El mapa del repartiment del poder als districtes, en 10 gràfics

Disputa per les 2 presidències de la zona alta | La meitat de territoris no estaran liderats per la força que hi va guanyar les eleccions

L’aprovació del cartipàs d’Ada Colau i Jaume Collboni obre una segona etapa menys vistosa però molt determinant per la política de proximitat: el mapa polític dels 10 districtes. El lideratge executiu dels districtes recaurà en 5 electes de Barcelona en Comú i 5 del PSC. La paritat política absoluta no serà també de gènere: només tres de deu són dones. Les presidències dels plenaris de districte, en canvi, seran totes per a l’oposició.

És una de les cessions d’última hora a les negociacions del cartipàs, que minuts abans del ple s’han desencallat entre altres factors per la concessió d’aquesta reivindicació de l’oposició. El partit més beneficiat als districtes és ERC, que ha fet valdre davant del govern municipal haver estat la força més votada. Ha aconseguit 5 presidències i té opcions d’una sisena. JxCat n’ha obtingut 2 amb possibilitats d’una tercera i Cs en tindrà una segura i potser una segona. Manuel Valls aspira a una presidència, tot i que amb males perspectives. El PP ha quedat fora del repartiment.

 

Les dels 2 districtes més rics de la ciutat són les úniques sense adjudicar: se les disputen en els dos casos un partit independentista i un d’unionista. Tant Manuel Valls com JxCat volen liderar Sarrià-Sant Gervasi, els uns perquè hi van guanyar els comicis i els altres perquè hi tenen el seu major feu històric. La de les Corts la volen tant ERC –que hi va guanyar les eleccions– com Ciutadans –que va quedar segona força–.

Els propers dies es celebraran els plens de constitució de cada districte i els consellers territorials –que tria cada formació de forma interna i no solen dedicar-se en exclusiva a la vida política– votaran qui ocupa la presidència. El de les Corts està previst pel 25 de juliol i el de Sarrià encara no té data. El possible suport creuat de JxCat i ERC apunta a que ambdues cauran finalment a mans sobiranistes.

Exercir una presidència de districte comporta molt poc poder, perquè qui realment mana a cada territori és el regidor. L’interès de l’oposició rau sobretot en els recursos que s’assignen a aquesta funció: qui ostenta la funció rep un sobresou notable –un regidor ras de l’oposició cobra 56.367 euros bruts per una dedicació completa, mentre que si presideix un districte en percep 75.316– i el grup municipal té dret a un assessor polític extra. 

Els nous plenaris dels 10 districtes

 

 
 

 
 

 
 

 
 

 
 

 
 

 
 

 
 

 
 

 

Les cares visibles a peu de carrer

A falta d’elecció directa dels regidors del territori, que el govern municipal sospesava estrenar a les eleccions d’aquest maig, quedarà pendent de nou la reivindicació veïnal històrica de respectar les hegemonies que han expressat les urnes a cada territori. La descentralització municipal no s’atreveix a donar tanta autonomia als districtes, així que els regidors seran tots membres del govern i les presidències reflectiran més les negociacions i aliances preferents que el sentit del vot dels residents. 

Com mostren els 10 gràfics, la meitat dels territoris no estan liderats per la força que hi va guanyar les eleccions. A Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Sant Martí, a més, el partit guanyador no ostentarà ni la regidoria ni la presidència. 

Tampoc tindran veu ni vot els veïns en l’elecció dels consellers tècnics, que són la mà dreta de cada regidor i qui veritablement porta el dia a dia a peu de carrer. Es tracta de càrrecs poc coneguts al conjunt de la ciutat, però que als barris exerceixen de cara visible del govern. Encara no han estat nomenats però en ser persones de la confiança personal de cada regidor, molt probablement seran també 5 de BComú i 5 del PSC. Mentrestant, la interlocució i les decisions urgents recauran en els gerents, els funcionaris amb més poder als 10 districtes.

Nou comentari