“Hem d’actualitzar el llegat de Trias i donar-li una empenta”. Junts encara el segon tram de la legislatura a Barcelona necessitat d’una reestructuració i amb el repte -a hores d’ara complicat, segons el resultat dels baròmetres- d’igualar el 2027 el bon resultat de 2023. El grup líder de l’oposició deixa enrere la marca Trias i recupera oficialment el nom de Junts per Barcelona i fixa la primavera com a data límit per trobar-ne el substitut. Diverses veus a Sant Jaume donen per segur que el nom sortirà del grup municipal, però a hores d’ara cap figura genera unanimitat i la carpeta continua oberta.
Dos noms apareixen, d’entrada, a la graella de sortida: el vicepresident de Junts per Catalunya i persona de confiança de Carles Puigdemont, Josep Rius, i l’actual president del grup municipal, Jordi Martí Galbis, regidor històric de Barcelona i escuder ferm de Xavier Trias tant en la seva etapa d’alcalde com en la seva pròrroga política, a l’oposició. El partit no tanca la porta a desencallar el debat en unes primàries, encara que fonts pròximes al grup municipal comenten, en conversa amb aquest diari, que la prioritat seria arribar a un consens previ. Sigui com sigui, sense una figura mediàtica com ho era Xavier Trias, el partit ha decidit prémer l’accelerador per posicionar el candidat de cara a les urnes del 2027. I la decisió podria prendre’s per Setmana Santa.
En conversa amb el TOT Barcelona, el politòleg Ferran Fernández recomana al partit aclarir aquest assumpte “com més aviat millor” i recorda que, històricament, el votant juntaire ha premiat “lideratges forts”. “El PSC governa a Catalunya i a Barcelona, però des de Maragall que no en tenen un. No ho va ser Clos, no ho era Hereu i tampoc ho és Collboni. Guanyen per la maquinària que tenen i perquè històricament la ciutat ha estat sempre de centreesquerra. Però Junts, que, en canvi, té engreixada la màquina en el total de Catalunya, a Barcelona no la té tant”. Fernández creu que el partit, els pròxims “quatre o cinc mesos”, no només ha de trobar un substitut “al lideratge potent de Trias”, sinó que també “ha de poder oferir un model de ciutat diferent del que ofereix Collboni”.
En aquesta tessitura, què diguin les enquestes internes de popularitat podria fer decantar la balança cap a un costat o un altre. Segons el baròmetre, només un 30% de l’electorat de Junts sap qui és Martí Galbis, actual cap de files del grup, i els seus votants el valoren amb un 5,1 sobre 10. El professor de ciències polítiques Pau Vall hi veu números “molt baixos” a dos anys vista de les eleccions. En aquest sentit, l’analista remarca que Junts “no pot tenir un líder tan poc conegut” si vol apropar-se a l’èxit de 2023. Ara bé, caldria veure quins són els resultats de Josep Rius, que no és líder del grup municipal i, per tant, no apareix a l’enquesta del baròmetre. “Sigui quin sigui el candidat, haurà d’aprofitar els dos anys que queden per situar-se com un bon líder i que la gent el comenci a conèixer”, conclou Vall.
Opció a llarg termini?
El 2027, l’objectiu de Junts serà no perdre pistonada, però hi ha qui mira més enllà i veu en aquesta data una oportunitat per formar un lideratge capaç de guanyar les municipals següents, les de 2031. Ferran Fernández no en veu pas una estratègia mal pensada. Cita exemples com els de Felipe González, que va presentar-se a tres eleccions, Aznar i Rajoy, també en tres ocasions, el mateix Trias a Barcelona, encara que Trias venia de ser conseller als governs de Jordi Pujol i tenia més visibilitat. Ara bé, també hi ha els exemples contraris, com Raimon Obiols, del PSC, que va perdre tres eleccions al Parlament. “No hi ha una ciència exacta que digui que, en política, les apostes a llarg termini donen fruits. És com un ou Kinder sorpresa, de vegades te’n surts i de vegades no”, remarca Fernández. En tot cas, l’analista sí que veu en aquesta estratègia una possible sortida a l’absència d’un líder que pugui plantar cara en dos anys. “Les apostes llargues tenen sentit si en el curt termini no tens res a fer. En aquest cas, plantejar-te una conjectura a sis o vuit anys vista pot ser més realista”, conclou el politòleg.
En tot cas, Junts no afronta una situació que altres partits tinguin superada. En línies generals, els dos analistes veuen l’Ajuntament sense líders carismàtics. Encara més, tampoc sembla haver-hi, en el radar dels grups, una figura capaç de donar un cop de timó com va fer Xavier Trias el 2023 o Colau el 2015, quan va presentar-se per primera vegada. Alguns estudis calculen que l’empatia amb el candidat suposa aproximadament la meitat del vot de l’elector, amb la qual cosa trobar un bon nom o una marca és important, però Pau Vall creu que “tampoc és vital”. En canvi, “sí que ho és definir clarament quin model de ciutat vols o en quins aspectes et pots diferenciar del govern actual”.
En aquest sentit, l’analista creu que els grups a l’Ajuntament no estan sabent fer “una oposició clara” a Collboni “en cap aspecte concret”. “Tots poden i volen votar amb ell i al final no acaba essent una oposició clara”, considera el politòleg, que posa d’exemple el cas de Trias i el tramvia. “En l’època d’Hereu, Trias va erigir-se en l’abanderat del ‘no’ a la connexió i a la nova Diagonal. Era un tema potent i tenies una posició contrària nítida. Ara, l’elector no té clar qui ha de votar si no vol que governi Collboni”, detalla. Fernández hi afegeix algun matís; sí que veu en Junts una intenció de “ressituar-se” com a oposició i creu que el partit de Martí Galbis està intentant “buscar la manera d’explicar-li a la ciutadania que el que fa Collboni amb ERC i BComú és l’antagònic al seu model”.
Escenari fragmentat
Els darrers anys han consolidat un canvi de tendència política clar. Ja no és època de grans majories. Els tres governs, a Barcelona, la Generalitat i a l’Estat, són en minoria. Collboni encara no ha aconseguit aprovar els pressupostos per via ordinària, Salvador Illa recorre a la pròrroga pressupostària al Parlament i els avals de Pedro Sánchez trontollen cada dia. Però tots tres continuen als seus càrrecs, en part, perquè l’escenari aritmètic fragmentat no dona peu a possibles alternatives. Els experts consideren que, a Barcelona, aquesta característica afavoreix Collboni, que agrupa pràcticament tota la visibilitat i ja lidera les enquestes.
En el cas de Junts, també juga un paper important l’escenari fragmentat entre les forces independentistes. En aquest cas, la conseqüència és veure molts electors tancats a casa el dia de les eleccions. Junts podria veure en la situació d’ERC, encara recomponent-se després del Congrés que va donar la victòria a Junqueras, una oportunitat de no perdre pistonada a Barcelona. Però els experts avisen que l’escenari municipal és diferent del nacional. Fernández assenyala que els ciutadans que van optar per Xavier Trias “no ho van fer en clau independentista” i que el 2027 “estarem en la mateixa situació”. Pau Vall afegeix que el votant d’ERC a les eleccions de Barcelona és diferent del que vota al Parlament. “Aquí també tenen un perfil clarament catalanista, però amb un perfil ideològic molt més d’esquerres”, fet que els allunyaria, a parer seu, de la papereta de Junts.
A més, tots dos coincideixen a remarcar que el debat independentista ja no té tant de pes a Barcelona ni tampoc en altres institucions. “Si Collboni comencés a posar banderes espanyoles a cada cantonada -comenta Vall-, potser sí que despertaria l’ànima nacionalista dels votants, però això no passarà”. En tot cas, en política no hi ha res escrit, menys ara que les estratègies són sempre tant a curt termini. En aquest sentit, els experts demanen veure com evolucionaran aquests dos anys que queden per a les municipals a totes les cambres. És la teoria dels vasos comunicants aplicada a la política. El que passi, es voti o es deixi de votar en un parlament pot afectar de retruc altres institucions, també Barcelona. Per tant, conclouen els analistes, convé “estar pendents més enllà del saló de plens de l’Ajuntament”.
