Els pressupostos de Barcelona per al 2020 salven el primer tràmit i avancen cap a l’aprovació definitiva el proper 31 de gener. Els vots del govern BComú-PSC i de l’oposició independentista, ERC i JxCat, han permès donar llum verda inicial al document, que visibilitza el pacte a quatre bandes anunciat dilluns. PP i Cs han votat en contra i, contra l’expectativa, Manuel Valls ha fet reserva de vot per intentar sumar-se a última hora a l’acord. Així, els comptes han prosperat amb el suport del 80% del plenari.
Els quatre partits han celebrat a la comissió d’Economia d’aquest divendres l’acord que farà possible els primers comptes complets negociats i aprovats d’Ada Colau en cinc anys. A més, han emfatitzat que es tracta d’un pressupost rècord per a la institució: un increment del 14,6% farà que per primer cop superi els 3.000 milions d’euros.
El regidor de Pressupostos, Jordi Martí Grau (Bcomú), ha defensat que “el terreny de joc de la negociació” va quedar dibuixat per dos grans models polítics davant la perspectiva d’un refredament de l’economia: els grups favorables a expandir els pressupostos per fer “polítiques contracícliques” i els favorables a “contraure” els comptes baixant impostos. Davant les crítiques de Cs i PP, ha promès que l’augment de la despesa no malmetria la bona salut fins ara de les arques municipals però ha apostat per maximitzar les possibilitats de la institució: “No estirarem més el braç que la màniga, però sí tant com la màniga!
Comissió d’Economia de gener de 2020 de l’Ajuntament de Barcelona / MMP
Jordi Castellana, que ha negociat en nom d’ERC i presideix la comissió d’Economia, ha defensat els canvis introduïts pels republicans i ha advertit que “ara ve l’hora de passar del paper a la realitat”. “Serem els més exigents”, ha dit. La presidenta del grup municipal de JxCat, Elsa Artadi, que també ha negociat els comptes, s’ha mostrat crítica amb el conjunt dels pressupostos però ha defensat que sumant-se al pacte havien pogut “millorar-los” i que s’havia avançat en la reivindicació d’un millor finançament dels municipis per part de l’Estat.
Manuel Valls ha fet reserva de vot –equivalent a una abstenció– i ha posat en valor els increments en habitatge i Guàrdia Urbana. No obstant, no s’ha volgut posicionar pel “marc polític general”: “Ens resulta molt cridanera la relació amb els pressupostos de la Generalitat, Barcelona no es mereix ser el segon plat d’un acord amb el senyor Torra”. L’acusació ha indignat a Martí, que li ha replicat que “Barcelona ha marcat el camí” en la negociació simultània als dos costats de la plaça Sant Jaume. No obstant, ha recollit el guant i ha dit que no descarta acabar sumant els dos vots de Barcelona pel Canvi a l’aprovació final al plenari.
La líder de Cs, Luz Guilarte, ha estat la més bel·ligerant contra la pujada d’impostos i ha replicat a Martí que l’àmplia majoria aconseguida si de cas reflecteix que “només hi ha 6 regidors seriosos que fiscalitzen” al govern. Finalment, Òscar Ramírez (PP) ha reclamat moderació fiscal per no frenar l’economia en cas de recessió.
Despesa corrent, inversió i ingressos
Com és habitual a totes les administracions públiques, la major part (2.386 milions d’euros) correspon a la despesa corrent del consistori que nodreix la maquinària de serveis públics, equipaments, massa salarial i ajudes públiques. Aquesta gran partida s’ha incrementat en 186 milions d’euros, que es reparteixen entre despesa social (+51), serveis socials (+23,8), educació (+22,5), seguretat i mobilitat (+21,6), transport públic (+17,6), cultura (+7,2), promoció econòmica (7,2) i salut (+5,2).
L’altre capítol fonamental és el d’inversions (621,8 milions d’euros), on realment els governs situen les actuacions noves i les obres estratègiques. Ha crescut amb 164,1 milions extra, dels quals ERC reivindica haver-ne aconseguir 100 en les negociacions amb el govern municipal. La partida més gran serà l’habitatge (171 milions d’euros), seguida de les obres públiques –amb Glòries al capdavant– (169,5) i de polítiques contra el xoc climàtic (50). L’altra gran novetat són els ingressos, que pugen gràcies a més a la previsió de més transferències de l’Estat (+128), la pujada de la recaptació de l’IBI (+43), el nou recàrrec a la taxa turística acordat amb la Generalitat de Catalunya (+40) i l’encariment de diverses taxes municipals (+80,3).
