Les entitats veïnals de Nou Barris demanen a les institucions que es posin les piles amb el districte, perquè la crisi del coronavirus hi ha fet estralls. La Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris ha reclamat un pla social que comenci per la reobertura immediata i funcionament “a ple rendiment” de tots els serveis públics del territori. En un comunicat aquest diumenge, recorden que cinc veïnats consten entre els més afectats per la Covid-19 a Barcelona i 11 dels 13 barris del districte estan per sobre de la mitjana de la ciutat. Quan han baixat els contagis, ha arribat una crisi econòmica que posa contra les cordes milers de famílies.
“Hem tornat al malson de la crisi. Amb molt de patiment”, adverteixen. Aquesta recessió beu de preexistències, que el confinament ha tornat a posar sobre la taula. Assenyalen, per exemple, que el tancament de les escoles i l’infrahabitatge han fet aflorar “la nova i la vella pobresa” i les residències de gent gran que hi ha a Nou Barris “han deixat veure totes les seves carències”. Així, recuperen un lema de la crisi de 2008, que va quedar molt gravat a la consciència noubarrienca: “No és pobresa, és injustícia”. “Un cop més s’ha constatat que la salut té més a veure amb el codi postal que amb el codi genètic. Que les rendes baixes, les condicions laborals i d’habitatge i la insuficiència dels serveis públics afecten negativament la salut”, sostenen.
Veuen imprescindible reactivar per complet els serveis públics per “revertir la situació” al districte: “No podem acceptar que amb l’excusa de l’estiu els CAP tinguin un horari limitat quan la pandèmia no està superada i ha quedat molta gent sense una atenció sanitària suficient”. “Necessitem un pla clar d’obertura d’escoles que tingui en compte la situació social i familiar de nens i nenes i que requereix una atenció compensatòria del temps perdut”, afegeixen. També reivindiquen “uns serveis socials que garanteixin una bona atenció a tothom i recursos per cobrir les velles i noves carències” i “fer front al problema de l’habitatge“.
“No demanem cap privilegi, no som els únics que patim aquesta situació. Però tenim el dret d’exigir que la injustícia no es perpetuï”, sostenen.
