La música i el “karaoke” de Meridiana Resisteix –tot i que no hi ha cap pantalla que mostri als cantants la lletra de les cançons, sinó només un altaveu, una petita taula de so i un micròfon per a qui el vulgui fer servir– han sigut els protagonistes del tall número 74 en protesta per la sentència del Procés i la reclamació de la llibertat dels presos polítics.
La nit de Sant Esteve ha sigut tan tranquil·la com estava previst –després de l’ensurt monumental de la Nit de Nadal, en què un conductor ja identificat va atropellar una manifestant– i la sorpresa l’ha donat un grup de berguedans que han sigut l’ànima de la festa. “Sou un exemple per a nosaltres”, ha dit el que s’ha erigit en portaveu micròfon en mà, i ha provocat l’eufòria entre els barcelonins.
Després l’ambient s’ha anat escalfant encara més –estivament– amb la música de Lluís Llach –L’estaca i La gallineta– i el càntic satític de ‘Brimooo, brimooo de la noche’, una versió de El ritmo de la noche encunayada a la Meridiana en les primeres setmanes, quan la protesta no estava comunicada al departament d’Interior i els antiavalots dels Mossos d’Esquadra intentaven fer fora els manifestants i hi havia càrregues, encapsulaments, identificacions i fins i tot detencions.
L’ambient festiu d’aquest dijous deixava molt lluny els dies de la Brimo, però l’eufòria s’ha disparat al màxim quan els berguedans han sentit la música de la Patum a l’altaveu i han improvisat el ball de l’Àliga i altres fragments de la festa de Barga declarada patrimoni oral i immaterial de la humanitat per la Unesco.
La festa, però, no s’ha acabat aquí. Tot i haver-se donat permís ells mateixos per acabar a les 21 hores –en lloc de les 22 hores– els dies assenyalats de les festes de Nadal per poder estar amb la família i els amics, ningú tenia pressa aquest dijous a la nit. Com més cantaven més ganes tenien d’allargar la vetllada. Després de la Patum, en un repertori extremadament eclèctic, han caigut Resistiré i cançons dels Txarango, i al caps d’uns minuts una manifestant entregadíssima embadalia la resta amb un Hallelujah més que acceptable tenint en compte les condicions.
La jove ha desfermat l’entusiasme, fins al punt que ha intimidat que esperaven el seu torn en el karaoke de Meridiana Resisteix. “Ostres ara nosaltres no podem sortir!”, deia cohibida una participant en la mobilització que havia de cantar les nadales de les quals han adaptat la lletra per fer referència a la situació dels presos polítics i a la mobilització que cada vespre hi ha a la Meridiana des que es va fer pública la sentència. Finalment, però, s’han animat i s’han posat a cantar. S’ha de dir que era un cor format majoritàriament per dones.
Primer han cantat una versió de Santa nit dedicada als presos, als quals garanteixen que “no hi ha cap moment” que no els tinguin “ben presents”.
Després ha sigut el moment de cantar Seguirem resistint, una versió de Les dotze van tocant que narra el que els ha passat als manifestants de la Meridiana i anuncia que no ho deixaran córrer. No hi falten les referències a la Brimo, la unitat d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra.
