El candidat el PP de Barcelona, Josep Bou, ja s’ha ofert altres vegades a pactar amb Manuel Valls després de les eleccions, però avui s’ha vist atrapat per les similituds entre ell i el candidat que té el suport de Ciutadans.
En el cicle Dinars Cambra, organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, ha hagut de respondre a una pregunta formulada per un dels assistents que l’ha posat entre l’espasa i la paret. “Sabria dir tres diferències entre vostè i Manuel Valls?”.
“La primera és clara. Ell diu que és d’esquerres, socialista. Jo no se què soc, però no soc socialista, perquè estimo la llibertat”, i ha arrencat un aplaudiment solitari al final de la sala.
Com a segona diferència, ha dit: “Jo soc l’únic capaç de donar-me la mà amb tots els partits, sempre i quan siguin constitucionalistes“, una frase que conté un contradicció.
I la tercera? “Bé és que no hi ha gaires diferències, …. ja tambè penso que les qüestions nacionals han d’anar amb les qüestions socials, en això no ens diferenciem gaire”, ha admès.
Quan ha estava a punt de llençar la tovallola, ha deixat anar: “Bé, ell és francès i jo no”. I així s’ha clos l’acte.
Una promesa com la que va provocar l’acudit sobre Felipe González
Prèviament, Bou havia “causat sensació” –com ha dit el presentador de la xerrada, el director adjunt de ‘La Vanguardia’ Enric Sierra– la seva promesa de “crear 60.000 empreses en 4 anys a Barcelona”. Com ho farà? “Posant facilitats i traient burocràcia. Si cal, em vesteixo de ‘lagarterana’ si un empresari vol crear 100 llocs de treball”.
No consta que ningú del seu equip li hagi recordat l’acudit que va popularitzar Xabier Arzalluz als anys 80 sobre la promesa de Felipe González de crear 800.000 llocs de treball en quatre anys. L’aleshores líder del PNB va deixar anar en un míting: “Els 800.000 llocs de treball promesos pel PSOE seran llocs de jardiners per regar els deu milions de capullos que van votar els socialistes”.
Acudits a banda, la xifra de creació d’empreses que es proposa Bou és l’objectiu d’un programa batejat amb el nom d’Aixeca’t, Barcelona. És l’eina amb la qual pretén reduir l’atur per la via de deixar en la mínima expressió la burocràcia, que és “l’impost invisible” de la ciutat: una frase que ha repetit almenys cinc vegades, entre el discurs llegit i les respostes més espontànies que ha donat després a les preguntes que li feien.
“Que els polítics no fiquin les mans a l’economia”
Amb una Llotja de Mar plena d’un públic especialment presdisposat a escoltar aquest missatge, ha insistit diverses vegades a demanar que els polítics s’inhibeixin de gestionar l’economia i que ho deixin fer als empresaris. “Que ens deixin actuar, que ells no hi fiquin les mans, que no en tenen ni idea“, ha demanat amb la seva veu forta l’home que aspira a ser alcalde de Barcelona i que no para de repetir que ell no és polític.
