Una massiva manifestació independentista ha desbordat el centre de Barcelona aquest divendres a la tarda com a culminació d’una vaga general insòlita, festiva i multipolar. Més de mig milió de persones (525.000) hi han assistit, segons la Guàrdia Urbana, tot i que la sensació sobre el terreny era d’almenys el doble d’afluència. L’esperit determinat i rotund de la jornada ha recordat molt a l’ambient d’indignació durant la vaga general del 3 d’Octubre de 2017 contra la repressió del referèndum, que segons la policia local va fer sortir al carrer unes 300.000 persones a Barcelona.
El passeig de Gràcia ha vessat cap a la Diagonal i la Gran Via, per on havien arribat els participants a les grans Marxes per la Llibertat que han fet la seva entrada triumfal al migdia aportant una riuada de gent a la concentració, vinguts a peu des de tot el país per rebutjar les condemnes als presos polítics.
Cartell dels presos polítics a la gran manifestació de la vaga general / Jordi Play
Un cop a la capital, però, la reivindicació independentista ha sobrepassat clarament el mer rebuig a la sentència de l’1-O i s’ha convertit en un clam tan vibrant com improvisat en favor de l’autodeterminació a Catalunya. El clima al passeig ha estat en tot moment festiu i pacífic, amb parlaments finals de l’ANC i Òmnium Cultural –les entitats organitzadores de les marxes– i altres entitats sobiranistes i sindicals. Els assistents han aplaudit, cantat lemes i onejat estelades, amb múltiples anècdotes divertides al llarg de l’hora i mitja que ha durat l’acte.
Jardinets de Gràcia, ple totalment a l’inici de la manifestació de les Marxes per la Llibertat i la vaga general / Jordi Borràs
Com que, legalment, la vaga general ha de ser una protesta sobre demandes laborals, el lema triat pels sindicats convocants (I-CSC i IAC) era d’una calculada ambigüitat: “Pels drets i les llibertats”. La capçalera amb la pancarta era a l’alçada pel carrer Diputació, però l’afluència ha desbordat tant les previsions que ha quedat totalment rodejada.
L’himne de Catalunya ha tancat la mobilització, amb total solemnitat i rematat amb crits d’independència. L’helicòpter policial ha sobrevolat l’àrea gairebé tota l’estona i s’ha emportat incomptables xiulades dels manifestants. L’inconfusible so del seu vol ha fet de banda sonora oficiosa i ha arribat a ensordir la intervenció de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que ha hagut d’esperar a que s’allunyés per seguir parlant pel micròfon de l’escenari.
Grallers entrant a la manifestació de la vaga general / Jordi Borràs
A diferència de les grans manifestacions cada 11 de Setembre des de 2012, aquesta vegada no hi havia samarretes oficials de l’acte ni coreografies ni tan sols una distribució concreta dels participants per carrers determinats. De fet els assistents ni tan sols han cridat cap lema a les 17:14h, com ja s’havia convertit en tradició. En definitiva, la reivindicació ha superat fins i tot l’estètica, fins ara tan cuidada als actes del moviment independentista.
Les lletres ‘llibertat’, a la gran manifestació de la vaga general / Jordi Play
A poca distància, però, es gestaven dos punts de tensió amb potencial violent: la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana i la Delegació del govern espanyol a Pau Claris amb Roger de Llúria, a només 4 carrers de distància de Jardinets de Gràcia, que era el punt de trobada de la manifestació. Els enfrontaments no han trigat a arribar.
“Els fanals seran sempre nostres”
La majoria de gent ha arribat abans de l’hora d’inici i durant l’espera s’ha entretingut amb tot tipus de divertimentos, música i pancartes. Per exemple, un home s’ha enfilat a un fanal del Passeig de Gràcia, a l’altura de la cruïlla amb el carrer Provença, i hi ha penjat una estelada gegant. Per fer-ho, ha escalat ell sol la farola i ha anat allargant la bandera pel pal superior fins que l’ha tingut tota estesa. La maniobra de risc ha estat ovacionada pels milers de persones que l’envolten.
Estelada penjada en un fanal, a la manifestació de la vaga general / David Cobo
Oques Grasses fa furor a les pancartes
Al passeig de Gràcia amb Rosselló es confirmava ràpidament la tendència pancartista dels últims dies: el grup de moda per citar lletres de cançons i plasmar-les en pancartes és Oques Grasses. Dos fragments eren especialment vistos entre el jovent. Un d’ells clama que “No estan les coses com per no dir res, com per no fer res”. L’altre, el hit d’aquests dies, és el que diu que “no hi haurà gàbies per a tants ocells”.
Pancarta irònica a la manifestació de la vaga general / Jordi Borràs
Els tractors, també a la manifestació
Uns 30 tractors han aparcat a la Gran Via amb Pau Claris com a assistents simbòlics a la manifestació. També s’han pogut veure una gran diversitat de banderes internacionals al llarg del recorregut.
Cartells amb la cara dels presos polítics, a la manifestació de la vaga general / Jordi Play
D’on són les urnes, a on són els QR
Els assistents també s’han divertit versionant èxits en clau d’actualitat. Un d’ells ha estat cantar “la BRIMO, la BRIMO de la noche” com si fos la cançó popularitzada pel grup Mystic El ritmo de la noche. També han cantat “on estan els QRs? Els QRs on estan?” en referència a la consigna del Tsunami Democràtic d’aconseguir aquests codis per accedir a la seva aplicació. Una tonada que parafraseja la cançó espanyola Dónde estan las llaves, que també es va usar l’1 d’Octubre en referència a les 6.000 urnes que mai va aconseguir trobar la policia.
Una rojigualda que sí que triomfa entre els indepes
Una altra anèdota de la concentració l’ha protagonitzat una bandera espanyola molt benvinguda. A passeig de Gràcia amb Gran Via, entre la riuada de manifestants, onejava una rojigualda tunejada amb un llaç groc en suport dels presos, cosit al damunt de forma casolana. Els manifestants han encerclat les dues noies que la portaven, han cridat “llibertat, presos polítics” i les han aplaudit.
