasi. Sirera veu aquelles eleccions com una excepció i retreu que Trias guanya “ocultant que pertanyia al partit de Puigdemont”. Revisant el global de la sèrie electoral, el popular s’anima i fins i tot conclou que el PP “s’ha convertit en una opció de Govern” a la ciutat de Barcelona.
