El 17 de juny de 2023 a les 16 h de la tarda, el PP de Barcelona tornava a tenir una rellevància política que no tenia des de l’any 2011. Aleshores, la candidatura d’Alberto Fernández Díaz obtenia 9 regidors al plenari i es convertia en una peça clau de l’alcalde Xavier Trias per aprovar pressupostos. Més d’una dècada després, els populars, amb 4 regidors, decantaven una alcaldia. Un pacte entre el PSC, Barcelona en Comú i el PP -una aritmètica mai vista- es formalitzava minuts abans del ple d’investidura que havia de donar la vara d’alcalde a Xavier Trias amb els vots dels republicans d’Ernest Maragall. Tots tres partits feien alcalde Jaume Collboni per evitar que el consistori fos governat per l’independentisme, encara que la fotografia del pacte, sobretot per a PP i el partit d’Ada Colau, fons estrambòtica. Des del primer moment, el cap de files del PP, Daniel Sirera, va deixar clar que no volia “cadires”, i de fet, només demanava a Collboni que no donés cadira a Ada Colau. Per la seva banda, l’exalcaldessa sí que reclamava un govern tripartit amb ERC, que l’alcalde socialista ha sabut defugir sense veure perjudicat el seu full de ruta en minoria històrica de 10 regidors.
Quan s’ha superat l’equador de mandat i es posa en marxa el compte enrere per al 2027, el PP tornarà a confiar en Daniel Sirera. De fet, el president dels populars, Alberto Núñez Feijóo ja li ha fet l’encàrrec, igual que el 2023, quan les enquestes situaven el partit fora de l’Ajuntament. De fet, Sirera va obtenir 4 regidors i va revertir la imatge que deixava el partit amb dos regidors i Josep Bou al capdavant. Ara, als despatxos del PP barceloní tenen clar que les enquestes municipals donen una visió molt esbiaixada de la seva situació. Només alguns exemples: l’any 2011, Alberto Fernández Díaz va aconseguir 9 regidors, però el baròmetre els donava una intenció de vot del 2,3% i zero regidors. El 2023, novament 0 regidors i un 1,6% dels sufragis.
El PP plantejarà un plebiscit a Barcelona
Després d’haver investit alcalde Jaume Collboni, els populars passaran un test a les urnes el 2027 que determinarà si són castigats o premiats. En conversa amb el TOT, Daniel Sirera treu pit d’aquella decisió: “Nosaltres vam ser els responsables de frenar un govern separatista de Junts i Esquerra Republicana. I després de les municipals, a les autonòmiques, les espanyoles i les europees hem guanyat a Sarrià-Sant Gervasi, el feu de Xavier Trias, i segona força a les Corts i a Nou Barris. Per tant, el PP ha crescut a Barcelona d’ençà d’aquella decisió”. És per això que Sirera dona pistes sobre com enfocarà el PP el relat de la campanya electoral. Apunta que el partit està en condicions de treure vots “en determinades zones” tant a Junts com al PSC, de manera que el 2027 es vol plantejar com una mena de plebiscit: “A les pròximes municipals hi haurà dos models i dos candidats. Collboni i els que li vulguin donar suport, i el PP. I jo espero ser el candidat més votat entre els partits que no donen suport a l’esquerra, i crec que estem en condicions de guanyar a Junts a Barcelona”, argumenta Sirera.
De fet, la proposta de Sirera és replicar l’embat que es produeix històricament a l’Estat, amb un model de bipartidisme en què PP i PSOE s’alternen en el poder amb aliances de formacions minoritàries. Primer, amb CiU i PNB com a claus aritmètiques, després, amb l’eix independentista, i des de la irrupció de VOX, amb dos fronts clarament diferenciats on els populars només tenen l’opció de pactar amb la ultradreta.
En cas de plantejar-se aquesta dualitat, el líder del PP hauria de buscar el suport de formacions com Junts, VOX i, eventualment Aliança Catalana, per frenar una investidura de Collboni si PSC, ERC i Barcelona en Comú no sumen majoria absoluta. “En aquest cas, caldrà preguntar a Junts quin model de ciutat vol, perquè jo tindré clares les aliances si podem canviar el model de ciutat”, rebla el popular. De fet, Sirera considera que “hi ha temes en els quals ens podem posar d’acord en aquest bloc”, en ser preguntat per la suma de vots d’AC i VOX amb Junts. En qualsevol cas, aquest hipotètic plebiscit deixaria Junts en la situació complexa: triar entre deixar via lliure a Collboni -tot i que el 2023 li va arrabassar l’alcaldia en el darrer minut- o investir un candidat de la dreta i fer-se la foto amb l’extrema dreta. Sigui com sigui, Sirera reconeix que aquestes eleccions seran “molt complexes”, perquè la ciutat està molt “fragmentada políticament”.
Per als populars, Barcelona és “clau”, un resultat òptim a la capital del país és precursor d’un bon resultat a les eleccions espanyoles, on Catalunya -i de Barcelona en surt el gruix de diputats al Congrés- té un pes determinant per configurar majories. Ho saben tant el PP com el PSOE.
VOX i aliança, una amenaça?
Més enllà de competir per arrabassar vots a Junts i al PSC, el cap de files del PP no veu en VOX “cap amenaça real”, com tampoc en Aliança Catalana. Daniel Sirera creu que la capital del país “no és una ciutat on “socialment” la ultradreta espanyola pugui tenir un gran recorregut. En canvi, considera que el partit de Sílvia Orriols pot captar votants de Junts, que va guanyar les eleccions del 2023 amb un candidat que proposava un plebiscit amb Ada Colau, però que ara, a parer del regidor popular, “té un perfil molt desdibuixat”.
Si ens fixem en la segona onada de 2025 del baròmetre municipal, l’enquesta manté el PSC com la formació més votada per davant d’ERC, i assenyala per primer cop l’entrada d’Aliança Catalana a la corporació municipal. El partit de Sílvia Orriols ho faria com a quarta força per darrere de Barcelona En Comú i per davant de Junts. PP, VOX i CUP tenen una estimació de vot en aquesta onada del 2,4%, 2,3% i 2,1% respectivament, de manera que quedarien sense representació a l’Ajuntament de Barcelona per no al mínim del 5% dels sufragis.
