L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha fet un pas endavant per marcar un nou full de ruta per al territori amb l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). Aquest planejament pretén deixar enrere el Pla General Metropolità (PGM) vigent des de l’any 1976 -que en aquests anys ha patit fins a 1.600 modificacions– per unir territoris, creant 18 noves centralitats, establint 120.000 habitatges assequibles estables i configurant una xarxa d’eixos verds de prop de 870 quilòmetres i un entramat d’avingudes metropolitanes de 240 quilòmetres.
La redacció d’aquest pla es remunta a l’any 2015, quan es van iniciar els treballs previs que culminarien amb l’aprovació de la versió preliminar -Avanç- en el Consell metropolità celebrat el 26 de març del 2019. En aquest moment es va iniciar un període d’informació pública que es va allargar gairebé fins al mes de febrer del 2020 amb l’objectiu d’afavorir la participació i la recollida de propostes per poder-les incloure-les en el redactat. De fet, durant aquest temps es van rebre més de 2.000 suggeriments i aportacions tant per part d’individuals com de col·lectius, a més dels mateixos ajuntaments metropolitans i de diverses organitzacions públiques. Totes aquestes aportacions s’han tingut en compte i la majoria han acabat incloses en aquest nou full de ruta urbanístic.
Abans de l’aprovació inicial del PDUM, el pla vigent era el PGM del 1976, un document que incloïa només 27 municipis i que alhora venia a substituir el pla provincial del 1959. Malgrat tenir una durada i vigència de més de quatre dècades, per poder arribar a la resta de municipis que completen els 36 metropolitans, el planejament ha hagut de superposar-se amb altres ordenacions del territori -plans generals- més recents i ja comença a mostrar signes d’esgotament que no permeten absorbir els nous reptes i demandes de la metròpolis. “Després de 40 anys de vigència del PGM, calia una renovació del planejament metropolità i, per això, es promou la redacció del pla director i la seva aprovació ara inicial. D’aquesta manera es vol donar resposta també a reptes de caràcter global -com el canvi climàtic, la disrupció tecnològica, la transició energètica, les noves demandes socials i econòmiques-, però que també tenen força implicacions locals”, explica Xavier Mariño, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB.
És per això que l’aprovació d’aquest nou pla és especialment rellevant, ja que arriba en un moment en què coincideixen la necessitat, la voluntat, la possibilitat i l’obligació de tirar endavant amb un nou full de ruta per als municipis metropolitans que tingui una visió estratègica de conjunt i que deixi enrere la saturació i confusió que pot provocar l’encavalcament dels diferents plans i regulacions que s’ha viscut en les darreres dècades. “Amb aquesta aprovació inicial, l’AMB exerceix les seves responsabilitats d’una vegada per totes, impulsant també aquesta capacitat de transformació cap a un model metropolità en xarxa, amb una xarxa policèntrica i nodal que fuig de la dinàmica centre-perifèria que ens ha castigat a molts barris i ciutats a ser la porta del darrere de la gran ciutat”, assenyala Jordi Sánchez, vicepresident de Polítiques Urbanístiques de l’AMB.
Donar resposta a les necessitats de la població i aprofitar el potencial del territori
Un cop situats els antecedents i la importància d’apostar per aquest nou planejament és important recalcar qui són els objectius i els eixos que vertebren el PDUM. Amb aquest reglament, l’AMB pretén plasmar sobre el terreny un model de desenvolupament urbanístic de l’àmbit metropolità alienat amb les necessitats de la població i el potencial del territori.
En aquest sentit, el pla s’estructura en quatre consignes bàsiques a partir de les quals s’articulen les diferents propostes concretes: la preservació de les funcions i els serveis dels ecosistemes metropolitans, amb especial èmfasi en l’aflorament d’aquelles infraestructures verdes presents al territori; la recuperació d’estructures i continuïtats urbanes que permetin configurar una metròpolis de proximitat integrant els diferents espais oberts; la regeneració urbana per transformar els teixits dels nuclis dels diferents municipis i així fer-los més resilients, redistribuint recursos i millorant la qualitat de vida; i la transició ecològica, social i tecnològica per aconseguir una reducció dels impactes ambientals, reaprofitant els recursos i encaminant la metròpolis a un model econòmic més sostenible que s’adapti al canvi climàtic.
“Aquest és un pla de regeneració i resiliència urbà que aposta per un sistema urbà policèntric a partir de quatre grans eixos estratègics. En primer lloc, pretén posar en valor la matriu biofísica i els serveis ecosistèmics; en segon lloc, treballa per garantir un sistema urbà policèntric basat en una xarxa d’avingudes metropolitanes i eixos verds que li donen suport; en tercer lloc, presenta les grans directrius i el full de ruta perquè els assentaments urbans i els teixits tant residencials com d’activitat econòmica puguin ser ordenats urbanísticament, tot garantint la qualitat urbana, la cohesió social i l’habitabilitat de tots ells; i, finalment, fa propostes al voltant de les grans infraestructures de la mobilitat o els serveis tècnics per garantir que el model es desplega i s’implementa amb una major eficiència i sostenibilitat”, assegura Mireia Peris, cap del Servei de redacció del PDUM.
Avingudes metropolitanes, eixos verds i xarxa d’equipaments
El PDUM preveu articular aquests quatre manaments identificats amb anterioritat a través de la consolidació d’una xarxa d’avingudes metropolitanes, parcs, eixos verds i equipaments que contribueixin a recosir el territori, promovent la mobilitat sostenible i conformant una nova estructura metropolitana de cara a l’any 2050. Aquest nou esquelet urbà es tradueix sobre el terreny en dues tipologies d’eixos vertebradors: les vies estructurants i les centralitats i equipaments estructurants.
Les vies estructurants han de ser el gran suport d’aquesta mobilitat sostenible que vol promoure el nou pla, superant el model vigent fins ara i basat en el vehicle de motor i eliminant les barreres creades per aquesta tendència en favor de l’aposta per entorns pacificats. L’objectiu no és substituir les xarxes de mobilitat existents, sinó reorientar-les per integrar-les en la trama urbana i així afavorir altres modalitats de transport més sostenibles. Dins d’aquesta tipologia podem trobar fins a quatre categories diferents: les avingudes metropolitanes, que configuren els grans canals de connexió entre els municipis i especial èmfasi en el transport públic; els connectors estructurants, que són vies orientades al trànsit rodat que connecten trames urbanes amb seguretat; els carrers estructurants, que són el verdader esquelet dels municipis integrant les diverses modalitats de transport; i els camins estructurants, que són recorreguts que estructuren els espais oberts, enllaçant els diferents eixos verds del territori.
Pel que fa a les centralitats i els equipaments estructurants, l’objectiu del planejament és potenciar aquells punts singulars de les diferents localitats metropolitanes que actuen com a pols d’atracció, ja siguin centres històrics o equipaments, per tal de fer-los més accessibles a la resta del territori i erigir-los en grans espais de referència més enllà de l’àmbit local.
Les 10 grans avingudes metropolitanes del futur
Una de les grans apostes d’aquest pla urbanístic és la projecció de 10 grans avingudes metropolitanes, que sumen un total de 240 quilòmetres i han de permetre la reordenació dels usos de les vies existents per escurçar les distàncies i possibilitar que els desplaçaments quotidians siguin a peu o en bicicleta, descarbonitzant així la mobilitat pels diferents territoris. La previsió del PDUM és poder aconseguir que de cara a l’any 2050 la meitat dels desplaçaments a la metròpolis es facin a peu o en bicicleta i el 30% en transport públic i que es redueixi a la meitat l’ús del vehicle privat.
En aquest canvi modal progressiu jugaran un paper clau l’adaptació de les xarxes infraestructurals existents per poder plantejar-ne de noves a partir de criteris d’eficiència per transportar el màxim volum de persones de manera sostenible. Per assolir aquest objectiu, el planejament preveu tres actuacions diferents: la transformació del sistema d’autopistes i autovies per aconseguir que distribueixin i gestionen el trànsit de manera eficient, posant un límit al pas de vehicles de motor privats pels teixits urbans i evitant disfuncions en el funcionament ideal del transport públic; la consolidació d’aquestes deu avingudes metropolitanes, que combinades amb la xarxa viària segregada ajudaran a trencar barreres entre municipis; i l’actuació en els nodes estratègics, unes intervencions específiques que se centraran en onze punts d’intersecció entre xarxes viàries que, per la seva localització i capacitat, podrien ajudar a donar continuïtat a aquestes avingudes metropolitanes.
Objectiu: ampliar i reequilibrar l’habitatge assequible
El PDUM també presenta diverses mesures i modificacions en clau habitatge. Aquest full de ruta metropolità pretén aconseguir que el 10% del parc d’habitatge assequible del territori sigui estable, arribant a disposar de més de 120.000 pisos socials d’aquí a trenta anys. Per poder assolir aquesta fita, l’AMB aposta per ampliar i redistribuir l’habitatge assequible a través de la intensificació de les reserves sobre les noves promocions urbanístiques, les actuacions de transformació d’interès metropolità i les estratègies en sòl urbà per dotar d’habitatge assequible estable.
Aquestes mesures preveuen que, a banda de les exigències mínimes legals sobre els nous desenvolupaments com ara la reserva del 50% del sostre residencial per a habitatge de protecció pública dels sectors en sòl urbanitzable, també s’apliquin polítiques proteccionistes d’habitatge extraordinàries en diversos punts del territori per incrementar les reserves fins al 50% del sostre residencial. Precisament, un dels grans objectius del planejament és poder fixar el nombre d’habitatges assequibles estables de la metròpolis en el 10% del total de parc d’habitatge principal. En aquest sentit, s’aposta per rehabilitar i recompondre el teixit urbà per ampliar aquest parc d’habitatges i també per la identificació dels àmbits de regeneració urbana en els quals es pot actuar.
Les 18 noves centralitats metropolitanes
Un dels aspectes especialment rellevants d’aquest pla és l’impuls de 18 noves centralitats metropolitanes, que han de permetre augmentar el reequilibri entre territoris i superar la dicotomia històrica entre el centre i la perifèria. A més d’aquests nous nuclis, el PDUM també identifica diversos àmbits i espais d’oportunitat per transformar i regenerar diferents punts de la metròpolis que haurien de ser el gran focus de les polítiques urbanes contra la vulnerabilitat social, econòmica i ambiental.
Si entrem en detall amb les centralitats, el planejament ha localitzat set noves centralitats que ja estan ordenades, és a dir, nuclis on les directrius es poden implementar directament, sense que això impliqui que no es puguin constituir entitats urbanístiques especials amb els diferents ajuntaments afectats o amb altres administracions públiques. Aquestes són les següents: Cruïlla Sant Boi, Porta Diagonal, la Torrassa, Quatre Camins, Riera de Palau, Montgat i Besòs Central.
Per altra banda, també s’han detectat vuit àmbits no ordenats, és a dir, que no presenten encara un nivell de proposta prou madur i, per tant, hauran de ser objecte d’un pla director urbanístic de concreció o d’un altre planejament que les desenvolupi i que n’acabi detallant les característiques. És el cas del Prat Nord, Porta Delta, Baricentro, Montcada Bifurcació, Besòs-Gran Via C-31, Hospital General, TV3 Diagonal i Castelldefels UPC-Estació. En aquest punt concret és important recordar que ja hi ha tres centralitats no ordenades que estan en procés desenvolupament (Biopol, Tres Xemeneies i Sagrera).
Pel que fa als espais d’oportunitat metropolitana, aquests són un dels instruments de desenvolupament urbà més rellevants del PDUM, ja que afecten àrees urbanes ubicades en punts estratègics que requereixen una transformació i que tenen potencial per encabir futurs creixements minimitzant l’ocupació de sòl i garantint una intensitat urbana adequada. En aquest sentit, el planejament identifica més de 80 àmbits d’oportunitat, establint-hi una sèrie de consideracions bàsiques per al seu desenvolupament. La majoria dels espais corresponen a buits urbans que no han estat desenvolupats o que tenen l’oportunitat de completar els teixits locals i reforçar l’estructura metropolitana, o bé a teixits urbans que estan en procés de degradació i que, moltes vegades, no han exhaurit la seva edificabilitat. De fet, de les 2.920,77 hectàrees que ocupen aquests àmbits, gran part corresponen a sòl urbà i només una petita part a sòl no urbanitzable.
Per últim, el full de ruta marca també una sèrie d’indrets de regeneració urbana que no comporten la realització de nous plantejaments i que presenten diversos dèficits, tant des del punt de vista del parc edificat com de la qualitat de l’espai públic o dels reptes econòmics i socials complexos a què han de fer front. Aquests àmbits es poden dividir en dos tipus principals: les àrees residencials i les d’activitat econòmica.
Les primeres, que són espais on predomina l’activitat residencial, però que presenten diverses deficiències -habitatge, serveis, equipaments…- i que tenen un elevat grau de vulnerabilitat social, segregació urbana i estigmatització que requereixen l’aposta per actuacions integrals. Les zones identificades són: Porta Meridiana, Serra d’en Mena, Besòs Sud, Ciutat Vella, Samontà, Sant Ildefons i Collserola.
Les segones són àrees especialitzades en activitat econòmica que concentren dèficits urbanístics, de subministraments, obsolescència de les edificacions i abandonament de les activitats i que reclamen un procés de regeneració i revitalització. Els espais detectats són: Vallès – C-17, El Pla, Nord-est, Sud – Riera de Molins, Les Salines i Mas Mateu.
Protecció i consolidació dels eixos verds
Els eixos verds són sens dubte uns dels grans protagonistes del PDUM. L’AMB no només vol apostar per preservar els espais no urbanitzables i les diferents infraestructures verdes del territori, sinó que els situa com un dels elements centrals en l’estructuració de la metròpolis, configurant una xarxa de parcs i eixos verds que integren la natura a la ciutat per tenir més qualitat de vida davant de la calor extrema i la contaminació de l’aire.
Amb l’objectiu de revertir la pèrdua d’espai agrari i forestal que ha patit el territori en les darreres dècades, el planejament proposa l’ordenació de la infraestructura verda com a base del desenvolupament urbà considerant quatre tipus d’actuacions principals: la preservació dels espais oberts, la recuperació de l’activitat agrària, la millora del cicle integral de l’aigua i l’establiment d’una xarxa de verd urbà interconnectada amb el seu entorn.
Els espais oberts són tota una sèrie de sòls d’interès natural i agrari que queden protegits pel seu paper cabdal a l’hora de mantenir la biodiversitat, regular el cicle de l’aigua, mitigar el canvi climàtic i adaptar-s’hi, prevenir riscos naturals i subministrar aliments de proximitat. El nou pla pretén que aquestes zones verdes suposin el 51% de la superfície total de la metròpolis i els divideix en àrees de nucli (espais forestal on predomina la biodiversitat i la connectivitat entre municipis), connectors passera (corredors que afavoreixen la mobilitat i el desplaçament d’espècies de flora i fauna), mosaics agroforestals (àmbits amb potencial per al cultiu) i plana agrària (àmbits de les diferents planes al·luvials amb potencial per al cultiu en funció a la disponibilitat d’aigua).
L’estructura blava inclou els principals cursos fluvials, el litoral metropolità i tots aquells sistemes que intervenen en la regulació del cicle natural de l’aigua. Es pot dividir en set elements diferenciats: connectors fluvials (les lleres dels rius, les rieres, els torrents i les fonts naturals), sistema costaner (el litoral metropolità), eixos blaus urbans (comprèn el curs soterrat de les principals rieres i torrents integrats en el teixit urbà), canals d’aigua metropolitans (les vies de transport d’aigua de reg i el drenatge), espais d’interès per a la regulació d’inundacions (àmbits on s’apliquen restriccions urbanístiques), espais d’interès per a la recàrrega d’aqüífers (àrees ubicades a la zona baixa de les conques dels rius) i espais d’interès per a la regulació de l’escolament superficial (parts altes de les conques que poden reduir el risc d’inundació).
Per la seva banda, l’estructura verda fa referència a tots aquells eixos verds, camins i espais lliures que vertebren el territori i millorant l’adaptació de la metròpolis al canvi climàtic. El pla distingeix en aquest punt tres elements diferents: els eixos verds estructurants (recorreguts que enllacen centres urbans, parcs i portes amb els espais oberts per conformar una xarxa per a la mobilitat activa), els camins (vies que vertebren els espais oberts a partir de traces patrimonials i que enllacen amb els eixos verds), i espais lliures estructurants (zones que per la seva posició en contacte amb elements com els eixos blaus i verds o les vies metropolitanes desenvolupen funcions i serveis ecosistèmics que transcendeixen l’àmbit municipal).
Impuls econòmic i flexibilització d’usos
En l’apartat econòmic, el nou pla aposta per la protecció de l’activitat industrial dels polígons dels diferents municipis i la flexibilització dels usos que hi pot haver. Així doncs, el PDUM prohibeix l’ús residencial a les àrees especialitzades d’activitat econòmica en els polígons d’activitat segregats dels teixits residencials, on tot el sostre serà destinat a l’activitat econòmica i les dotacions que donen suport a aquesta estructura.
En el cas dels polígons integrats en el teixit urbà, la voluntat és aconseguir hibridar l’activitat econòmica amb els usos residencials, una estratègia que també ha de permetre aconseguir una barreja d’usos en els teixits residencials del territori, protegint el comerç de proximitat, però alhora diversificant aquells àmbits on actualment existeix un dèficit. Per aconseguir aquest objectiu, el planejament proposa facilitar la localització d’aquesta activitat logística dins del municipi, promoure activitats intensives d’ocupació en punts amb bona accessibilitat de transport públic, dotar els polígons d’una infraestructura de mobilitat sostenible potent, establir directrius per adaptar els polígons a les diferents empreses que s’hi ubiquin i flexibilitzar la parcel·lació i l’impuls d’una bossa de sòl industrial públic.
Quatre eixos per articular les dotacions al territori
El PDUM també proposa una articulació concreta per abordar les dotacions, que són els serveis imprescindibles i necessaris per al desenvolupament de la vida quotidiana, com ara equipaments i espais verds. Aquesta estructura es basa en quatre eixos principals: la prestació dels serveis dotacionals, que engloba aquells serveis que s’han de garantir per cobrir les necessitats quotidianes de la població; l’articulació del sistema de dotacions, que fa referència a la xarxa d’equipaments i espais lliures que giren entorn de les vies estructurants i els eixos verds; la distribució i diversificació, que implica una repartició estratègica dels espais lliures i els equipaments estructurants pel territori; i l’ampliació de les reserves, que vol garantir la suficiència de la metròpolis i millorar la cobertura pel que fa a equipaments i espais lliures.
Subministraments i serveis per avançar en l’adaptació al canvi climàtic
El pla també vol situar-se com un full de ruta per poder adaptar el territori al context de canvi climàtic, millorant l’eficiència en l’ús de recursos com l’aigua o els aliments i garantint l’aposta per un model energètic de futur amb més electrificació i energies renovables. Amb aquesta premissa, l’AMB ha planificat i reservat diversos espais per al correcte desenvolupament d’aquestes iniciatives, tot facilitant la seva integració en la trama urbana. Per configurar un territori eficient en l’ús de recursos i sostenible ambientalment és necessari comptar amb una infraestructura verda que permeti preservar aquests recursos, que l’estructura urbana i social propiciï l’autocontenció i la proximitat, l’aposta per un mode de mobilitat de baixes emissions i que l’ordenació del teixit urbà garanteixi la reducció de la demanda d’edificació i d’activitats.
En aquest sentit, el PDUM identifica quines han de ser les reserves necessàries per a aquests serveis tècnics d’abast metropolità en funció de tres àmbits: el subministrament energètic, que ha de donar resposta a la futura demanda mitjançant l’autoconsum i configurant una xarxa de 56 emplaçaments per a l’obtenció d’energia solar; el cicle de l’aigua, que proposa una gestió sostenible dels aqüífers i un impuls a la regeneració i potabilització de l’aigua; i la gestió dels residus, que preveu la reserva de tota una sèrie d’espais per a la gestió d’aquest material, afavorint la transició cap a una economia més circular.
