“Si no soc alcalde, no em quedaré escalfant la cadira”. Xavier Trias, exbatlle de Barcelona, tornava a la primera línia política per presentar-se de nou com a candidat, ara per Junts. El repte era concís: guanyar les eleccions mitjançant un plebiscit sobre el model de ciutat d’Ada Colau. I ho va fer. Però un pacte espanyolista gestat a Madrid va impedir que fos batlle amb un pacte amb ERC i que qui fos investit fos Jaume Collboni. A partir d’aleshores, Trias compliria la seva paraula de “no escalfar la cadira”. La decisió tenia com a conseqüència immediata deixar Junts novament sense un líder electoral visible, amb un grup municipal temporalment endreçat, però dividit sobre qui hauria de ser el cap de cartell el 2027.
Xavier Trias deixava l’acta de regidor el juliol del 2024. Han passat quinze mesos i, Trias per Barcelona, mutat a Junts per Barcelona, continua orfe de candidat malgrat que el grup municipal havia anunciat que el tindria la Setmana Santa passada. No és per falta d’aspirants que el partit que lidera Carles Puigdemont encara des de l’exili que el partit no ha anunciat qui intentarà arrabassar l’alcaldia a Jaume Collboni. Si no perquè la direcció nacional del partit insisteix a treballar un candidat de consens que eviti unes primàries, i molt probablement, una guerra interna com la que va viure ERC també a la Federació de Barcelona.
Però aquestes primàries, en cas d’haver de celebrar-se, se situaran en ja en el calendari de 2026, o pressionant molt l’escenari, a finals d’any. I això malgrat que Junts s’havia compromès a tenir candidat aquesta passada Setmana Santa, després, a l’estiu, a la tardor i ara, probablement, serà a l’hivern. Perquè no serà fins al 29 de novembre que Junts per Catalunya ha d’aprovar en un Consell Nacional el reglament pel qual es regirà la tria de candidats a les eleccions municipals del 2027 a tot el país. Un reglament que contemplarà les primàries i el seu funcionament en aquells municipis en què, malgrat la crida de la direcció nacional a trobar un cap de cartell de consens, no s’aconsegueixi. I si no hi ha un pacte de pau a Barcelona, la capital del país en serà un exemple. De fet, a hores d’ara liderar l’oposició a Barcelona -i aspirar a tenir l’alcaldia- és una plaça molt rellevant per a un partit desposseït de bona part del poder institucional que havia tingut fins que l’any 2022 va abandonar la coalició de Govern amb ERC.
Dos regidors poden acabar en primàries
A hores d’ara, dos regidors del grup municipal de Barcelona han deixat clara la seva voluntat de liderar la candidatura juntaire el 2027. El primer va ser Jordi Martí Galbis, president del grup municipal i regidor des del 2011. Era la mà dreta de Xavier Trias mentre fou alcalde i també des del 2023, i de fet, l’exbatlle de Barcelona va designar-lo per conduir el partit a la ciutat i liderar-lo, deixant clar, això sí, que dins del grup municipal hi havia diversos perfils molt bons. L’altre aspirant és Josep Rius, que també és diputat al Parlament de Catalunya, i el més important, persona de confiança de Carles Puigdemont com a vicepresident i portaveu de Junts per Catalunya. El TOT ha constatat, com mesos, enrere, la intenció de tots dos regidors d’oferir-se al partit per liderar la llista electoral del 2027, si cal, enfrontant-se a unes primàries. Un escenari, però, que la direcció del partit vol evitar per no oferir una imatge de divisió interna que, de fet, és ben real. Perquè tant Galbis com Rius tenen els seus partidaris dins del grup i a la Federació de Barcelona.
Sigui com sigui, la direcció del partit ja va intentar evitar aquest enfrontament fa uns mesos, sondejant Joaquim Forn, conseller del Govern de Carles Puigdemont empresonat per l’1-O, exregidor de Barcelona i, de fet, tàndem d’Elsa Artadi a les eleccions del 2019. Forn, com va confirmar ell mateix al TOT, va declinar l’oferta de liderar el partit a la ciutat després de la sortida de Xavier Trias, i ara manté la seva posició. Forn era un candidat que hauria desencadenat l’acord entre el sector Rius i el sector Galbis, però a hores d’ara no hi ha cap altre nom que freni els dos regidors a intentar ser cap de cartell. Diverses fonts de Junts consultades per aquest diari situen Josep Rius com el preferit per la direcció, però Galbis compta amb molt suport entre les bases del partit a la ciutat i a la Federació de Barcelona. Si tots dos aspirants mantenen la seva posició després del 29 de novembre, i la direcció no troba una solució de consens, Junts per Barcelona s’encamina a unes primàries de conflicte.
Si Josep Rius és el candidat assenyalat per la direcció de Junts, i Martí Galbis té clar que vol ser el candidat i que compta amb un bon suport de les bases en unes primàries, què podria evitar aquest enfrontament a les urnes? O un tercer candidat que faci que es pacti una candidatura, o bé que el partit pugui donar una sortida digna al cap de files del grup. Però en aquests moments, el poder institucional de Junts no és el de fa anys. I tampoc Galbis sembla disposat a hores d’ara a fer un pas al costat.
Conscients que és una cursa de fons
Al marge de qui sigui el candidat de Junts per Barcelona el 2027, les enquestes internes del partit apunten en una mateixa direcció: repetir la victòria de Xavier Trias és pràcticament impossible. Es tractaria, per tant, de mantenir un gruix de regidors prou sòlid per a poder encarar el pròxim mandat com una alternativa sòlida a allò que sembla que es dibuixa: un govern liderat per Collboni amb ERC i qui sap si els Comuns com a socis. “Xavier Trias va entrar a l’Ajuntament el 2003 i no va ser alcalde fins al 2011”, recorden fonts de Junts en conversa amb el TOT. Justament, aquesta inversió de temps -com a mínim un mandat- és un dels frens que hauria valorat Joaquim Forn quan la direcció de Junts li va proposar ser cap de cartell. Per contra, tant Galbis com Rius estan disposats a “picar pedra” en aquest sentit. En qualsevol cas, fonts de Junts insisteixen que concorreran a les eleccions amb un projecte guanyador com van fer el 2023, i assenyalen la “inconsistència” de l’actual alcalde del PSC.
