Ernest Maragall ha presentat aquest dimecres els primers ‘independents’ que ha fitxat per la seva candidatura a les eleccions del 26 de maig. Noms coneguts com els de l’economista Miquel Puig, la cineasta Isona Passola o l’empresari televisiu –i excantant de La Trinca– Josep Maria Mainat han compartit escenari amb experts menys mediàtics com l’impulsor d’Escola Nova 21, Eduard Vallory; l’urbanista Maria Sisternas, la periodista Omaira Beltran, la jove artista Carla Gordo i l’antic director general de Recerca de la Generalitat, Francesc Subirada. Tots vuit han exposat els reptes de futur de Barcelona en el seu camp d’especialitat i han expressat el seu suport a l’alcaldable d’ERC, com a firmants del manifest de suport que difon la candidatura.
Entre el públic s’han pogut veure més cares conegudes, com la cuinera Ada Parellada, l’exdirector general de Mitjans del tripartit, Santiago Ramentol, o l’intel·lectual Xavier Rubert de Ventós. A més, el diputat Ruben Wagensberg, impulsor de la plataforma Volem Acollir i molt proper a Maragall, s’ha incorporat ja a la candidatura de Maragall. L’acte ha tingut lloc a l’emblemàtica Sala Parés del carrer Petritxol, propietat justament del cosí de l’alcaldable, economista i galerista Joan Anton Maragall.
Maragall durant l’acte de presentació dels independents que li donen suport / ERC Barcelona
Maragall s’ha compromès a que la meitat de la llista electoral siguin candidats independents. És a dir, 20 dels 41 integrants de la llista seran persones externes al partit. “La plasmació d’aquesta imatge d’avui serà la candidatura, aquesta ciutadania s’abraçarà amb ERC al 50% per reunir la màxima potència transformadora”, ha anunciat. El vehicle per incorporar-los a la llista i a la confecció del programa electoral i la campanya serà la nova plataforma ‘Ernest Maragall Alcalde + Barcelona’, que aglutina les plataformes Catalunya Sí –creada el 2011– i BCN Ciutat Oberta –fundada el 2014– . L’exconseller Joan Manuel Tresserras i la ja regidora Gemma Sendra, com a representants de les dues entitats, han celebrat l’aposta per captar talents i visions diferents entre la ciutadania implicada amb la ciutat.
Els “tres fills” del fitxatge d’independents, ha dit l’alcaldable republicà, seran el programa, la llista i també un consell assesosor de llarg recorregut, que acompanyi i qüestioni les decisions municipals i no només ajudi a la campanya electoral. “És l’embrió d’un nou Consell de Cent, que haurà de seguir sent crític i capaç de créixer i diversificar-se extenent els braços a nivell metropolità, català i europeu”, ha dit. Ha ironitzat que Barcelona segueix sent “la rosa de foc” de principis del segle passat i que ha de decidir novament “quines coses cal cremar i quines construir”. També ha reivindicat que cal “tornar l’ajuntament a la ciutat i després tornar la ciutat a les persones” i ha defensat un model de “ciutat-república” que “verifiqui” que la República catalana “és possible i no només un refugi semàntic per no dir res”.
El lapsus de Mainat i Puig amb el nom del candidat
Els vuit ambaixadors de Maragall han extès les seves receptes per Barcelona i han protagonitzat diverses anècdotes. La més comentada ha estat que a dos d’ells, Josep Maria Mainat i Miquel Puig, els ha traït el subconscient i han anomenat a l’alcaldable pel nom dels seu germà i exalcalde, Pasqual Maragall. Vallory l’ha definit com un home “molt tossut i molt eficaç”, mentre que Gordó ha confessat que inevitablement li recordava als seus avis. Mainat n’ha elogiat que sigui “un republicà de soca-rel i no d’aquests recents que van donant lliçons” i ha augurat que “pensarà en gran” perquè “li ve de família i ho porta als gens”. Puig ha advertit sobre la redistribució dels beneficis del turisme i la necessitat d’una millora salarial generalitzada: “Una ciutat de primera no pot tenir treballadors de tercera ni tampoc és propi d’una ciutat republicana”.
Presentació dels independents que donen suport a Maragall, a la Sala Parés / ERC Barcelona
Subirana ha recomanat muscular l’ecosistema científic barceloní amb “molta més inversió” perquè “les heroïcitats no duren sempre”. “Barcelona hauria de ser coneguda al món pel Barça, Gaudí… i la recerca!”, ha dit. Sisternas ha recordat que l’urbanisme “no és un fi sinó una eina i un pacte entre públics i privats”, pel que el sector immobiliari barceloní ha de “donar joc a petits i grans”. Beltran ha lamentat que quan li pregunten d’on és i respon que barcelonina, sempre li acaben repreguntant pel seu país d’origen malgrat portar ja 22 anys visquent a la capital catalana. “Estic farta de parlar d’integració, i si parlem d’interacció?”, ha demanat. Passola ha emfatitzat la vinculació de la cultura a la llibertat i l’educació i ha demanat a Maragall “una cultura amb mentalitat republicana, lligada al benestar i no separada” que cuidi tant les infraestructures culturals com la producció de bons continguts.
