La negativa al diàleg de Sànchez realça Colau i eclipsa Collboni

L’alcaldessa cultiva l'equidistància i acapara el protagonisme municipal, mentre el primer tinent es cenyeix a l'impacte econòmic de les protestes

La política estatal, catalana i la municipal estan més entrelligades que mai i Ada Colau guanya protagonisme enmig del desori polític que ha provocat la sentència de l’1O. El president espanyol en funcions Pedro Sánchez no li agafa el telèfon al president català Quim Torra, però en canvi truca a l’alcaldessa. Convoca un ple extraordinari i ella mateixa el desconvoca, en funció del context polític. Marca distàncies amb JxCat rebutjant citar-se a Palau amb Torra però s’absté de demanar la dimissió al conseller Miquel Buch, a qui ha criticat tota la primavera i estiu. Es deixa perseguir per ERC a estones, seient amb Roger Torrent al Parlament i esquivant Maragall a l’Ajuntament. Enmig del caos i la polarització, Colau ha sabut recuperar la iniciativa política després d’un estiu pràcticament desapareguda.

La lenta pacificació dels carrers de Barcelona, després d’una setmana de barricades i càrregues policials, deixa pas a un enrariment del clima polític a l’Ajuntament. Passat el shock inicial, que cadascú va entomar com va poder, es van perfilant les estratègies i relats de cada força política. Els comuns recuperen l’embranzida perduda pel desgast electoral i les vacances.

Per contra, la visibilitat dels socialistes paga cara la negativa del PSOE al diàleg, que els obliga a posar-se de perfil i limitar el discurs a les conseqüències materials del xoc polític. Jaume Collboni no ha fet cap declaració institucional aquesta setmana, ni sol ni acompanyant Colau. Les seves declaracions públiques han estat crides reiterades a la calma i a “desescalar la tensió”, evitant parlar ni a favor ni en contra de l’actuació policial o del diàleg.

I és que Colau pot buscar influir Sànchez, però Collboni no es pot permetre hipotecar-lo a les portes d’unes eleccions al Congrés el 10N. El que sí que pot fer el PSC de Barcelona, i fa intensivament, és llaurar relacions de futur: consola els comerciants afectats pels disturbis, lloa els treballadors municipals per reparar les destrosses ràpidament i destaca l’atenció continuada als turistes.

Els dos socis de govern es deixen espai per poder marcar cadascú la seva posició sobre la sentència, tal com deia l’acord rubricat al juliol. L’alcaldessa, per tant, parla amb veu pròpia i representa més la vara municipal que el bipartit o el plenari de Barcelona. Això dona esperances a Ernest Maragall, que persisteix en la seva idea de bastir una majoria favorable a l’autoderminació amb comuns i JxCat –i la CUP, si fos a l’ajuntament– seguint la doctrina del 80%. Veu als comuns com a la clau de l’eixamplament de la base sobiranista i ara també com la palanca per obrir negociacions amb Madrid.

Però Colau sempre ha apostat per un altre tripartit –el d’esquerres, amb PSC i ERC– i esquiva fer-se la foto sola amb els independentistes, per exemple desconvocant el plenari extraordinari de dimecres o faltant a la reunió a Palau. O rebutjant un cop i un altre la intervenció inesperada de Torra al Parlament dimarts passat, quan va obrir la porta a la unilateralitat, una via a les antípodes del federalisme dels comuns. En canvi la fotografia amb ERC no la rebutja del tot, en especial quan els republicans s’acosten al centre amb peticions de diàleg amb l’Estat i reunions discretes amb l’stablishment.

És molt significativa la reunió amb Torrent al Parlament, no només pel contrast amb la negativa del matí a Torra sinó per la companyia. La trobada no incloïa cap de les entitats participants a la vaga general de divendres ni tampoc l’ala dura espanyolista. Sí que hi eren la FAVB –que va trigar dos dies a lamentar la sentència i encara no ha condemnat els abusos policials– i els sindicats i patronals d’ordre –Foment, PIMEC, CCOO i UGT–, que en un manifest han reclamat “estabilitat política, econòmica i social”. Una cimera de moderats, en definitiva.

De retruc, la relació asimètrica de Colau amb ERC i JxCat i la tensió dins del Govern català enverina la unitat d’acció dels independentistes a l’Ajuntament, que ja era tensa després d’una campanya electoral protagonitzada pel vot útil sobiranista. Elsa Artadi censura la “falsa equidistància” de Colau i JxCat no amaga el malestar amb Torrent per la reunió amb Colau sense el Govern. Fins ara s’han estalviat discrepar en públic, però les negociacions i els equilibris són delicats. Aquest dilluns han abandonat alhora les comissions municipals i la setmana passada van consensuar un llarg text de resposta a la sentència, que no es va debatre per manca de ple extraordinari però podria votar-se al ple d’aquest divendres.

De moment aquest dijous toca jornada de comissions municipals, per debatre sobre seguretat al matí i urbanisme a la tarda. De nou sense els independentistes,  els 16 regidors dels grups unionistes guanyaran pes en les intervencions i les votacions. Visibilitzaran les dues cinquenes parts d’electes que defensen la sentència gràcies a una majoria que no tenen la resta de l’any i de ben segur aprofitaran l’ocasió per apropar l’ajuntament al constitucionalisme i deixar sols als comuns en la seva equidistància.

Nou comentari