Les eleccions ja estan en marxa. Durant les dues setmanes que ha durat la campanya electoral, els mitjans de comunicació han estat difonent de manera continuada titulars sobre els diferents missatges, propostes o reflexions que els candidats a l’alcaldia de Barcelona han volgut fer arribar als barcelonins. Entre aquesta allau d’informació, els alcaldables han repetit, especialment, certs missatges per tal que calin en els barcelonins i, alhora, recordin a l’hora de tirar les paperetes a les urnes.
L’actual alcaldessa de Barcelona i candidata de BComú, Ada Colau, ha reivindicat que la seva formació és l’única que té clar quin model de ciutat vol, basat en un urbanisme que redueixi la circulació de vehicles de motor i en reduir les desigualtats socials, entre altres. Amb el seu lema ‘Barcelona obre camí’ manifesta la seva voluntat de continuar desenvolupant-lo en un tercer mandat. Des del seu punt de vista, hi ha altres candidats que només es posicionen en contra d’aquest model sense proposar alternatives. L’altra gran obsessió de Colau ha estat avalar la gestió del govern de coalició progressista entre els Comuns i el PSC i ha rebutjat un possible pacte entre Jaume Collboni i el candidat de Junts, Xavier Trias. L’objectiu? Aconseguir que els barcelonins els hi donin una altra oportunitat a les urnes.
Als antípodes de Colau està l’exalcalde Trias. Durant tota la campanya s’ha mostrat com la millor i única alternativa a la candidata de BComú, com la persona que pot fer canviar una Barcelona que considera que no funciona. Repetidament, ha posat d’exemple la inseguretat, la mobilitat, la neteja i les polítiques de decreixement econòmic, entre altres. D’altra banda, ha insistit molt a traslladar als electors que votar Trias per Barcelona és un vot segur perquè ell sí que sap gestionar, tal com, segons diu, va demostrar durant els quatre anys que va ser alcalde de la ciutat. En aquest sentit, ha repetit contínuament dades sobre les millores que va aconseguir durant el seu mandat en matèria de seguretat i economia, entre altres.
Per part seva, Collboni ha centrat aquesta campanya a denunciar la gestió del govern de coalició com si no hagués format part d’aquest. En aquesta línia, ha tractat d’ocupat l’espai del centre per tal de distanciar-se de Colau i buscar el vot moderat.
Una cosa que avala Collboni, des del punt de vista de molts votants, és el partit. És per això que els seus parlaments han estat també orientats a potenciar les sigles del PSC i evocar el llegat dels alcaldes socialistes, com Pasqual Maragall. Això és, de la mateixa manera que ha fet Trias, una manera de recordar que el seu partit sap gestionar perquè ja ho ha fet abans.
Part del discurs del candidat d’ERC i guanyador de les eleccions del 2019, Ernest Maragall, s’ha basat a parlar del que considera que seria “el pacte de la vergonya”: una possible aliança entre Collboni i Trias. Des del seu punt de vista, el resultat d’aquesta seria tenir un govern conservador a la ciutat i que, a sobre, podria arribar a comptar amb el suport del PP.
Tanmateix, durant la campanya de Maragall han estat clau les denuncies fetes als Comuns i el PSC per haver “sotmès” la ciutat als interessos de l’Estat. Els ha acusat, concretament, de convertir Barcelona “en una sucursal” madrilenya. A partir d’aquest argumentari, demana guanyar per tal que Barcelona pugui decidir per ella mateixa i torni a ser “una ciutat de primera”.
