“Que en els viatges a l’estranger i en les trobades internacionals es prioritzi l’ús del català en les intervencions públiques”. Aquesta és la petició que ha fet aquest dijous el grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta línia, volen que els màxims representants de la ciutat, com l’alcaldessa Ada Colau, facin primer les declaracions públiques en aquesta llengua i després es dugui a terme la “pertinent traducció a les llengües que siguin necessàries”.
Aquesta proposta va acompanyada d’altres mesures per fomentar l’ús del català a Barcelona. En total, es tracta d’un decàleg impulsat pel partit postconvergent, que ha entregat, en primer lloc, el llistat a l’organització Plataforma per la Llengua. “Junts també farà trasllat del document a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau”, ha informat el partit, a través d’un comunicat.
“Ens adrecem a Plataforma per la Llengua per denunciar la situació del català a Barcelona, una situació d’emergència lingüística, i per denunciar l’actitud de l’Ajuntament de Barcelona, que no compleix les promeses en defensa del català i que té una actitud de menysteniment cap al català en discursos públics, en anuncis, avisos i en contractació o formació”, ha dit la presidenta del grup municipal, Elsa Artadi. “Necessitem una alcaldessa que defensi la llengua pròpia de la nostra ciutat, i un ajuntament que es posi al capdavant i que tingui compromisos reals i que no faci promeses buides”, ha afegit Artadi.
Aquest és el decàleg complet:
- Que per defecte els discursos públics dels membres de govern de l’Ajuntament de Barcelona es duguin a terme en català i en la llengua de signes catalana.
- Que en els viatges a l’estranger i en les trobades internacionals es prioritzi l’ús del català en les intervencions públiques amb la pertinent traducció a les llengües que siguin necessàries.
- Que en la base dels concursos públics i contractes de tots els ens de l’Ajuntament i d’acord amb el Codi de Consum de Catalunya (Article 128-1) es tramiti tota la documentació, pressupostos, etiquetatges i tot el relacionat amb aquests i amb les tasques que es demanin en com a mínim català, que també es reclami que en les defenses jurídiques de l’Ajuntament es duguin a terme en català i que en la vessant externa es potenciï l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) en la defensa dels drets lingüístics dels ciutadans.
- Revisió i control dels contractes i subcontractes de l’Ajuntament perquè tota la cartelleria d’obres públiques, indicacions, avisos que s’hagin d’instal·lar en la via pública es produeixin almenys en català sense menysteniment d’altres llengües.
- Que es dugui a terme una revisió dels programaris, aplicacions i sistemes informàtics, tant interns com externs que donin servei a l’Ajuntament, per tal d’incloure sempre el català com a llengua d’inici i que es faci una revisió activa i continuada de la qualitat lingüística en les webs i documentació de l’Ajuntament.
- Que en aquest 2022 s’estudiï, elabori i implementi una mesura de Govern per tal de promoure l’ús social del català, i es compleixi, encara que tard, el compromís de l’alcaldessa de fer-ho abans de juliol de 2020.
- Que en aquest 2022 es dugui a terme una auditoria interna, en col·laboració amb entitats expertes en drets lingüístics, sobre els usos lingüístics, atenció al públic i difusió de l’Ajuntament i dels seus ens per tal de detectar mancances i promoure millores en aquest camp.
- Que es faci complir a TMB, i als altres ens i empreses de l’Ajuntament de Barcelona, els requisits lingüístics d’atenció al públic i avís d’incidències en tots els seus àmbits.
- Que en totes les activitats públiques ofertes en els casals, centres cívics, centres esportius municipals, ens de l’Ajuntament com Barcelona Activa i altres organismes dependents d’aquest, existeixi la possibilitat de poder-les dur a terme en català.
- Que en les activitats cinematogràfiques promogudes per l’Ajuntament o en equipaments de l’Ajuntament es prioritzi el cinema en català o en VOS en català.
