No cal superar cap procés selectiu per ser càrrec de confiança a sou d’una administració pública. No hi ha cap altre sedàs que el la voluntat dels partits, descarregats de justificar a qui trien. La discrecionalitat afavoreix que exdiputats, exalcaldes i exregidors allarguin carreres a la rereguarda un cop que se’ls relega o pateixen una ensopegada electoral. Els nomenaments sovint recorden les qüestionades portes giratòries de la política: per comptes de comunicar amb els consells d’administració de grans empreses, aquestes altres faciliten mantenir-se a les institucions.
És freqüent que la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) siguin el destí dels qui transiten de la primera línia a una plaça de lliure designació. Entre tots dos organismes s’identifica més d’una trentena d’integrants de PSC, JxCat, ERC, els comuns, Cs i PP recol·locats de seguida o, com a molt tard, l’any següent de cedir una alcaldia, d’abandonar un ajuntament o de perdre el seu escó.
Contractacions recents a la Diputació i l’AMB atenen a aquest patró. Els exdiputats de Cs Noemí de la Calle, José María Cano i Héctor Amelló van començar a fer d’assessors a la Diputació un mes després de deixar de cobrar del Parlament, en no revalidar un seient a la cambra a les eleccions del 14-F. De la Calle i Cano anaven a la llista darrere dels cinc diputats que la formació va retenir a Barcelona i Amelló va ser número dos per Girona. Cs afirma que es guia per “criteris professionals” per escollir-los.
Al govern de la Diputació, el bipartit de PSC i JxCat va incorporar el socialista Pedro Rivero com a tècnic en Recursos Humans i Hisenda després que renunciés a l’abril a seguir de regidor de Sant Adrià de Besòs. Alhora, l’exalcalde del municipi Joan Callau va ser nomenat assessor del PSC a l’AMB sis dies després de dimitir. Es dona la circumstància que a tots dos se’ls investiga per un cas de presumpta corrupció.
Que es trobessin immerses en causes judicials tampoc va ser obstacle perquè el PSC desplacés l’exalcaldessa de Barberà Ana del Frago i l’exregidora de Sabadell Ana María Carrasco a la Diputació quan no van tornar a concórrer a les municipals. JxCat dona feina a Ismael Álvarez a l’AMB des de poc després que li prenguessin l’alcaldia de Pallejà el 2015, tot i estar condemnat per prevaricació i assetjament laboral a una interventora. El partit al·lega que la sentència l’inhabilita per ser regidor, no per a altres tasques.
Repescats de tots colors
El PSC té a sou de la Diputació o de l’AMB almenys 13 exregidors rescatats després de ser deposats dels consistoris –com Juan Parralejo, exalcalde de Ripollet, o Rosa Boladeras, exalcaldessa de Corbera de Llobregat– o de no repetir en llistes electorals. “La seva experiència els fa idonis i valorats”, defensen els socialistes.
“Són els que en tenen millor coneixement”, reblen a JxCat, que va recuperar l’extinent d’alcalde de Barcelona Maite Fandos com a tècnica d’innovació de la Diputació menys de tres mesos després de quedar fora de l’Ajuntament. Més experiència certifica Joaquim Matas, que encadena contractes a ajuntaments i la Diputació des que va cessar com a regidor de CiU a Tordera fa 18 anys.
Trajectòria semblant acredita Josep Maria Civis, regidor d’ERC a Sabadell fa 15 anys, quan va assumir alts càrrecs al tripartit i després funcions d’assessor a la Diputació que encara manté. Jordi Serra, exalcalde republicà de Roda de Ter, també figura en nòmina de la institució, en el seu cas des de maig de 2016, un any després de no disputar la reelecció i exercir entremig d’assessor a l’Ajuntament de Torelló.
També n’hi ha que cobren de l’òrgan quan escalen a les executives de les formacions. Oriol López treballa per ERC a la Diputació des de poc després de ser nomenat secretari de Coordinació Municipal, suplint a totes dues funcions a Cristina Gómez.
Al marge de demanar un repartiment equitatiu de la plantilla o racionalitzar la despesa, cap partit consultat planteja reduir el nombre d’eventuals, que pot ampliar-se fins a 124 a la Diputació i a l’AMB, d’acord a la llei. El sindicat CGT titlla d’“immoral” que s’assigni un sou públic a personal que, segons sosté, “fa en realitat tasca interna dels partits”.
“Alguns tenen vinculació amb tasques orgàniques, però fora de la jornada laboral”, replica el PSC. “El nostre personal eventual és reduït i ha d’assumir tant treballs a l’administració com els que sol·liciti el partit”, apunta el PP. “Que tinguin relació amb els grups territorials de cada formació és part de la seva feina”, addueix JxCat.
La Diputació i l’AMB responen que els assessors han de demostrar un mínim d’hores dedicades a la institució. En el cas de la Diputació, tots els càrrecs de confiança declaren jornada completa. Les formacions van acordar el mandat passat que acreditin 25 hores presencials a l’ens i la resta, de treball al territori. Per la seva banda, l’AMB obliga els eventuals a fitxar i justificar la jornada de treball.
Els comuns han ressituat aquest mandat almenys quatre exregidors i una exdiputada com a assessors després de ser rellevats o fracassar en unes eleccions. L’exregidor de Sant Cugat Ramon Gutiérrez va ser repescat per a la Diputació mig any després que la llista que va encapçalar el 2019 no obtingués cap representant. L’exdirigent d’ICV Lluís Monfort ha enllaçat càrrecs de lliure designació des d’abans de deixar el govern de Sant Just Desvern el 2019 i fins al juny passat, quan va sortir de l’AMB.
El PP ha traslladat l’exalcalde de Castelldefels Manu Reyes i l’actual secretari general, Santi Rodríguez, a la Diputació, després que no salvessin els escons al Parlament. “Hem perdut representació a la Diputació i AMB, i ens obliga a reajustar els llocs d’assessor a les necessitats més immediates”, admeten els populars.
La Diputació suma 89 assessors, 24 més que fa una dècada. Reserva gairebé 5,5 milions d’euros per a càrrecs de confiança, mig milió més que fa cinc anys i més del doble que el 2011. La majoria de salaris són de 3.838,46 i de 5.485,99 euros al mes. Dos eventuals ingressen al voltant de 6.000 (n’eren tres fins al juny). Un d’ells és l’expresident de la Diputació Antoni Fogué, que rep ingressos de l’òrgan des que va retirar-se el 2015. Guanya 82.121,06 euros anuals.
A l’AMB es quantifiquen 74 eventuals, 16 més que fa sis anys. Les retribucions pugen a 4,5 milions enguany, 1,1 milions més que el 2015. Cadascun dels 47 assessors de partit percep 53.756,16 euros i els vuit a mitja jornada, 27.976,31. Cal afegir 15 directius, escollits a dit. El director de Presidència és l’exconseller ecosocialista Salvador Milà i la directora d’Ecologia, l’extinent d’alcalde d’ICV a Barcelona Imma Mayol, tots dos amb 109.073,57 euros de sou. La directora de Transparència és Gemma Calvet, exdiputada d’ERC i amb 83.665,79 euros d’emoluments. L’AMB diu que preveu modificar el reglament aquest any per ocupar les places de comandament amb concursos i lliure concurrència de candidats, com la llei exigeix.
