El ple de Barcelona ha acollit aquest divendres el debat anual sobre l’estat actual de la ciutat, que enguany s’ha centrat en la factura que la crisi del coronavirus deixa a la capital catalana. L’oposició ha esbroncat el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni de forma unànime pel gran impacte de la pandèmia en l’economia local i ha exigit més esforços en reactivar-la. El bipartit municipal ha reconegut la duresa de les xifres d’atur –12,6% general i 30% juvenil– i de vulnerabilitat –un terç d’usuaris nous a Serveis Socials–, però ha defensat els esforços fets en un any insòlit.
Collboni ha apostat per “passar pàgina” a un any de “moments de resistència”. L’alcaldessa ha lamentat la contundència de l’oposició i s’ha compromès a reunir-se personalment amb cada grup de l’oposició per escoltar les seves propostes de millora: “Tinc tota la voluntat de recollir les intervencions més propositives, en aquest moment de gravetat, la ciutadania espera que siguem propositius”, ha advertit.
La mà dreta de Manuel Valls, Eva Parera, ha reivindicat el paper crític de l’oposició i s’ha permès recordar-li a l’alcaldessa que el seu grup se sent especialment legitimat per renyar-la perquè la va investir fa dos anys. “El nostre grup té més dret que la resta a ser exigents amb vostès, perquè estan asseguts aquí gràcies a nosaltres!”, li ha etzibat.
Ernest Maragall (ERC) ha criticat l’informe que ha elaborat el govern, un document de 80 pàgines que considera més un resum dels serveis municipals que una reflexió sobre el rumb de Barcelona. “Barcelona va esdevenir una ciutat global, es va deixar seduir pels cants de sirena de l’especialització turística i ara s’ha de reinventar. Tot això no surt a l’informe”, ha protestat. El republicà també ha considerat que el govern té “un pressupost extraordinari” però “va amb el fre de mà posat”.
El primer any d’alcaldessa de Colau va celebrar aquest debat anual al Saló de Cent, obrint-lo a entitats i ciutadania, però des d’aleshores ha tornat al discret format tradicional, integrat en un ple ordinari de principis d’any. ERC ha tornat a insistir en la seva proposta de convertir aquest debat en un moment clau de l’any, que transcendeixi l’Ajuntament.
Elsa Artadi (JxCat) també ha carregat contra la gestió del bipartit, sobretot en l’àmbit econòmic. La pandèmia ha deixat la ciutat “sense congressos ni grans esdeveniments culturals i esportius, sense ser referent en gastronomia, ha deixat de ser la millor botiga del món”, ha recordat. “Tot això s’ha aturat i mereix una reflexió”, ha insistit. Ha lamentat les “polítiques de decreixement que s’han intentat imposar” en l’era Colau i ha demanat que “l’inesperat impacte de la pandèmia serveixi per posar en valor tot allò que fa de Barcelona una ciutat activa, dinàmica i que genera progrés econòmic”.
També ha criticat que el mercat de l’habitatge no ha millorat substancialment, sobretot en lloguer, malgrat que és una de les banderes dels comuns. L’alcaldessa li ha pres la paraula i ha sortit al contraatac a la segona ronda d’intervencions, recordant que JxCat portava Habitatge al Govern sortint i té molt pocs pisos públics en construcció a la capital: “No volia citar a altres administracions, però si em treu el tema d’habitatge, em veig obligada a citar la Generalitat!”.
A les files dels grups dretans, el tema estrella ha estat la pressió fiscal. “Als restauradors que tan malament ho estan passant els hi han pujat les taxes!”, s’ha queixat Luz Guilarte (Cs). Ha citat també altres col·lectius que reclamen més ajudes, com els autònoms o els discapacitats. “La seva Barcelona, senyora Colau, és avui menys inclusiva”, ha sentenciat.
Josep Bou (PP) ha demanat “més recursos humans i materials” davant dels Serveis Socials i de Càritas “desbordats” pel creixement de la demanda. També ha posat en focus en la bretxa digital a les escoles públiques, que depenen d’un consorci format per Ajuntament i Generalitat: “El 40% de l’alumnat vulnerable no ha tingut ordinador ni tauleta; i de la resta, prop de la meitat ho ha hagut de compartit”. Finalment Eva Parera (BpC) ha acusat el govern municipal de ser “antiempresa, antiemprenedoria i anti sector privat” i li ha demanat “estendre la mà”. “Ho han fet molt més els socialistes que els comuns, però tot i així costa molt arribar a acords”, ha lamentat.
