Dur informe de la Sindicatura de Comptes per les obres del Tramvia a Barcelona. Un estudi econòmic i financer que té per número 22/2023, i que ha relatat el síndic Josep Viñas, amb data de 8 de novembre. Tot i que l’àmbit temporal de l’informe era de l’exercici 2021, la Sindicatura ha considerat necessari “per completar el treball” a ampliar a períodes anteriors i posteriors per poder agafar més perspectiva o centrar més les dades. L’informe és demolidor i recorda que, segons els números de l’auditoria pública, les obres han tingut un sobrecost extraordinari. “El cost final de les obres del Trambaix i del Trambesòs ha estat superior en un 49,79% i en un 35,05% al cost inicial, respectivament, augments que per ells mateixos suposen una modificació de les condicions essencials dels contractes inicials”, indiquen els síndics.
En aquest marc, la Sindicatura ressalta i retreu que “troba a faltar un major rigor i una major previsió en les fases de planificació i de redacció del projecte”. Així mateix, l’informe critica obertament el caràcter i els requisits de la licitació. “Caldria plantejar-se si aquest sistema tan garantista per a l’empresa adjudicatària que, a la pràctica, disminueix i gairebé anul·la qualsevol risc que pogués assumir, és el model adequat per a aquest tipus d’obres i la seva explotació, molt beneficiós per a l’empresa adjudicatària, però amb un cost que sembla molt elevat per al sector públic”, sentencia la Sindicatura.
L’ATM i el sistema tramviari
De fet, els síndics analitzaven els comptes financers de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), i del seu sistema tramviari, respecte de l’exercici 2021, en compliment del seu Programa anual d’activitats. Però també ha analitzat la valoració actualitzada de les inversions del Trambaix i del Trambesòs, la seva contractació i comptabilització, i la contraprestació que l’ATM paga als operadors dels tramvies per la prestació del servei de transport públic de viatgers. Així mateix, també han dut a terme una anàlisi de les obres per a la connexió dels 2 subsistemes tramviaris en una única xarxa tramviària i s’han revisat els tràmits efectuats per a la seva aprovació i les principals dades dels contractes formalitzats.
En aquesta autòpsia de les obres i de la despesa, els auditors queden sorpresos per la manca de control, de rigor i, sobretot, perquè es compleix el principi de zero risc per les empreses adjudicatàries que socialitzen les pèrdues i privatitzen els guanys. En el cas del Trambaix, la Sindicatura critica la licitació conjunta de la redacció del projecte com l’execució de les obres i la seva explotació posterior. “No és l’instrument més adequat en obres tan complexes com aquesta”, renya. Així mateix, subratlla que a la vista del sobrecost que es detectava s’haurien d’haver realitzat adjudicacions per les noves obres.
Els números de les contraprestacions i la connexió
Els síndics tampoc veuen clar el sistema de contraprestació del servei de transport, que depèn del nombre de validacions. Segons es dedueix de les xifes, els bitllets cobreixen amb escreix totes les despeses d’operació que inclouen un marge del 5% sobre les despeses directes, a més d’un benefici industrial del 10%. A sobre, s’hi afegeix un cànon que torna a incloure altres despeses com ara les financeres i de gestió, l’impost sobre societats. Total, el benefici pel Trambaix d’un 26,36% i pel Trambesòs és d’un 28,65% sobre el cànon total previst. En aquest sentit, destaquen que les validacions reals superen el 200% de les validacions que es preveuen. Per tant, a criteri dels Síndics, “la contraprestació ha permès a les empreses adjudicatàries cobrir, fins i tot en un marc de crisi econòmica general com l’existent entre el 2008 i el 2014, les despeses i els marges i beneficis abans esmentats, a més de la pràctica totalitat del cànon del sistema”.
“Caldria plantejar-se si aquest sistema tan garantista per a l’empresa adjudicatària que, a la pràctica, disminueix i gairebé anul·la qualsevol risc que pogués assumir, és el model adequat per a aquest tipus d’obres i la seva explotació, molt beneficiós per a l’empresa adjudicatària però amb un cost que sembla molt elevat per al sector públic”, alerta l’informe. Un altre exemple que inquieta la sindicatura són les obres o actuacions previstes per connectar els dos subsistemes tramviaris per la Diagonal. Així recull el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’ATM el febrer de 2021 que establia, que el consistori es faria càrrec de la solució tècnica referent al sistema d’alimentació contínua terrestre que evitava la construcció de catenària. “Aquest cost es va quantificar en 7,95 M€ que, posteriorment, amb la tendència inflacionista general i l’escassedat de matèries primeres, es va incrementar en 4,24 M€”, recorda la sindicatura. “D’aquest sobrecost, l’Ajuntament de Barcelona en va assumir 3,32 M€, aproximadament el 78%, mentre que l’ATM va haver d’assumir el restant 22%, 918.201 €, fet que, tot i formalitzar-se en una addenda al conveni, contravé el que inicialment s’havia acordat”, detecten els síndics.
