Els criminals del franquisme podran fer, com el seu inspirador, el general Francisco Franco, dormir tranquils al llit. Així ho afirma una nova sentència de la secció segona de l’Audiència de Barcelona que ha tornat a negar investigar una querella per tortures patides a la comissaria de Via Laietana, l’any 1971, aplicant la llei de la Memòria Històrica. En aquest sentit, la resolució afirma que tot i que és “lloable” investigar aquests crims, això contravé la seguretat jurídica i el principi de legalitat.
Els magistrats de l’Audiència, en una resolució de catorze pàgines, a la que ha tingut accés El Món, confirmen l’arxivament de la querella interposada per Pepus i Maribel Ferrándiz, arran dels 32 dies que van passar a la Prefectura Superior de la policia a Via Laietana, on van patir les tortures i els maltractaments. Una querella auspiciada per l’entitat de drets humans Irídia i Òmnium, en el marc del projecte “Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria”. De fet, Laura Medina, advocada d’Irídia ha avançat que recorreran contra la decisió per vulneració del dret internacional i del dret de les víctimes, en la seva lluita per la fi de la impunitat dels crims del franquisme.
Més important la seguretat jurídica que els drets
L’argument plantejat per Irídia era ben clar jurídicament. En concret, l’article 29.1 de la Llei de la Memòria Històrica on es disposa que l’Estat garantirà el dret a la investigació de les violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari ocorregudes durant la Guerra Civil i la Dictadura, i des de la mort de Franco fins l’arribada de la Constitució espanyola. Precisament, a partir dels drets recollits a la Constitució i la llei de Memòria tan Irídia com el ministeri fiscal exigien “la pràctica de diligències d’investigació per determinar el contorn dels fets”, perquè no fer-ho “contravenia l’esperit de la norma”.
Ara bé, els tres magistrats, en la seva resolució no ho veuen igual, ni de bon tros. Així, emfatitzen “que no poden compartir aquest argument perquè la llei de memòria històrica no pot desvirtuar el principi de legalitat penal i les conseqüències que se’n deriven”. “Sens dubte”, afegeix, “que un Estat i les seves institucions han de vetllar per tal que resplendeixi la veritat i la justícia tutelin les víctimes, especialment quan són de la gravetat del que es pugui configurar com a crims contra la humanitat”. De fet, el tribunal qualifica de “lloable aquest intent d’investigar” però afirma que no es pot aplicar “a costa de contravenir els principis tan essencials com el de la legalitat penal i trencar la necessària seguretat jurídica”.
3 
