L’Argentina jutja Martín Villa, ex governador civil de Franco a Barcelona

Va mantenir la censura a la ciutat i va contribuir a la condemna de Huertas Clavería durant la seva etapa barcelonina (1974-1975)

L’exministre franquista i ex governador civil de Barcelona durant els últims anys de la dictadura, Rodolfo Martín Villa, haurà de declarar davant la justícia argentina i respondre pels crims del franquisme. La jutgessa María Servini l’ha citat aquest divendres, 3 de setembre, a l’ambaixada del país llatinoamericà per connectar-se al jutjat a través de videoconferència.

La seva compareixença ha reobert ferides del Règim i ha generat destacades reaccions a favor i en contra del judici. Els expresidents espanyols Felipe González, José María Aznar, José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy han fet arribar a la jutgessa cartes de suport a l’exministre, segons Eldiario.es. Se l’investiga per 13 delictes d’homicidi agreujat en un context de crims de lesa humanitat, com la mort a trets de la policia de cinc obrers a Vitòria el març del 1976, o les càrregues de les forces de seguretat contra una manifestació demanant amnistia total a Pamplona el 1978 que van acabar amb un mort per arma de foc i més de 150 ferits.

També li donen suport els exsecretaris generals d’UGT i CCOO Nicolás Redondo, Cándido Méndez, Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo, o els anomenats pares de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón i Miquel Roca; el vicepresident de la Comissió Europea com a Alt Representants per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat Josep Borrell. Martín Villa ja ha remès a la jutgessa totes les missives, que defensen el seu paper durant la Transició.

L’Ajuntament de Barcelona li va retirar el 2017 la medalla d’or de la ciutat que tenia concedida.

El seu pas per Barcelona

L’historiador Pau Casanellas, autor del llibre Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977), ha recordat en un article a La Directa el pas de Martín Villa per Barcelona. Va desembarcar al càrrec el maig de 1974 per aplicar la nova doctrina d’obertura que havia promès pel nou primer ministre espanyol Carlos Arias Navarro després de l’assassinat de Luís Carrero Blanco. També va ser nomenat  i cap provincial del Movimiento. Va durar un any i mig, per convertir-se en ministre de relacions sindicals el desembre de 1975.

Segons Casanellas, l’obertura que va propiciar Martín Villa era molt limitada: amb accés a més informació pública però censura sobre la salut del dictador i l’aleshores príncep Joan Carles de Borbó; amb autoritzacions comptades de cantautors antifranquistes però sense prescindir de la llista negra d’artistes. També va contribuir a la sentència contra el periodista barceloní Josep Maria Huertas Clavería, condemnat a dos anys de presó per injúries a l’exèrcit arran d’un article sobre bordells on s’esmentava a les vídues de guerra. El Govern Civil va aportar al cas tanta informació i documentació com va poder perquè anés a la presó, recorda l’historiador.

Nou comentari