Jordi Hereu és el nou ministre d’Indústria i Turisme del govern de Pedro Sánchez. D’aquesta forma, Hereu, exalcalde de Barcelona entre els anys 2006 i 2011, es converteix en el tercer batlle de la ciutat que es fa càrrec d’una cartera ministerial. Primer va ser Narcís Serra, l’any 1982, que va ser nomenat ministre de Defensa, i posteriorment, Joan Clos, l’any 2006.
Clos, igual que Hereu, va ser ministre d’Indústria. I, precisament, va ser la marxa de Clos la que va donar l’alcaldia de Barcelona a Hereu. El relleu va tenir lloc el 8 de setembre de 2006, nou mesos abans de les eleccions de la primavera de 2007. Dies abans, el 29 d’agost, Hereu havia estat designat successor de Clos. En aquell moment, Hereu era el cinquè tinent d’alcaldia i exercia també de portaveu municipal. Sota les seves ordres tenia les àrees de mobilitat, seguretat, participació ciutadana, cooperació i solidaritat.
L’àrea verda i el Bicing
Hereu és recordat per molts com l’alcalde que va perdre la consulta per la reforma de la Diagonal, la primavera de 2010, un fet que un any després, el maig de 2011, va ser decisiu per no guanyar les eleccions municipals davant de Xavier Trias. Però el pas d’Hereu per l’Ajuntament de Barcelona és molt més que aquella consulta de la Diagonal. Al llarg de més de quinze anys, l’ara ministre va impulsar, l’any 2005, l’àrea verda d’aparcament per a residents i va posar en marxa el 2007, ja com a alcalde i amb Francesc Narváez com a regidor de Mobilitat, el servei del Bicing.
En conversa amb el TOT Barcelona, Narváez recorda aquests i molts altres projectes que Hereu va gestar per la ciutat. “Durant el mandat 2007-2011 es van construir un centenar d’escoles bressol, 14 de les quals van ser a Sant Martí. També va donar llum al pla integral de la bicicleta, que es va aprovar quan ja era alcalde, i va impulsar la construcció de les Zones 30 a molts nuclis antics de la ciutat i els carrers de plataforma única”, diu l’exregidor de Mobilitat i del districte de Sant Martí. Amb Hereu, a Barcelona, van augmentar els quilòmetres de carrils bici, les zones per a vianants i es va millorar el transport públic, amb més carrils bus, una major accessibilitat i la posada en marxa del tramvia al seu pas per la Diagonal, entre la Ciutadella i Sant Adrià, el 2004.
Defensor de la col·laboració publicoprivada
Narváez coneix molt bé el nou ministre i destaca sobretot la seva empatia i que no és gens dogmàtic. “És un gran defensor de la col·laboració publicoprivada i no li costa buscar el suport del món empresarial quan cal. És molt treballador i quan decideix embarcar-se en un projecte no té horari. També és un gran orador”, explica l’expolític, ara a l’executiva socialista.
Nascut el 1965 a Barcelona, Hereu, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i amb un MBA per ESADE, va començar la seva carrera al consistori com a gerent de les Corts el 1997. Una dècada abans s’havia afiliat al PSC. Des d’un càrrec tècnic, Hereu va acabar la cobertura de la ronda del Mig, una obra que va donar pas a un passeig sobre la ronda que recorre la Gran Via de Carles III i la rambla de Badal. Després de les eleccions de 1999, Hereu va ser nomenat regidor de Les Corts i sota el seu mandat es van fer reformes al nucli antic de Les Corts, es va iniciar la transformació de la Colònia Castells i es va reordenar la porta nord de la Diagonal.
La crisi del cas ‘4F’
El 2004, Hereu va ser nomenat regidor de seguretat i mobilitat i del districte de Sant Andreu. Com a màxim responsable polític de la Guàrdia Urbana va haver de fer front al cas 4F. La nit del 4 de febrer de 2006, un agent de la Guàrdia Urbana, Juan José Salas, va quedar tetraplègic durant el desallotjament d’una festa okupa al Palau Alòs, a tocar del Palau de la Música. Segons la sentència del judici, el policia va rebre l’impacte d’una pedra al cap durant l’enfrontament entre un grup de joves i la Guàrdia Urbana. El cas va donar lloc al documental Ciutat Morta, que apunta la teoria que el cop que va rebre el policia va ser un test que va caure del terrat -l’alcalde Clos ho havia dit en una ràdio-. Diversos joves van ser detinguts, jutjats i condemnats. Rodrigo Lanza, el principal acusat, va passar cinc anys a la presó, i una de les noies condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar durant un permís l’any 2011.
El citat documental va rebre el premi Ciutat de Barcelona, un fet que Hereu va qualificar “d’infàmia”. Sobre aquest episodi, l’exlíder del PP al consistori quan Hereu era el regidor de seguretat, Alberto Fernández Díaz, destaca la resposta que l’ara ministre va donar “davant la pitjor crisi de seguretat a la ciutat” d’aquells anys. “Amb això vàrem coincidir. Amb altres coses, no, com l’anunci que va fer Hereu d’intentar organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern a Barcelona. Hi va posar més il·lusió que rigor”, subratlla l’excap de files del PP. L’anunci que Barcelona es presentava a organitzar uns JJOO d’hivern va tenir lloc el gener de 2010, en plena crisi de popularitat d’Hereu com a alcalde, i va ser vist com un intent desesperat per recuperar pistonada en la cursa electoral per les municipals del 2011. Fernández valora també el caràcter “afable i dialogant” d’Hereu i la proximitat que tot alcalde ha de tenir amb el veïnat i les entitats de la ciutat.
Guanya les eleccions de 2007
Hereu va guanyar les eleccions municipals de 2007 amb 14 regidors per davant de la CiU de Trias, que en aquell moment ja estava en clar ascens, amb 11. El mandat 2007-2011, el darrer amb un alcalde socialista fins a l’actual de Jaume Collboni, va estar marcat per la consulta per la reforma de la Diagonal, entre Francesc Macià i passeig de Gràcia. Un 79,8% dels participants en el procés participatiu van votar en contra de tocar la Diagonal. El govern del PSC defensava fer un bulevard, una opció que només va tenir el suport de l’11,38%. La tercera opció, construir una rambla, va ser votada pel 8,28%. Ambdues propostes portaven incorporades el tramvia. La consulta no preguntava com a tal per aquest mitjà de transport, però es va convertir en un plebiscit a favor o en contra del tramvia.
La consulta va ser en si mateix un despropòsit, plena d’errades informàtiques. El mateix Hereu ho va dir en una compareixença posterior. “Ha tingut més errades de les admissibles”, i va reconèixer que la mateixa consulta havia estat una equivocació. “S’ha formulat una pregunta inadequada en un moment inadequat i ara toca lluitar contra la crisi”. L’ideòleg d’aquella consulta, el primer tinent d’alcaldia Carles Martí, va ser qui va pagar els plats trencats i va ser destituït de forma fulminant per l’alcalde.
Va deixar l’Ajuntament el 2012
El PSC va entrar en crisi i ja no es va recuperar. Trias es va imposar a les eleccions de 2011 amb 14 regidors pels 11 que van obtenir els socialistes. Després de trenta anys al capdavant de la ciutat, el PSC perdia l’alcaldia. El febrer de 2012, Hereu va deixar l’acta de regidor i va abandonar el primer pla polític. Al capdavant del grup municipal socialista es va quedar Jordi Martí Grau, ara als comuns i nou secretari d’Estat de Cultura.
Després de deixar l’Ajuntament de Barcelona, Hereu va fundar l’empresa Fledge i presidia IdenCity i Barcelona, plataforma Empresarial, dedicades a la consultoria estratègica. A més, des del 2020, era el president d’Hispasat. En les darreres eleccions municipals, Hereu va presidir el consell assessor creat per Collboni abans de les eleccions. Ja com a alcalde, Collboni el va incorporar al comitè assessor d’infraestructures, càrrec que ara haurà de deixar.
1 
