Hi ha una cosa pitjor que un judici que comenci hora i mitja tard, i és que només encetar la vista se suspengui, i que, després de tot plegat, la vista esdevingui en un circ d’excuses oníriques, inversemblants i extravagants. Aquest és el cas del judici contra quatre persones acusades -una guàrdia civil- d’assetjar i vexar per SMS i whatsapp Marta Torrecillas arran de l’agressió policial que va patir l’1-O que s’ha celebrat a l’Audiència de Barcelona aquest dilluns. Com exemple, el cas d’un dels acusats que ha apuntat que la seva mare de 103 anys, ingressada en una residència i que “no hi era tota”, havia enviat el missatge de burla i escarni a la víctima. Les cares del tribunal eren tot un poema.
La vista ha començat tard per una intensa negociació de possibles condemnes de conformitat, que finalment no han reeixit. Així com per l’ús del català a sala de l’advocat de la víctima. Ha estat una situació estranya ja que el lletrat tampoc n’ha volgut fer bandera. Però la presidenta del tribunal ha tirat pel dret i ha suspès més d’una hora i mitja la sessió per trobar un intèrpret a l’advocada d’un dels acusats. Un intèrpret que, diguem-ne, avui no ha suat la cansalada. De fet, feia cara de voler dirigir-se al tribunal per demanar un donut, un cafè i un bloc de sudokus. Precisament, la lletrada del fill de la senyora centenària que suposadament passava les tardes d’octubre de 2017 enviant SMS a una independentista desconeguda.
El cas s’enceta el Primer d’Octubre de 2017, quan Torrecillas, votant al centre Pau Claris de Barcelona va ser agredida amb fruïció i brutalment per agents de les Unitats d’Intervenció Policial del Cos Nacional Policia enviats des de Madrid per aturar el referèndum. Torrecillas va denunciar l’agressió a les xarxes. A partir d’aleshores, la denuncia es va multiplicar però també els atacs contra la víctima a través d’SMS, whatsapp o missatges de Twitter. Aquest dilluns, però, i un home i un grup de whatsapp organitzat per arronsar Torrecillas han hagut de seure a la banqueta dels acusats.
Segons l’escrit de la fiscal, especialista en delictes d’odi, en Cristian, l’Alberto i en Joel van crear el grup de whatsapp “Arriba España hija de puta”, on van incloure el número de mòbil de la Marta. Un canal que es va omplir de missatges brutals que, atès el fiscal, “ofenien, humiliaven i inquietaven” la víctima. Així mateix, l’escrit d’acusació recull insults i amenaces cap a la seva persona, el seu físic, la seva propietat i el negoci de Torrecillas. La interpretació del ministeri públic és que tots tres –un d’ells guàrdia civil–, i el quart acusat d’enviar un SMS, és que en interposar la denúncia per agressió policial, van considerar que atacava un col·lectiu que “simbolitza ideològicament l’Estat espanyol”.
D’aquí que fiscalia reclamés per un delicte d’odi del 510 del Codi Penal, 1 anys i 9 mesos de presó pels creadors dels grups de whatsapp i un 3.000 euros de multa a més de 2.000 euros de responsabilitat civil, així com una inhabilitació especial per exercir lleure educatiu. A l’autor de l’SMS, José Maria, que insultava Torrecillas amb vexacions sexuals, el fiscal li reclamava una multa de 900 euros i una responsabilitat civil de 300.
En principi, en José Maria hauria pactat una conformitat, però la seva advocada no se n’ha refiat, i ha girat la tàctica com un mitjó buscant la lliure absolució. Un canvi de joc que ha trasbalsat el judici fins i tot amb insinuacions de trencament de la cadena de custòdia del mòbil de la víctima que ha deixat perplex al Mosso instructor de l’atestat. “Però de quina cadena em parla??”, li ha etzibat tot sorprès i amb la mirada alçada del tribunal.
Però el millor de tot plegat ha estat la declaració de José Maria, i l’esotèric origen del SMS pel que li demanen una picossada de multa. De fet, la tesi de la defensa podria haver fet les delícies de Cuarto Milenio i el sobreexcitat Iker Jiménez. El missatge en format SMS que va rebre Marta Torrecillas va ser: “Sé que te gustaría tener las tetas tan duras como tu cara. Y tus pezones tan tiesos como tus pezones escayolados. Todo para ver si aparece un poli y te quite el mono de sexo que debes padecer, al llevar esa cara de guarra ramera que tienes que acarrear. Descansa en paz. Bastarda”. Segons la tesi de l’acusat, controlador aeri retirat, en el moment dels fets aquest mòbil era de la seva mare, que tenia 103 anys i vivia a la residència Vallesol i “no hi era tota”. No va ser fins temps més tard que el mòbil va ser posat al seu nom. “Jo no ho vaig enviar”, ha insistit. Una explicació que ha deixat bocabadats magistratura, públic, advocats i fiscalia. Possiblement, en veure els rostres d’estupefacció per haver assenyalat la seva mare ha intentat corregir el tret assegurant que podia haver estat un infermer o una cuidadora.
Per la seva banda, les declaracions dels altres tres també han estat un festival d’excuses que no aguantaven el mirall de la prova. El que va incorporar el número de Torrecillas al grup ha dit que no sabia qui era i que se’n va assabentar quan va rebre la denúncia. “Era un xat d’amics i de futbol”, ha assenyalat. L’altre ha demanat disculpes i el tercer, guàrdia civil, ha explicat que pensava que el número era d’una companya de feina i que ell no sabia qui era Torrecilla.
El testimoni de Torrecillas ha servit per descarnar el patiment sofert. De fet, ha relatat que va haver de canviar el número de telèfon i tot. “No podia ni anar pel carrer, perquè em deien que sabien on vivia i on treballava”, ha al·legat. “Em va canviar la vida”, ha assenyalat. El seu advocat, d’acusació particular, Xavier Monge, no ha fet més sang de la necessària i ha deixar fluir les testificals i les pericials. De fet, a cada paraula dels advocats, pujava el pa. Monge demana pels tres acusats demana una pena d’un any i mig de presó pel primer i un any i tres mesos pel segon, a més de multes i una indemnització pels danys morals causats de 3.000 euros. Per al quart acusat, que va enviar un SMS amenaçant, es demanen les mateixes penes pels mateixos delictes, amb una indemnització de 1.000 euros.
