Jugada mestra de Jaume Collboni. Serà alcalde o no ho serà, però ha posat contra les cordes la fins ara alcaldessa Ada Colau, obligada a prendre la decisió més difícil després del 28M. Un dilema que, es resolgui com es resolgui, tindrà conseqüències. En mans dels Comuns ha posat la decisió de triar entre permetre per passiva que Xavier Trias sigui alcalde, o que ho sigui Jaume Collboni amb els vots del PP i deixant el seu partit a l’oposició. O Trias o un govern progressista escapçat pels vots del PP i sense la mateixa Colau ni els Comuns. Encara que el PSC pugui pagar els vots gratis amb càrrecs menors a l’Ajuntament i als districtes.
De forma oficial, el número dos de Colau, Jordi Martí, assegura que no entraran en el joc del PP. Estan disposats a investir alcalde qualsevol dels 24 regidors progressistes del consistori, però no amb el suport del PP. De fet, l’operació Sirera seria només una repetició de l’operació Valls, que el 2019 va donar l’alcaldia a Ada Colau tot i que ERC va guanyar les eleccions. El 2023 canvien dos noms, qui ha guanyat és Xavier Trias, i qui seria alcalde seria Collboni i no Colau. Mentrestant, el PP ha fet públic que està en marxa una “negociació sensata” amb el PSC per votar Collboni, el qual estaria esperant els vots dels Comuns sense entrar a l’executiu.
Tots els camins porten a l’oposició
El cas és que el dilema en què es troben Ada Colau i els Comuns els condueix, triïn el que triïn, a l’oposició. Si els Comuns rebutgen participar de l’operació Sirera per desbancar Xavier Trias i presenten Colau com a candidata, automàticament obre pas a la proclamació de Xavier Trias com a alcalde. S’estalvia la degradació moral que molts electors podrien atribuir al partit per fet de maniobrar dues vegades contra el candidat guanyador, i en aquest cas, només per donar l’alcaldia al PSC. Però, per contra, si Colau cedeix a la pressió del PSC i dona els vots gratis a Collboni i es queda fora del govern, haurà de buscar un argument que convenci els seus electors de les bondats de donar l’alcaldia al PSC i deixar-lo sota fiscalització del PP. Hi podria haver una raó perquè els Comuns acabessin fent aquest pas, i és que, tot i no entrar al govern municipal, tinguessin garantits alguns càrrecs menors per sostenir parcialment l’estructura del partit, com a mínim fins a les eleccions catalanes. Ara bé, això deixaria fora primeres espases com Colau, Martí o Sanz.
L’última maniobra per evitar el dilema
De fet, Ada Colau ha intentat per activa i per passiva no caure en aquest dilema, però els clams d’un tripartit progressista van passar de llarg a ERC. La cap de files dels Comuns proposava partir-se l’alcaldia entre les tres formacions, evitant així haver de decidir entre donar via lliure a Trias o posar-se al mateix cantó del PP. La idea no va durar ni 24 hores, i va ser aleshores quan el PP va entrar en acció i Collboni va veure un filó per ser alcalde.
Sigui com sigui, queden 48 h perquè el ple de l’Ajuntament, amb els nous regidors, voti un nou alcalde. Tot fa preveure que seran hores d’infart i que la decisió final arribarà in extrremis.
2 
