Només d’escoltar les converses entre comerciants del voltant de l’antic mercat de l’Abaceria un matí qualsevol surt un llibre de sinònims del verb ‘resistir’. Alguns ho diuen convençuts i d’altres amb la boca petita. Uns esperen que comencin les obres per fer negoci amb els treballadors de la construcció i d’altres voldrien tancar els ulls i obrir-los quan ja hagi passat tot, quan el mercat torni a lluir on ho ha fet des del 1892, entre la travessera de Gràcia i el carrer Puigmartí. Però la realitat és una altra. Fa quatre mesos que l’edifici va tancar, va traslladar tots els paradistes a Passeig de Sant Joan i es van endur la gran part de l’activitat econòmica per un llarg període de temps. “Ja només passegen per la zona les persones de més de 80 anys”, renega la Maria Teresa darrere de la barra del bar Parera, a escassos metres del mercat.
La mestressa del local està tranquil·la, tenen una parada a la nova carpa de l’Abaceria que els ajuda a compensar la davallada de clients que han patit els darrers mesos. “Allà tot funciona de meravella, però aquí només queden persones grans que es fan el cafè amb llet a casa per no gastar”, ironitza. Fa dècades que és al barri i mai havia vist tancar tants negocis. Just al davant d’ella, aquest mateix octubre ha tancat una botiga de roba. Un patró que es repeteix al passejar pels carrers que envolten l’antic temple de la compra gracienca: Puigmartí, Torrijos i Mare de Déu dels Desemparats, persianes avall i comerciants desvagats a la porta dels negocis que encara queden oberts.
“Tancaré el negoci, deixaré de treballar i em quedaré a casa”
Ni l’Ajuntament ni la Generalitat no donen cap recompte dels establiments que han tancat fins ara perquè només es registren les llicències d’obertura, però els més pessimistes auguren que el 50% de les botigues de la rodalia de l’Abaceria no sobreviuran al procés de reforma del mercat, que està previst que s’acabi l’any 2022. La presidenta de l’Associació de Comerciants de Travessera de Gràcia centre i Puigmartí, Adela Garcia, assegura que l’Ajuntament sí que ha de tenir les dades dels negocis que han tancat, ja que se n’ha fet “un seguiment des de l’estiu”, i que ella calcula que ja s’ha arribat a la desena de tancaments. El consistori, però, insisteix que no disposa d’aquestes dades.
Ansiosos per veure canvis
Els comerciants miren el calendari, fan un càlcul del temps que els queda per suportar i es fan creus. “No entenem per què hi havia tanta pressa a traslladar el mercat si no s’ha fet cap enderroc, ni per fora ni per dins”, es queixa Felip Martínez com a gerent de la botiga de roba masculina Torner Home. Fa referència a la manca d’activitat des del desplaçament dels paradistes el 19 de juliol. Des de llavors, l’Ajuntament primer va esperar que passessin les Festes de Gràcia, després va posposar-ho també per a després de Nadal per no afectar negativament el comerç i finalment s’ha programat la destrossa de la runa interna per al gener de l’any que ve.
L’Ajuntament dinamitzarà l’àrea al voltant del mercat amb tallers, jocs i xerrades
I mentrestant, “l’agonia”, repeteixen diferents comerciants, es fa palesa. Aquesta agonia dels qui queden al voltant d’un projecte d’obres a llarg termini representa un problema enquistat que continua sense solució. Els comerciants demanen indemnitzacions, beneficis fiscals, ajudes per pagar el lloguer del local o “alguna idea, la que sigui”, exclama la Marta al seu racó de moda infantil sota el nom de Grazie. “Ens han deixat desemparats. Tant el govern municipal actual com l’anterior. No saben el que és obrir la botiga cada matí i trobar-se el no-res”. Ho diu realment desesperada. Ella treballa de torn de matins i la seva filla a la tarda, i la caixa no varia. Creu que hauran de tancar el negoci aviat i no es veu traslladant-lo enlloc, així que deixarà de treballar i es quedarà a casa.
El carrer Torrijos, al seu pas pel costat del mercat de l’Abaceria tancat / D.C.
Tanmateix, l’Ajuntament “no en vol saber res, d’ajudes ni de negociacions per alleugerir la càrrega econòmica dels comerciants”, explica Adela Garcia. Si bé matisa que a les darreres converses el govern d’Ada Colau ha millorat la seva actitud de diàleg, apunta que encara tenen moltes propostes per esmenar tant com es pugui la imatge “desagradable” que s’ha instaurat a aquest sector del barri.
Algunes de les propostes les ha liderat el consistori, que per mitigar l’adéu del mercat ha preparat un pla d’activitats de dinamització al voltant de l’edifici de l’Abaceria central. S’han preparat tallers culturals, sessions de divulgació comercial o jocs a peu de carrer, que tenen lloc un cop al mes i que tenen previst programar-se fins a finals del 2019. D’altra banda, s’han buscat alternatives per fer els negocis visibles i de cara a la campanya de Nadal el consistori ha aconseguit que quatre escoles de disseny assessorin els comerciants sobre com fer més atractiu el seu establiment en aquestes dates. Els comerciants, però, ho veuen esporàdic i insuficient.
Un indret fosc amb llum al final
Cal dir que no només tanquen comerços, d’altres obren. Proven sort perquè el lloguer del local és molt més baix que anys enrere o perquè confien que quan acabin les obres el negoci prosperarà de segur. Un exemple n’és Kyra and Co, una botiga de moda que s’acaba d’estrenar al carrer Puigmartí. El seu encarregat, el Juan, destaca que “acaben d’instal·lar-se i que no els va malament del tot”, i en acabar la conversa torna a asseure’s a mirar el vídeo de resum del partit del Barça des de la seva tauleta.
El Marc, del bar La Cerdanya, calcula que ingressa una quarta part menys des del tancament del mercat
També existeixen els que han sortit beneficiats del canvi de posició dels paradistes. La Nani Cano és l’enveja del barri. Regenta una peixateria al carrer Torrijos i és la gran beneficiada de la desaparició de la desena de parades que li feien la competència a dins del mercat. “Ara bé, cal llevar-se cada dia a dos quarts de quatre del matí”, adverteix. Narra com li va de bé el negoci amb el rubor de ser l’única, però amb l’orgull d’haver-s’ho treballat. Comptabilitza entre cinc i deu clients nous diaris durant els últims mesos, ha hagut d’ampliar la plantilla i fa classes improvisades de tècniques comercials: “Jo els faig la ‘rosca’ a tots els clients, els escolto, els conec, i me’ls guanyo”.
El cas de la Nani és una excepció, però d’altres establiments històrics també tenen el seu paracaigudes. Això passa al bar La Cerdanya, que manté la seva parròquia tot i haver perdut la clientela que representaven els paradistes del mercat. “A l’època bona, teníem tres llistes amb més de 50 noms cadascuna amb el nom dels treballadors del mercat. La gent entrava amb presses, es prenia el seu cafè i entrepanet i quedava a deure. Nosaltres ho apuntàvem i quan acabava la jornada, els buscàvem per passar comptes”. Ho recorda el Marc, que guarda el negoci que a la seva família es passen de pares a fills. Ell, que té el bar mig ple, calcula que ha perdut una quarta part dels ingressos des que el mercat va tancar, però espera que amb l’inici de les obres li arribin més treballadors amb ganes d’esmorzar.
A fora, al carrer, els veïns expliquen que ara fan més exercici, ja que van a passeig fins al seu nou mercat. Diuen també, en consonància amb els comerços, que el mercat necessitava aquest canvi, que la reforma era inevitable i que l’esperança d’un nou espai farà un nou impuls als comerciants quan s’inauguri. Però alhora, la Mercè, veïna de 67 anys, lamenta que el preu hagi estat, mínim fins al 2022, “deixar-ho tot més trist” , “deixar-ho tot més fosc”.
