Els electors barcelonins no només no han castigat el PSC per haver pilotat una operació d’Estat el 28-M contra Xavier Trias i Ernest Maragall per barrar el pas a un executiu independentista, sinó que l’han premiat, i de quina manera. El PSC de Salvador Illa ha guanyat de forma clara en 6 dels 10 districtes de la ciutat, amb un 27,86% dels vots, 182.000 paperetes. Unes xifres que situen el PSC com el partit més votat -a les municipals va ser segona força amb el 19,7% dels vots, 131.735 paperetes- per davant de Junts+ Puigdemont, guanyadora de les eleccions municipals.
Tampoc ha estat castigat el PP, que va donar els seus vots, junt amb els Comuns, a Collboni. Els populars, seguint la tendència a l’alça a tot el país, han passat a ser tercera força amb 90.000 vots -30.000 més que el 28-M). En canvi, sí que ha rebut un correctiu molt server el partit de Jéssica Albiach i Ada Colau, que va ser peça imprescindible per apartar els independentistes i entronitzar Jaume Collboni. Els Comuns han perdut el 56% dels vots que va obtenir a les municipals (un 10% en percentatge vot total), passant de 131.594 vots a 58.774. Un desgast -molt vot a les municipals va ser en clau personal per a Ada Colau- que els ha arrossegat a la cinquena posició, per darrere de PP i d‘ERC que, a diferència del conjunt del país ha guanyat suports i ha quedat en quarta posició amb 10.000 vots més que el 28-M.
Ara, la política barcelonina espera els efectes que tindran els pactes per investir president després del 12-M. Si no és que hi hagués una situació de bloqueig i el país anés a una repetició electoral. Sigui com sigui, els moviments dels republicans reactivaran la partida d’escacs que Jaume Collboni va deixar en taules a l’espera dels resultats i el desenllaç electoral, comprometent-se a ampliar govern “abans de l’estiu”. Si ERC acaba permetent la investidura de Salvador Illa, tot i passar a l’oposició, el PSC podria governar en solitari, o en forma de bipartit amb els Comuns, una estratègia dels republicans que posaria més fàcil la seva incorporació definitiva a l’executiu de Collboni. Per contra, si els republicans posessin traves als interessos dels socialistes, semblaria lògic que l’alcalde fes marxa enrere i els tanqués la porta a la ciutat.
Dos partits dèbils, diferents estratègies
Els resultats dels seus candidats a tot el país i també a Barcelona, deixen ERC i els Comuns en una situació d’encara més debilitat que la del 28-M. Els republicans han passat de tenir 33 escons i la presidència de la Generalitat a quedar en tercera posició amb només 20 escons. I els Comuns, que van tombar els comptes de Pere Aragonès i el PSC i van precipitar les eleccions, han passat de 8 a 6 diputats. Però els d’Elisenda Alamany, que van signar l’acord de pressupostos el febrer de 2024 i van estar al costat de l’alcalde quan va perdre la qüestió de confiança, esperen pacients el seu torn. “Va per llarg, això sí”, apunten fonts republicanes, que donen per fet que la decisió de Collboni arribarà després de les eleccions europees i sempre que estigui tancada la investidura d’Illa.
En el cas dels Comuns, confien que els seus 6 escons siguin decisius per donar llum verda a Salvador Illa. Però el partit lila vincula el cobrament de la factura d’un sí al candidat del PSC a l’àmbit estrictament català. Segons ha pogut saber el TOT, els Comuns voldrien entrar a l’executiu de Salvador Illa per governar i marcar perfil des d’alguna conselleria que ocuparia la mateixa Jéssica Albiach. Però no així a la capital del país. Sense intercanvi de cromos. Si bé és cert que Ada Colau ha insistit per activa i per passiva en la necessitat d’un tripartit progressista a Barcelona, ara des de la direcció nacional del partit apostarien perquè Barcelona en Comú es quedi a l’oposició, i amb Ada Colau pilotant el grup, i amb sou de primer tinent d’alcalde, per preparar-se per cremar el darrer cartutx dels Comuns, presentar-se a les eleccions del 2027 amb la mateixa exalcaldessa com a cap de cartell. De fet, en campanya Jéssica Albiach va dir, referint-se a la ciutat, que el seu partit farà “oposició ferma i constructiva”.
Això no vol dir que BComú tanqui la porta a una hipotètica oferta del PSC, però els socialistes en tindrien prou amb ERC per garantir la governabilitat de la ciutat si els Comuns tinguessin despatx a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume. Collboni tindria el camí molt aplanat per aprovar els comptes del 2025 amb el sí del seu soci de govern (15 vots) i un previsible sí del partit de Colau (9), donant per fet un intercanvi entre Parlament i Ajuntament per aprovar pressupostos a les dues institucions entre PSC, ERC i Comuns. Un triangle, que no tripartit, entre aquestes tres formacions que en el cas de Barcelona deixa fora de l’equació Trias per Barcelona. Més encara, quan el president Puigdemont ha anunciat que es presentarà a la investidura, una confrontació directa amb el PSC que fa teòricament inviable qualsevol acord a la ciutat.
Aquests escenaris són els que, amb els resultats a la mà, semblen més nítids. Però els barcelonins ja han comprovat que en la partida d’escacs que va començar una hora abans de la investidura de Jaume Collboni amb l’anunci d’un pacte amb PP i Comuns per apartar Xavier Trias hi pot haver moviments imprevisibles que moguin totes les fitxes. Caldrà anar pam a pam observant els moviments que es vagin fent des dels despatxos nacionals dels partits per començar a tenir una idea de com serà el govern municipal gairebé un any després de la seva constitució.
