La suspensió de Joaquim Forn com a regidor pot portar la primera tempesta al nou Ajuntament de Barcelona, on tot indica que governarà Ada Colau amb Jaume Collboni, un cop beneïts pels vots de Manuel Valls. De moment, el cap de llista de Junts per Catalunya, pres polític i regidor electe, prendrà possessió del càrrec aquest dissabte. El Tribunal Suprem l’ha autoritzat a un viatge llampec des de Soto del Real per acreditar-se avui, participar en el ple demà a la tarda i tornar pitant a dormir a la presó madrilenya. Però la fiscalia, en l’informe en què acceptava el trasllat de Forn per poder ser a l’Ajuntament aquests dos dies, ja advertia que després haurà de ser suspès “automàticament”.
El cas és, però, que no hi ha cap mecanisme al reglament municipal per deixar sense funcions un regidor per motius judicials. Ho asseguren fonts municipals assessorades pel secretari municipal, un alt funcionari que depèn de l’Estat i que, per tant, és independent del govern municipal que hi hagi en cada moment. A més a més, el capteniment de l’alcaldessa, Ada Colau, que serà reelegida si no hi ha un gir inesperat de guió pel vot de les bases dels comuns, és més aviat de reivindicar els drets dels presos polítics que no pas d’intentar limitar-los.
No hi haurà, per tant, cap iniciativa de l’alcaldia en aquest sentit. No se sap quina serà l’actitud del PSC, que també formarà part del govern. Les magnífiques relacions personals que sempre ha tingut Joaquim Forn amb els membres de la corporació no són cap detall menor. De fet, Jaume Collboni el va visitar a la presó d’Estremera. Fins i tot Alberto Fernández Díaz s’hi va referir amb amabilitat en el ple de comiat dels regidors que deixen l’Ajuntament.
És difícil d’imaginar Collboni prenent la iniciativa en aquest sentit. Però Manuel Valls i Josep Bou, del PP, no tenen tracte amb Forn i han criticat obertament que fos candidat. I si qualsevol d’aquests dos grups municipals demana la suspensió del regidor de JxCat, ja serà més probable que el PSC hi estigui d’acord, cosa que posarà Colau contra les cordes. I, d’entrada, els serveis jurídics municipals respondrien que no tenen manera d’abordar aquesta qüestió, que anirà a parar al Tribunal Suprem.
Aquesta vegada, Manuel Marchena no podrà passar la pilota a la institució política, com va fer amb el cas dels diputats al Congrés de Junts per Catalunya i el d’ERC, Oriol Junqueras, fa unes setmanes. En aquell moment, va obligar la mesa del Congrés a prendre la decisió que reclamaven Cs i el PP amb urgència i amenaces de denúncies per prevaricació si no s’acordava immediatament.
La cambra baixa espanyola, i també el Senat –com el Parlament de Catalunya– tenen articles al seu reglament que els permeten suspendre diputats. En aquest cas, va ser en aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que diu que quan sigui “ferma una ordre de processament i la presó provisional per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del mateix mentre duri la situació de presó”.
També podria ser que fos la fiscalia i/o l’acusació popular de Vox i/o l’advocacia de l’Estat, que són les tres acusacions personades en el procés judicial en què s’està jutjant Forn, els que demanessin la seva suspensió. Però el Suprem ja ha donat els primers senyals de no voler-se’n fer càrrec: tot i que la fiscalia avançava aquesta qüestió el seu escrit adreçat a la sala segona del Suprem per acceptar que Forn pugui assistir al ple d’investidura, la resposta del tribunal va ser ignorar totalment aquesta menció. Els fiscals Javier Zaragoza i Jaime Moreno recordaven que la suspensió és “automàtica”. Però algun organisme l’ha d’ordenar. I el Suprem obviava totalment la qüestió en la interlocutòria en què autoritzava el desplaçament de Forn.
L’eventual suspensió, per tant, es pot convertir, una vegada més –com ja va passar al Parlament i al Congrés– en un culebró. I ni Manuel Marchena ni Ada Colau semblen disposats a protagonitzar-lo.
1 
