Després d’una setmana intensa i constants canvis d’agenda, el TOT Barcelona seu amb la regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva. Als seus 37 anys, és la més jove del govern de Jaume Collboni. Això sí, de política ja en sap. En els darrers quatre anys ha compaginat la seva feina d’infermera amb una conselleria al districte de Sant Andreu. Rep el TOT al seu despatx de Sant Jaume, envoltada del seu equip a la regidoria de Salut i dels crits i trompetes que fan sonar fora una vintena de treballadors del Bicing, que fan vaga.
Villanueva encara manté la ineguïtat de qui no porta gaires dies a Sant Jaume. Respon amb prudència quan desconeix la resposta i amb prou feines critica els seus rivals polítics quan diu que el ‘porta a porta’ s’ha aplicat “disruptivament” a Sant Andreu. Amb la boca petita, reconeix que ha millorat els resultats de reciclatge. Sobre la taula, diversos temes que afecten un dels districtes més protagonistes de l’època Colau. El nou govern haurà de decidir ara si continua pacificant els carrers de Sant Andreu, però també quin paper ha de jugar el districte com a punt d’entrada a la ciutat, què fa amb la polèmica Nau Bostik o com rebaixa el neguit d’uns veïns que temen que la futura estació de la Sagrera acabi gentrificant al barri.
Vostè ja havia estat consellera de Sant Andreu, així que ja devia conèixer els problemes del districte. L’ha sorprès alguna cosa?
És veritat que jo era consellera, però ho compaginava amb la meva feina d’infermera a l’hospital, per tant, no hi tenia una dedicació exclusiva. Com a consellera coneixes el territori i coneixes el districte i els projectes, però no amb detall. Ara tinc una visió molt més completa del districte, per no dir total. Sí que és cert, però, que el fet d’haver estat consellera fa que coneguis molts temes, no m’ha vingut tot de nou.
Jaume Collboni encara ha d’escollir soci de govern. La condiciona d’alguna manera?
No, en el meu cas no. L’alcalde m’ha fet un encàrrec, que és dedicar-me a Sant Andreu i a la regidoria de salut. Si després ha de canviar i l’alcalde em fa un altre encàrrec, doncs l’entomaré amb ganes també.
No hi ha cap mesura que tingui en un calaix a l’espera de saber qui serà el soci de govern del PSC?
No, no. Estem treballant amb els veïns per trobar sempre consensos, i estem treballant amb la resta de grups polítics que tenim en el plenari de Sant Andreu. En aquesta línia treballem.
El ‘porta a porta’, per exemple. Continuarà aplicant-se a Sant Andreu?
Ara mateix el ‘porta a porta’ és el sistema que està vigent en una part del barri i el que estem fent és una avaluació, recollint també demandes i propostes que m’estan fent arribar els veïns. Ho fem a través de l’audiència pública o amb trobades amb associacions de veïns, que expliquen els seus neguits. Cadascú té una visió diferent i nosaltres treballem per fer una avaluació i veure l’impacte que està tenint.
En campanya electoral, Jaume Collboni va dir, textualment: “Si el ‘porta a porta’ no ha millorat el reciclatge ni la vida a la gent del barri s’ha de canviar”.
És cert que l’alcalde ho va dir en campanya, a l’acte fet al Centre Cultural dels Catalanistes. Des que es va implementar, el ‘porta a porta’ ha anat canviant, i per aquí també va la idea. Es van introduir els contenidors xipats, que en un inici no estaven, també mesures alternatives per a segons quin tipus de residus, per recollir-los de manera diferent. I ara estem fent aquesta avaluació per tal de mirar què funciona i què no, i a partir d’aquí poder actuar.
Actualment, només s’aplica a la part més cèntrica del barri de Sant Andreu. Descarta, doncs, que en els pròxims quatre anys s’ampliï a la resta del barri o districte?
La segona fase la va aturar l’alcalde. Quan es va aplicar el primer ‘porta a porta’ es va fer en un context postpandèmia en què les necessitats i la forma del veïnat era una i ara s’han vist unes mancances. Segurament va haver-hi una aplicació molt ràpida, sense consens. La recollida de residus és una cosa molt íntima i personal, per tant, quan tu entres a modificar aquests hàbits ho has de fer acompanyant molt al veïnat i això no es va fer. Va entrar molt disruptivament. I de cara a la segona fase, com hi havia moltes mancances, va ser el mateix alcalde qui va dir “parem-ho”.
Ara han arribat tres camions nous; un elèctric i dos de gas natural, que ha de disminuir el soroll que s’estava produint en alguns dels carrers. També hem recollit algunes demandes veïnals, com que no es compactin en carrers més estrets, i això és el que estem traslladant també als equips de neteja i a les concessionàries que també han de fer aquesta tasca.
S’està treballant per millorar el ‘porta a porta ‘, però no es pensa que hagi de deixar d’aplicar-se.
I en donar compliment a la contracta dels serveis de neteja. Els camions que et deia no són exclusius del ‘porta a porta’, són els que donen servei al districte de Sant Andreu. En aquest contracte de neteja havien d’haver renovat la flota. Va tard. És una de les demandes que vam fer a les concessionàries. Quan vam seure amb elles, vam dir-les que s’havien d’haver incorporat aquests camions abans. No ho van poder fer. Es van comprometre que a la tardor estarien disponibles. Dels quatre pendents, tres ja s’han incorporat i en queda un. Ho estem treballant amb la concessionària.
Creu que els veïns més disgustats del centre, que critiquen el sistema porta a porta i “haver-lo de patir”, entendran que només s’apliqui en una zona tan concreta de Sant Andreu?
El que es demana a la normativa europea és millorar la recollida selectiva de residus i hem de donar compliment a aquesta normativa. El que sí que està demostrant el ‘porta a porta’, que a Sant Andreu és híbrid, és que aquest model incrementa i millora la recollida. Les dades milloren confrome més individualitza és la recollida. Per tant, ara en aquesta zona de ‘porta a porta’ els resultats són més alts que en zones on no tenim aquest model. Tot i això, sabem que no és un sistema perfecte. Però si vaig a un altre barri del districte, també em diran que hi ha algun punt negre de neteja, que estem treballant per detectar-los i actuar. I en aquestes altres zones no hi ha ‘porta a porta’. Ho dic perquè segurament cap projecte o cap sistema és perfecte al cent per cent i tots tenen dificultats. La nostra feina com a administració pública doncs és escoltar aquestes demandes.
Diu que el ‘porta a porta’ no és un model perfecte. Canviarà algun aspecte?
Ara estem treballant molt en els circuits, quins recorreguts fa el camió de recollida. Es va fer un primer estudi sobre decibels i soroll. Si el féssim ara, segurament sortiria millor, ja que hem incorporat aquests tres nous vehicles menys sorollosos. Estem treballant en aquesta línia.
Una altra patata calenta del barri és la mobilitat. Alguns veïns volen pacificar l’espai on hi havia el marcat provisional, al carrer de Sant Adrià. Hi estan treballant des del Districte?
Es tracta d’un recinte molt gran, amb una escola bressol i un institut, la biblioteca i el taller de músics. Ha de ser un espai permeable per al pas de persones. A l’estiu, quan es va retirar la carpa del mercat, el terra no podia quedar així i es va asfaltar, però hem col·locat unes pilones que ara mateix no permeten el pas de cotxes a la zona. Tenim clar que ha de ser un carrer que permeti el pas de veïns i servies. Però també entenem que no pot tornar a ser el carrer de set anys abans, amb un carril de pujada i un de baixada. Està demostrat que un carrer d’un únic sentit és més segur. Per tant, serà un únic carril per a veïns i serveis.
Mentre no arribi l’obra definitiva, el carrer continuarà tancat?
Continuarà tancat i la circulació seguirà com quan estava la carpa. S’ha d’acabar de consensuar amb el barri el projecte. Si el tornem a obrir, tindrem un carril de pujada i un de baixada, que en cap cas és la nostra intenció. Per tant, la manera preventiva de fer l’actuació és parlant i treballant com ha de quedar tota aquesta àrea.
Hi ha certa por que si els cotxes tornen a aquest carrer, després sigui més difícil explicar el motiu de la pacificació?
Els veïns i veïnes necessiten indicacions molt clares i coherents. Si ara obrim, tornen a pujar i baixar vehicles, i després tornem a canviar… si ho fem tot plegat deixa de ser coherent i factible. No té lògica. Millor seguir com està ara fins que tinguem clar què volem fer.
Els veïns també demanen pacificar el carrer de Rubén Darío i Riera de Sant Andreu, que pràcticament travessen tot Sant Andreu. L’Ajuntament també contempla aquesta opció?
Jo soc molt d’anar pas a pas. Ara estem centrats en la zona de l’antic mercat. És una evidència que Riera de Sant Andreu i Rubén Darío són carrers amb voreres estretes que dificulten l’accessibilitat quan vas amb un cotxet o a les persones amb mobilitat reduïda. Per tant, és un tema que no descartem, però que hem d’anar treballant en paral·lel.
No queda clar si la reforma d’aquests dos carrers està o no sobre la taula.
Encara no s’ha abordat el tema. Cal tenir en compte que, a partir de la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu ens hem trobat amb carrers estrets molt congestionats, com Agustí Milà o Sòcrates. Hem de treballar en un Pla de Mobilitat general i després anirem completant el mapa. Crec que els polítics hem de saber fer una bona gestió de les expectatives: si dius que actuaràs sobre aquests carrers durant aquest mandat i després no és possible, per una qüestió de tempos, els veïns et diran, i amb raó, que els ho havíem promès. L’administració és molt garantista i va molt lenta. És una de les coses que estic aprenent.
Hi ha una reforma al districte encallada des del 2006. El projecte a les antigues Casernes preveia l’edificació de 12 equipaments, dels quals només n’hi ha fets o programats aproximadament la meitat. Com evolucionarà aquest projecte durant aquest mandat?
És complex perquè hi ha molts operadors. El que tenim més immediat és l’Espai Jove Jaume Oller i l’Escola Bressol Casernes, en construcció. Però també està previst que sigui una zona que guanyi força habitatge per a gent gran i lloguer social.
Els veïns volen una residència per a la gent gran a Casernes. Està entre els plans?
És competència de la Generalitat, haurem de seure amb ells per veure què es pot fer.
En un dels baixos d‘un bloc de Casernes s’hi congrega l’associació d’Antics Cavallers Legionaris de Barcelona. Els Comuns van batallar per intentar treure’ls d’allà. Quina postura té el PSC al respecte?
Segurament és incompatible o incoherent que els Legionaris estiguin en aquesta zona. També per donar una visió de conjunt d’allò que ha d’anar a les Casernes. Ha de ser un espai públic d’equipaments, i amb ells el model no acaba de tancar.
En una entrevista a Betevé va dir que Barcelona ha de créixer pel districte de Sant Andreu. La transformació de la Sagrera, amb la nova estació, és el projecte urbanístic més gran que té entre mans la ciutat?
Doncs segurament, perquè al voltant de l’estació es crearà una nova centralitat de ciutat. Ja va passar amb el creixement del 22. Això passarà a la Sagrera. Però en aquest creixement que farà la ciutat, és important que continuem tenint espais de proximitat, comerç per als veïns de la Sagrera.
Justament alguns veïns temen que la zona es gentrifiqui, que s’ompli de turisme i creixi el preu de l’habitatge. És un risc del projecte?
Entenc el neguit dels veïns, i per això dic que hem de construir els projectes de la mà del veïnat. Havent-hi aquests riscos, personalment penso que l’estació de sagrera, més que per al turisme, serà per a la gent que ve a treballar a la ciutat. No veurem espais tant turístics com els del centre de Barcelona.
Però, per exemple, Collboni ha defensat el PEUAT dels més crítics al·legant que el pla encara permet creat 4.000 noves places hoteleres en zones com la Sagrera.
Ara no tinc present aquest creixement d’hotels a la Sagrera. Segurament, i com passa en totes les estacions, algun hotel hi haurà; totes les estacions de qualsevol ciutat en tenen un a prop. Però no tinc constància de cap creixement hoteler.
A tocar de la via hi ha la Nau Bostik, que ha generat polèmica en els darrers anys. Quins plans té el nou Ajuntament amb la Bostik?
El Pla Urbanístic es va aprovar a l’última comissió de govern del mandat passat d’una manera accidentada. El PSC va votar-hi en contra davant la celeritat de voler aprovar en l’última comissió de govern un tema d’un planejament tan important, que també té a veure amb les vies i el creixement de l’escola 30 passos. De moment tenim el tema en standby.
El sostre de la Nau Bostik és d’amainat, la qual cosa genera neguit al barri. De fet, fa temps reclamen que desaparegui tot l’amiant de forma immediata.
És un tema que preocupa i amb raó. Ara per ara, la Nau Bostik està en mans d’un privat. El que sí que ha fet l’Ajuntament és promoure estudis d’amiant i de fibres, tant a l’aire com al terra de la zona. No se n’han trobat. Però, clar, és un tema que preocupa a les famílies de l’escola, i a nosaltres també.
Els veïns de la Sagrera també estan tips de la congestió d’autobusos interurbans que pateix el barri. El nou govern promourà una disminució d’aquests busos?
Els operadors són competència de la Generalitat i ho hem de treballar amb ells. És cert que en un tram molt petit s’estan concentrant molts autobusos. A més, el problema s’ha incrementat des de l’estiu pels talls de l’R3 de Rodalies. Hi ha dues possibles visions, sobre les quals treballem: en primer lloc, volem un transport públic de qualitat i hem de veure com la gent dels Vellassos entra a la ciutat. En aquest sentit, reconeixem que la Sagrera és un dels espais més ben connectats de la ciutat. Però segurament també podríem buscar que alguns dels autobusos parin a Fabra i Puig, que també està ben connectat amb Rodalies i l’L1 del metro.
Més enllà del nombre de busos, les crítiques també s’han fet a la reforma del pròxim tram de la Meridiana, entre Felip II i Fabra i Puig, que ara inclou un nou carril bus. És possible fer marxa enrere?
Els veïns m’ho diuen: “Marta, continuarà havent-hi quatre carrils d’anada i de tornada perquè s’incorpora un nou vial d’autobusos”. Haurem de mirar com queda i en quin punt està. No és un tema només del districte i no puc donar més detalls. A més, no és només un aspecte que impliqui l’Ajuntament, perquè hem de començar a tenir aquesta mirada metropolitana, perquè si no difícilment ens en sortirem.
