Després que aquest dilluns el candidat d’ERC, Ernest Maragall, assegurés que no formarà part d’un govern on hi hagi el PSC, i per tant descartant el tripartit progressista que propugna la candidata Ada Colau, ha assegurat que “Maragall només votarà Maragall com a alcalde”. Maragall ha insistit que “aspiro a guanyar les eleccions i no tenim per què contemplar altres hipòtesis”, de manera que manté “l’opció” d’aspirar a l’alcaldia tot i que no fos la força més votada aquest 28-M. De fet, el candidat republicà evita mullar-se més i considera que “ara és moment de diferenciar-nos tots”, i que el més rellevant és que Barcelona tingui un “govern fort” amb un projecte clar de govern sòlid i estable. I aquí, si ens fixem en els vetos, no podria ser amb el PSC com a soci, però tampoc seria amb Ada Colau com a alcaldessa. Amb tot, Maragall ha alertat del risc que la ciutat acabi en mans de “l’eix conservador” amb un pacte entre el PSC i Xavier Trias.
Trias i Collboni no hi aspirarien
Tot plegat, quan els candidats Collboni i Trias sí que han descartat intentar ser alcaldes si no són la força més votada. De moment, qui no ho ha plantejat ha estat la candidata dels Comuns. De fet, el candidat del PSC, Jaume Collboni, també ha aclarit que si no és alcalde se n’anirà a l’oposició. Per contra, el candidat de Trias per Barcelona ha dit que plegarà, que no vol “escalfar la cadira”. “Si no acabo sent alcalde no té sentit que em quedi com a regidor escalfant la cadira. Tornaré a casa amb la meva família, els nets i els amics, i seré feliç”, deia en una entrevista al TOT Barcelona.
A hores d’ara, quan encara no s’ha arribat a l’equador de campanya, els candidats continuen reforçant les seves posicions, però els vetos creuats i l’aritmètica complexa d’un consistori tan plural afegeixen un plus de complexitat a les eleccions a la capital del país.

