El judici al procés sobiranista ha servit d’espoleta i pòlvora per tornar a unir el sobiranisme. Aquest matí s’ha presentat una gran “mobilització popular” esperonada per les entitats, partits, associacions, sindicats i moviments socials. Barcelona serà l’escenari d’una manifestació a la Gran Via el dissabte 16 de febrer en protesta pel judici de l’1-O.
Una nodrida representació de la societat civil i política ha llegit un manifest contra un procés judicial que consideren “polític” i que amenacen drets civils, polítics i socials. “És un judici contra el poble català i contra tots els pobles de l’Estat espanyol”, ha llegit David Fernàndez, en la presentació del manifest conjunt.
La mobilització també implica el 12 de febrer, al migdia, una aturada de 10 minuts davant dels centres de treball i grans manifestacions a les capitals catalanes. El dijous 21 de febrer s’ha convocat una vaga general i una gran manifestació a Madrid, el 16 de març.
La fotografia conjunta amb l’eslògan “L’Autodeterminació no és delicte” retratava una certa harmonia en l’habitual garbuix que es respira en la biosfera sobiranista. A més d’Òmnium, ANC o l’AMI s’hi han afegit la CUP, JxCAT, PDeCAT, ERC, Demòcrates i Catalunya en Comú Podem, la Intersindical, Unió de Pagesos, la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Irídia o el Ciemen, entre d’altres.
L’acte ha comptat la lectura del manifest amb quatre portaveus amb ascendència dins el sobiranisme: l’exdiputat de la CUP, David Fernàndez, la sociòloga Anna Sallés, el periodista Martí Anglada i l’actriu Estel Solé. A més, a la foto s’hi han afegit els familiars dels presos polítics així com noms de la constel·lació sobiranista com el cuiner Fermí Puig, la periodista Pilar Rahola, el dramaturg Josep Lluís Bozzo, la cuinera Ada Perellada, l’advocat August Gil Matamala, el productor televisiu Josep Maria Mainat o el catedràtic d’Història Moderna, Agustí Alcoberro.
El manifest “deixa clar” que la iniciativa “no pertany a cap partit polític ni a cap associació política ni sindical” i “tampoc s’enquadra a cap plantejament ideològic partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials de totes i tots, independentment de les ideologies professades”.
L’argumentari d’unió és concloent: el “consens fonamental” que “decidir no és un delicte, exercir drets fonamentals no és delicte i organitzar un referèndum no pot ser ni és un delicte, i ni tan sols ho és en la seva pròpia legislació vigent – motiu ple qual s’empesquen una rebel·lió que no ha existit mai”.
