La culminació de la investidura de Pedro Sánchez a Madrid i el pacte de govern de coalició entre el PSOE i Sumar ha empès l’alcalde de Barcelona a moure fitxa per mirar d’estabilitzar aritmèticament el seu executiu. Des del 17 de juny, ara fa cinc mesos, el socialista havia esquivat les negociacions formals amb Trias per Barcelona, per una banda, i Barcelona en Comú i ERC per l’altra. Investit amb els vots del PP i del partit d’Ada Colau, barrant el pas a un acord que havien rubricat el guanyador de les eleccions, l’exalcalde Xavier Trias, i el republicà Ernest Maragall, Jaume Collboni ha tirat pel dret amb només 10 regidors. Però el pacte a Madrid -i la primera derrota política amb el veto en bloc a les ordenances fiscals, que van obligar l’alcalde a retirar in extremis de l’ordre del dia la votació dels pressupostos per evitar una segona fotografia de derrota-, han empès Jaume Collboni a iniciar formalment el ritual d’aparellament.
Certament, l’acord d’investidura entre Junts per Catalunya i el PSOE ha mogut fitxa al tauler d’escacs barceloní, en taules des del 17 de juny. Ara l’alcalde Collboni té via lliure per pactar a banda i banda -amb Junts o amb ERC i els Comuns-, amb la crossa reiterada del “govern progressista”, però ara amb l’aritmètica més àmplia de Madrid com a context. Fins ara, l’alcalde Collboni ha estat prou hàbil per mantenir les portes tancades del seu govern, amb només 10 regidors i, de moment, sense socis per aprovar els pressupostos. Però el mateix dia que Pedro Sánchez anunciava els nous ministres, l’alcalde movia també fitxa anunciant l’obertura de converses formals, sense més pistes que la voluntat de bastir un executiu “el més estable i sòlid possible”. A priori, l’aritmètica dona dues majories absolutes possibles: PSC-Trias per Barcelona (21) o PSC-Comuns-ERC (24). Per contra, el tàndem del mandat anterior, Collboni-Colau, només arribaria als 19.
Ningú té pressa
Ara bé, fonts de l’entorn de l’alcalde consultades pel TOT deixen clar que Jaume Collboni no es precipitarà amb les negociacions. “No hi ha pressa, es farà amb calma”, assenyalen, si bé confirmen la voluntat de l’alcalde de desencallar la situació de minoria històrica a la ciutat. Trias per Barcelona i ERC també coincideixen en la frase de començar els contactes formals “sense pressa”, mentre que és Barcelona en Comú qui expressa més urgència per reforçar l’executiu i, sobretot, redreçar-ne el rumb. Sigui com sigui, Jaume Collboni no pot trigar a obrir la primera ronda de negociacions formals si vol que els pressupostos comencin a prendre forma i no acabin prorrogats com les ordenances fiscals. No hi anirà a cegues: Trias per Barcelona i Barcelona en Comú han enviat missatges clars sobre la seva disposició, amb condicions clares, a reforçar el govern municipal, mentre que ERC, que ha passat de guanyadora de les eleccions a quarta força, manté el rol d’oposició a l’espera dels moviments que es produeixin.
Trias per Barcelona: “Som un partit de progrés”
Des de Trias per Barcelona, el portaveu Jordi Martí Galbis confirma que el seu partit “anirà al ball”, però insisteix que la batuta de les negociacions la té l’alcalde: “Ell ha de marcar la pauta, ara s’obren molts escenaris i intentarem jugar-hi. De manera oberta, sense sectarismes i vetos”, concreta en conversa amb el TOT Martí Galbis, que envia alhora un missatge a les forces que vulguin excloure els junters d’aquestes converses amb l’etiqueta de dreta: “Som una força clarament de progrés, l’acord amb ERC per a la investidura així ho demostra. No som les esquerres caduques i obsoletes, sinó un partit de progrés i de sobirania nacional. I de cap manera el que hem tingut a la ciutat els darrers vuit anys és un govern progressista. A partir d’aquí, parlem”, etziba.
Sobre la fórmula de col·laboració amb què els independentistes se sentirien còmodes, Galbis estableix una premissa: “No aprovarem els pressupostos si no parlem de governabilitat. Ni volem cap cadira ni tenim gens de pressa, el que volem és un canvi radical en les polítiques municipals dels darrers vuit anys. Vam guanyar les eleccions i el mandat de la ciutadania el 28M va ser que volia un canvi. Per tant, si entrem a governar serà per canviar el rumb de la ciutat”, sentencia el portaveu junter. Preguntat sobre si es podria produir algun acord a quatre bandes com el que ha portat Pedro Sánchez a la presidència, Galbis és clar: “No m’imagino fent la rèplica de cap acord a l’Estat o a la Diputació, aquí aplicarem la lògica barcelonina i l’aritmètica del ple”.
Ada Colau, al marge de la negociació
A Barcelona en Comú, la investidura de Pedro Sánchez té una conseqüència directa, i és que el seu portaveu, Jordi Martí, marxarà a Madrid com a secretari d’Estat de Cultura, i l’exregidor Pau González serà el seu relleu. Però probablement, l’obertura de negociacions formals després de la investidura tindrà un altre efecte a les files dels Comuns. I és que l’exalcaldessa Ada Colau, que ja manté un perfil molt baix com a regidora -de fet, les converses informals amb altres partits les pilota sempre Janet Sanz- podria aprofitar una hipotètica incorporació del partit al govern per deixar la seva acta de regidora. De fet, no serà interlocutora directa en les converses amb l’alcalde Collboni i el PSC. Fonts de l’entorn del partit assenyalen al TOT que l’exregidor Jordi Rabassa ocuparia el lloc de Colau en aquest supòsit, i donen per fet que serà Sanz la persona de més rang dins del partit.
Pel que fa a les negociacions amb el PSC, Barcelona en Comú considera que Collboni no té tantes parelles de ball com d’entrada diu l’aritmètica: “Un pacte amb Trias seria contra la voluntat de les urnes, Barcelona va expressar la voluntat d’un pacte progressista amb 24 regidors”, assenyalen fonts dels Comuns al TOT. Ara bé els Comuns lamenten que cinc mesos després de ser investit Collboni encara no “hagi tingut la iniciativa de Pedro Sánchez de configurar un govern progressista” i l’insten a triar amb urgència si “va cap a la dreta o cap a l’esquerra”. Lamenten, a més, que Collboni “proclami que vol pactar amb progressistes, però fins ara ha pactat amb Junts, i la seva obra de govern consisteix a desfer el que va fer el govern de coalició previ”. El partit d’Ada Colau justifica amb un exemple aquesta falta de “voluntat d’entesa” de l’alcalde: “Vam presentar un full de ruta amb 50 mesures fa més d’un mes, completament acceptables per al PSC, però no hem tingut, ni formalment ni informalment, cap resposta”.
ERC: dues línies vermelles
A les files republicanes hi ha calma i una certa desconfiança davant del pas endavant de l’alcalde per buscar socis de forma abrupta després de la investidura espanyola. Com a Trias per Barcelona, no tenen pressa, però a més, es desmarquen obertament de la “cursa” que a parer seu disputen els junters i els comuns per “veure qui arriba abans al govern de la ciutat”. “No necessitem res”, assenyala al TOT el portaveu adjunt del Grup Municipal d’Esquerra, Jordi Castellana. ERC admet que el punt de partida no és massa esperançador: “Veiem un interès molt gran de l’alcalde Collboni per marcar un perfil conservador a la ciutat, suposem que per les condicions que li va posar el PP. Amb tot, i sense pressa, estem oberts a parlar amb tothom amb unes condicions”, diu Castellana.
Per als republicans hi haurà dues línies vermelles sobre la taula: “Construir una ciutat progressista i que Barcelona exerceixi de capital del país, que fa molts anys que no ho fa”, diu el portaveu adjunt, que detalla que ERC enfoca les converses “des de la tranquil·litat i fugint de la competició per veure qui és més amic del PSC”. És més, els republicans insisteixen en la posició de fer “una oposició clara i contundent davant d’un govern que ha pres un camí conservador molt allunyat del nostre full de ruta”, sentencia en Jordi Castellana.
Una oportunitat per al PP
Hi ha encara un altre actor, que si bé no entrarà en les travesses per reforçar l’executiu del PSC, va permetre’n la investidura i podria veure reforçat el seu paper d’oposició al govern municipal segons com quedi l’aritmètica al ple. El cap de files del PP a l’Ajuntament, Daniel Sirera, defensa en conversa amb el TOT el rol “d’única alternativa real” que pot prendre el partit si finalment part de l’oposició s’incorpora a l’executiu Collboni. “El projecte de Collboni són les necessitats de Pedro Sánchez, el seu cap ha estat més a la investidura que a la ciutat, i per aquesta raó no hi ha pressupostos. Ara ja hi ha investidura, però no hi ha cap projecte clar de ciutat”, diu Sirera, que afegeix que aquesta desorientació fa que a hores d’ara “ningú no sàpiga si pactarà amb la dreta de Puigdemont o amb l’extrema esquerra de Colau”. En aquest context, els populars veuen en l’entrada de nous socis una oportunitat per marcar perfil propi: “Davant de tot aquest magma populista i personalista, nosaltres defensarem la Barcelona de les oportunitats i serem l’única alternativa real”, sentencia Daniel Sirera.
