A diferència de l’Ajuntament de Barcelona, on els Comuns van capgirar la seva posició només una hora abans de ple d’investidura de l’alcalde el 17 de juny i van votar, amb el PP, a favor del candidat del PSC tot i que havien jurat i perjurat que aquest escenari era inviable, al Parlament En Comú Podem ha mantingut fins a les últimes conseqüències el no als pressupostos de Pere Aragonès. Sense renúncia explícita al projecte del Hard Rock per part de l’executiu republicà, atrapat en l’exigència del PSC justament de preservar aquest macroprojecte d’oci a tocar de Port Aventura, el partit lila ha tombat la llei més important del Govern i ha sacsejat el tauler d’escacs català.
El president de la Generalitat ha convocat eleccions el 12 de maig, una decisió que, a més, fa que l’ona expansiva també arribi al tauler barceloní i l’espanyol. A la capital del país, perquè obliga a reiniciar la partida que juga l’alcalde per garantir-se l’estabilitat del seu executiu en minoria, i a Madrid, perquè Pedro Sánchez, després de conèixer-se l’avançament electoral català -i que ERC assegurés al matí que si no hi ha pressupostos a Catalunya pel veto dels Comuns, els republicans no els votarien a Madrid- ha anunciat que prorroga els comptes del 2023 durant tot aquest any.
Efecte eleccions: aturar l’entrada d’ERC a l’equip de Collboni
Però com poden impactar la cita electoral catalana fixada per d’aquí a només 60 dies, per una banda, i el no dels Comuns a donar suport al bloc ERC-PSC al Parlament -el mateix que es dibuixa a Barcelona més enllà dels pressupostos- en l’estratègia de Jaume Collboni fins al 2027? Si l’alcalde del PSC no havia mostrat ni pressa ni urgència per ampliar el seu executiu des del 17 de juny, ni tan sols per aprovar els comptes -ho té garantit via qüestió de confiança-, la cita del 12 de maig farà, amb tota probabilitat, que es produeixi un altre gir de guió: que s’aturi l’entrada d’ERC als despatxos del govern de Collboni. I no tant per decisió dels republicans a Barcelona com pels càlculs electorals de la direcció nacional del partit, que abans que el Parlament els tombés els comptes, ja eren reticents a una operació de suport tan explícit al PSC després d’haver-ho fet també a Madrid i a la Diputació de Barcelona, a les portes d’unes eleccions que, a tot estirar, havien de ser el febrer de 2025. De fet, l’anunci de suport als comptes de Collboni per part d’ERC, i de facto, del sí del PSC a un pacte de govern amb els republicans, data del dia 19 de febrer. Des d’aleshores no hi ha hagut moviments a l’Ajuntament, justament per les reticències de Calàbria i també de Palau.
Collboni, encaminat a la qüestió de confiança
I si al Parlament els Comuns han complert la paraula de vetar els comptes si no hi havia marxa enrere amb el Hard Rock, a Barcelona el partit d’Ada Colau vincula el sí als comptes a una entrada al govern, un escenari que el PSC descarta de forma explícita: “Primer van les polítiques, després les cadires”, ha dit l’alcalde adreçant-se a Colau. Per tant, el no de Barcelona en Comú als pressupostos del PSC és més que previsible.
Divendres 22 de març el govern municipal sotmet a votació del plenari, ara sí, el projecte de pressupostos que l’octubre del 2023 el PSC va retirar in extremis per evitar una derrota política després de perdre la votació de les ordenances fiscals. Ara els comptes arriben amb un dictamen favorable de la Comissió d’Economia i Hisenda -ho van permetre els vots favorables d’ERC i de Barcelona en Comú-, però amb l’únic suport lligat dels 5 regidors d’ERC, la confirmació del no dels 11 regidors de Trias per Barcelona i la condició clara dels Comuns.
Però a diferència de Pere Aragonès, perdre aquesta votació no desestabilitzarà el govern Collboni. Si es confirma que perd la votació el dia 22, l’alcalde convocarà un ple extraordinari –fonts del PSC el situen la setmana del 25 al 28 de març– per activar el mecanisme de la qüestió de confiança. Des d’aquella data, els partits de l’oposició disposarien de 30 dies per presentar un candidat alternatiu, i de no fer-ho, el govern municipal tindria aprovats automàticament els comptes un cop esgotat aquest termini. Ras i curt, l’alcalde del PSC sap que el mecanisme de la qüestió de confiança protegeix la seva cadira i la del seu executiu. Des del minut zero d’aquest mandat no hi ha hagut oposició organitzada ni suma alternativa possible. I encara més, els comptes que s’aprovessin via qüestió de confiança serien els que el PSC ha pactat amb ERC, sense concessions a cap altre partit.
Colau i l’aposta electoral dels Comuns
I què passa amb l’espai ideològic dels Comuns, que sobre el paper han trencat el bloc tripartit progressista que defensen fer a Barcelona, i que a Madrid, sumant-hi també Junts, permet que PSOE i Sumar governin? A hores d’ara, 8 diputats al Parlament, 9 regidors a l’Ajuntament de Barcelona, a l’oposició i sense perspectiva d’entrar al govern, i una petita parcel·la de poder a la Diputació de Barcelona. Però amb una aposta política que s’ha desmarcat abruptament del rol de ser crossa del PSC a què semblaven condemnats després del 28M i del 23J, i que si té èxit, els deixarà en una posició negociadora forta tant a Catalunya com a Barcelona. I aquí l’exalcaldessa Ada Colau encara pot tenir un rol rellevant.
Obstacle fixat pel PSC per qualsevol acord amb els Comuns a Barcelona, fonts del partit confirmen al TOT que veuen en Colau el màxim actiu de l’espai ideològic per a unes eleccions -Colau ja hauria rebutjat encapçalar la llista de les europees-, i les eleccions al Parlament del 12 de maig podrien ser la gran oportunitat. Si els Comuns pesquen vot de l’esquerra, especialment de la CUP -la icona política del Hard Rock inclou conceptes potents en aquest espai com la lluita contra la sequera, els lobbies i l’especulació- i milloren resultats, un eventual bipartit PSC-ERC podria necessitar els seus vots per governar. Si Colau fos candidata, podria postular-se per a una conselleria, una sortida bona per a algú que ha estat alcaldessa de la ciutat més important del país durant vuit anys. I a canvi del suport a Salvador Illa, la contrapartida també podria ser un tripartit a Barcelona, ja sense Ada Colau. La jugada permetria mantenir les estructures del partit -des del punt de vista econòmic- i un cert poder polític. Però a hores d’ara els Comuns ni tan sols han definit el seu candidat, per tant, aquesta és només una possibilitat. En tot cas, Collboni, i el PSC, insisteixen que Ada Colau no pot ser la número dos de l’alcalde en cap cas.
I pel que fa a Trias per Barcelona, ja oficialment liderant l’oposició, l’avançament electoral arriba dos dies després que Xavier Trias anunciés que no deixarà l’acta de regidor fins que es produeixi el retorn dels exiliats, especialment, el president Puigdemont. Per tant, Junts tindrà encara l’exbatlle de Barcelona com a actiu per fer campanya.
Sigui com sigui, i a l’espera que comencin a moure’s les fitxes del tauler d’escacs català, a Barcelona es preveu una pausa com ja va passar amb les eleccions avançades de Pedro Sánchez el 23J. Collboni no té gens de pressa: aprovarà els comptes i no hi ha candidats alternatius que puguin frustrar el seu full de ruta. A partir d’aquí, la partida es reinicia.
