La balança de la governabilitat de Barcelona comença a decantar-se. Junts-Trias per Barcelona i el PSC de Jaume Collboni ja negocien un acord en termes de “programa, organigrama i també pressupostos“, tal com ha pogut confirmar el TOT Barcelona de fonts de la negociació. De fet, asseguren que s’han fet passos significatius, si bé no donen per tancat el pacte i auguren que les negociacions s’allargaran setmanes. Entre els noms que podrien entrar l’executiu hi ha el de l’expresident del Port de Barcelona i exconseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. A més de Calvet, tindrien responsabilitats Jordi Martí Galbis, Neus Munté i Victòria Alsina, que són, de fet, els primers de la llista després de Xavier Trias, que ja va anunciar que renunciaria a l’acta de regidor tan bon punt finalitzessin en un sentit o altre les negociacions. Ara bé, Trias ha deixat clar en una entrevista que la seva preferència és Jordi Martí Galbis i no Calvet per ocupar la primera tinença d’alcaldia si arribés el cas.
“Agenda socioeconòmica prou compartida”
Fonts de la negociació de Trias per Barcelona consultades per aquest diari remarquen les coincidències que hi ha amb el PSC en “l’agenda socioeconòmica, prou compartida”, així com el fet que tots dos sumin majoria absoluta sense necessitat d’un tercer partit, com passaria amb un pacte amb Barcelona en Comú i ERC.
Tot plegat, quan fa sis mesos que el PSC governa en solitari la ciutat amb només 10 regidors, després que el 17J Jaume Collboni fos investit alcalde amb els vots del partit d’Ada Colau i del PP. Aleshores, el PP espanyol va explicar que el pacte s’havia gestat als despatxos de Madrid amb l’objectiu compartit d’evitar una alcaldia independentista a Barcelona. Xavier Trias, guanyador de les eleccions, i Ernest Maragall, per ERC, havien rubricat un acord per governar en minoria la ciutat, convençuts fins una hora abans del ple que Ada Colau no donaria els seus vots amb els del PP.
Ara bé, Collboni no hauria tancat oficialment la porta a un tripartit amb Comuns i ERC, això sí, ja sense Ernest Maragall a les files republicanes i amb una sortida força probable de l’alcaldessa de cara a les eleccions europees, que deixaria via lliure a Janet Sanz per pilotar el partit. Sigui com sigui, l’alcalde va assegurar que treballava en l’horitzó de la primavera per prendre decisions, en unes negociacions en què tots els partits inclouen en el mateix paquet l’aprovació dels pressupostos i les responsabilitats al govern de la ciutat.
