L’Ajuntament de Barcelona guanyarà dos regidors més i passarà dels 41 actuals a 43 si a les pròximes eleccions municipals, previstes per a la primavera del 2027, manté la població per sobre dels 1,7 milions, una xifra a la qual la ciutat va arribar l’1 d’agost del 2023, segons les dades fetes públiques aquest pel consistori. De fet, el Consell Plenari ja va tenir 43 regidors entre 1979, els primers comicis democràtics, i 1991. Fonts municipals expliquen que, per determinar el nombre de regidors electes, es prendrà com a referència l’última xifra que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) abans de les municipals. Per exemple, l’últim padró publicat és del 23 de desembre del 2022, amb 1.660.435 habitants. Per tant, abans de les eleccions del 2027 la previsió és que es publiqui el padró actualitzat a finals del 2026.
El nombre de regidors que té una ciutat ve determinat per l’article 179 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que estableix que una població amb 50.001 i 100.000 habitants tindrà 25 regidors. De 100.001 en endavant, sumarà “un regidor més per cada 100.000 residents o fracció, afegint-se un o més quan el resultat sigui un nombre parell”. D’aquesta forma, amb 1,7 milions, Barcelona pujaria a 42, i en tractar-se d’un nombre parell passaria a 43. La raó de tenir un nombre senar de regidors és que així s’eviten empats en les votacions dels plenaris, fonamental per elegir alcalde o alcaldessa o aprovar projectes.
Des de l’any 1995 i fins a l’actualitat, Barcelona ha tingut 41 regidors, una xifra per la qual és necessari que a la ciutat hi hagi entre 1.501.000 i 1.700.000 empadronats. A les municipals del 28 de maig de 1995, la ciutat feia quatre anys que tenia un padró per sota dels 1,7 milions d’habitants, i en aquells comicis, el plenari va perdre dos representants. Des d’aleshores, el nombre de residents ha oscil·lat entre el mínim d’1.512.971 l’any 2000 i el màxim d’1.666.530 del 2020. Amb anterioritat, entre els anys 1979 i 1991, la capital catalana tenia 43 regidors. El 1991, la ciutat tenia 1.643.542 habitants, però per als comicis d’aquell any es va prendre com a referència el padró de 1990, amb 1.707.286 veïns.
Els partits grans, els més beneficiats
Si es consolida la població i es passa a 43 regidors, quin impacte pot tenir en l’aritmètica de pactes i quins partits se’n veurien beneficiats? El TOT en parla amb dos experts.
Jordi Crisol és consultor polític de l’empresa Think O’Clock. Avisa que en aquests moments Barcelona supera per molt poc els 1,7 milions i el primer que caldrà perquè l’Ajuntament creixi en dos regidors és “consolidar” l’augment de població els pròxims anys. “Posteriorment, s’haurà de veure en quina franja d’edat creix el nombre d’habitants per analitzar quin tipus de votant se suma. Ara, aquest augment es concreta en la franja de 24 a 35 anys. La gent jove és més abstencionista que els votants que tenen entre 45 i 60 anys, i això pot condicionar el resultat”, diu l’expert.
Per la seva banda, el professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jesús Palomar afegeix que “els grans beneficiats d’aquest augment de regidors seran els partits grans”, tenint en compte que l’actual sistema de repartiment de regidors o de diputats (si són eleccions al Parlament o al Congrés dels Diputats) beneficia les forces majoritàries. En el cas del consistori barceloní, serien Trias per Barcelona, PSC, Barcelona en Comú i fins i tot ERC, segons els resultats de les darreres municipals. El professor de la UB tampoc creu que els dos nous regidors siguin pel mateix partit. “Seran per forces diferents”. El que sí que pot passar és que aquests dos representants siguin decisius per a la formació d’un determinat govern de coalició si els dos regidors van a parar a partits propers ideològicament, com PSC i Comuns, o independentistes com Trias per Barcelona-Junts i ERC. “Si a les eleccions del 28M Junts i ERC haguessin obtingut un regidor més cadascú, el govern de la ciutat seria un altre”, sentencia Palomar.
La participació, clau per als partits petits
En qualsevol cas, Jordi Crisol sosté que la dada clau per veure quin efecte té aquest increment de la demografia en la representativitat dels partits serà la participació. “Si aquest augment de població i de regidors es tradueix en el fet que la participació es manté, segurament no hi haurà grans diferències amb l’actualitat. Ara bé, si s’incrementa la població amb dret a vot, però baixa la participació, és evident que els partits més petits i amb menys representació, sempre que superin el llindar del 5%, tindran més opcions de sortir”.
Per la seva banda, Jesús Palomar no creu que amb el pas de 41 a 43 regidors hi hagi grans canvis polítics l’Ajuntament de Barcelona. “A la política actual no hi ha la polaritat de fa vuit anys”, quan era molt difícil que socialistes i republicans, per citar dos partits, pactessin. Actualment, tot és més obert i es poden donar pactes que fa dos mandats eren pràcticament impossibles. Ara mateix, per exemple, Xavier Trias i Jaume Collboni negocien un acord de govern a Barcelona, un fet impensable fa uns anys, alhora que l’alcalde també busca una aliança amb ERC i Comuns.
Anàlisi sociològica de les franges d’edat que creixen
Des del punt de vista polític, Palomar opina que per intentar esbrinar on van a parar els vots serà interessant veure en quines franges d’edat ha crescut Barcelona els dos darrers anys. “Segurament, l’augment no ha estat pel pas dels 17 als 18 anys”. També és decisiu conèixer en quins barris es produeix aquesta pujada. “Des d’un punt de vista del votant, no és el mateix que sigui a la Barceloneta o a les Corts”. I també conèixer l’origen d’aquestes persones. El professor de la UB recorda que a les municipals poden votar ciutadans sense nacionalitat espanyola, com és el cas dels ciutadans de la UE o aquells que hagin manifestat la voluntat de votar a l’Estat Aquestes dades, juntament amb els estudis que tenen, el sexe i la feina, “permeten ubicar a aquestes persones en el mapa i fer una anàlisi sociològica, un perfil que ajudarà a saber si es tracta de gent que participarà en les eleccions o no, i quins són els partits que tenen més possibilitats de rebre el seu vot”, argumenta aquest expert en conversa amb el TOT.
Si les municipals del passat mes de maig haguessin tingut lloc amb aquest hipotètic augment de ciutadans, i amb els resultats que van sortir de les urnes, les projeccions que s’han fet indiquen que Vox hauria pogut treure un tercer regidor, mentre que l’altre regidor se l’hauria endut Barcelona en Comú, segons va publicar La Vanguardia. Però Jordi Crisol matisa la projecció: “Això té a veure bàsicament amb les franges d’edat amb què es mouria aquest increment. No es pot generalitzar que aquest augment d’electors i regidors es tradueixi en un enfortiment dels partits grans o en la debilitació dels petits, sinó que caldrà analitzar com es comporta la participació i el vot en aquesta nova franja d’edat per determinar cap a on poden caure els dos nous regidors”.
