Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Joan Rodríguez (JxCat): “Cal un candidat amb la qualitat d’Artadi o Trias”

El nou regidor de JxCat, el politòleg Joan Rodríguez (Barcelona, 1980), no és només el substitut d’Elsa Artadi. Tot i que el seu nom és poc conegut pel gran públic, fa anys que és rere les bambolines del grup municipal i del partit a la capital. Durant el mandat de Xavier Trias va entrar a la política municipal com a conseller del districte de l’Eixample i durant l’etapa dels comuns ha assumit la coordinació del grup municipal a l’oposició. No obstant, en aquest moment de cerca d’un nou alcaldable per a Junts, destaca especialment el seu rol com a president de la Federació de Barcelona del partit i organitzador de les primàries per escollir candidat.

Ja va estar a punt de suplir Elsa Artadi quan sonava com a vicepresidenta del Govern. Ha suavitzat la incorporació, aquest precedent?

Ha estat sobtada perquè ningú esperava el que li ha passat a l’Elsa. Va sonar pel Govern, però era un altre moment. Ella estava absolutament compromesa amb Barcelona i ho ha estat fins al final. Això explica en part la decisió que ha pres: ara no puc estar al 100%, doncs no m’hi dedico. Els més propers a ella sabíem que no aniria al Govern per aquest compromís, i per tant llavors no em vaig plantejar ser regidor.

Fins fa un mes era coordinador del grup municipal, quasi mà dreta d’Artadi. Com va encaixar que petés tan de sobte? Vostè tampoc ho va veure venir?

No ho vaig preveure. Ella va estar al mil per mil fins l’últim dia. Era molt respectuosa amb la feina que feia cadascú i suposo que no volia interferir-hi. Volia acabar estant a tope. No ho va comunicar fins molt pocs dies abans a alguns de nosaltres.

Estan en contacte? Vetlla pel grup a distància? 

Estem en contacte, sí. Sobretot ens preguntem mútuament com estem. Parlem de coses però sense profunditzar, ella ara necessita desconnectar de tot. 

La veu tornant a l’arena política algun dia?

No ho sé, això ho ha de dir ella. Però ara mateix no és el moment, en tot cas. Necessita el que va manifestar: agafar aire, retrobar-se i decidir amb calma cap a on vol anar. I allà on vagi sabem que triomfarà, sigui a l’empresa privada, a la universitat o on sigui.

Joan Rodríguez, regidor a l'Ajuntament de Barcelona per JxCat / Foto: Jordi Play
Joan Rodríguez, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per JxCat / Foto: Jordi Play

Tindrà un mandat curt com a regidor, menys d’un any. Li caldrà triar bé les bales per deixar petjada. Quins temes vol capitanejar més?

La feina que he fet fins ara també deixa petjada, però com a regidor tens un plus de visibilitat. Estic adscrit als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, que per mi són clau i expliquen molt bé el desgavell en què tenim la ciutat. Ciutat Vella és l’expressió màxima que els serveis bàsics no funcionen bé a Barcelona: neteja, seguretat, incivisme… També del fracàs en la gestió del turisme. I l’Eixample demostra una política de mobilitat i d’urbanisme mal entès que té efectes a tota la ciutat. Tots els districtes són importants, però aquests dos són l’exemple de dos fracassos importants del govern municipal.

També és el president del partit a Barcelona. Com veu les bases, després de la refundació del partit? La militància ha viscut molts canvis de sigles i lideratges els últims 10 anys.

El partit es va fundar fa 2 anys. No és veritat que portem 7 anys de cua, en portem 2. I com diu el nostre secretari general, en Jordi Turull, som “Junts” però no som “iguals”. Ara estem en ple procés congressual, que pot tenir complexitats però és molt saludable. Debatem on som, què fem i cap a on anem. Hi ha una nova direcció i ara hem d’aprovar les ponències polítiques amb les esmenes que presenta la militància, que té moltes ganes de participar i n’està fent moltes.

Barcelona n’ha presentat moltíssimes, d’esmenes. La capital es reivindica enfront del territori?

Barcelona té un pes molt significatiu al partit, és una qüestió numèrica, no s’ha de llegir més enllà. Barcelona ara som al voltant del 20% de la militància de Junts.

La pugna entre les corrents de Josep Turull i Laura Borràs ha acaparat molts titulars. Com es trasllada a Barcelona?

Jo veig una única direcció, sorgida d’un acord. No hem de parlar ja de corrents. I no passa res perquè hi hagi punts de vista diferents. Hi ha un interès de certs sectors de vendre una divisió a Junts que a la pràctica no està existint perquè hi ha una única direcció sorgida d’una única llista. 

“Podem triar l’alcaldable bé o ràpid…
Si no pot ser ràpid, no passa res!”

Vostè és un dels pocs integrants del Comitè Municipal Territorial, el grup que organitzarà les primàries per escollir l’alcaldable de Barcelona. És partidari de deixar-ho resolt com abans millor a l’estiu o sense cap pressa a la tardor?

Seran quan i com tinguem la garantia que es facin bé i serveixin per tenir la millor candidatura per a Junts i per la ciutat. Podem fer-ho bé o podem fer-ho ràpid. En un món ideal i teòric, ràpid i bé. Però ha de primar fer-ho bé! Si no pot ser ràpid, no passa res! L’important és fer-ho bé. El reglament intern marca com seran les primàries: un cop s’engeguen, en 20 dies hi ha la votació.

Què significa fer-ho bé?

Escollir un candidat per Barcelona que tingui, si em permets dir-ho així, els estàndards de qualitat que tenien Elsa Artadi com a candidata o Xavier Trias com alcalde. Oferir a la ciutat el candidat més solvent. Tornar a buscar en el nostre espai, que no necessàriament vol dir dins del partit sinó que pot ser també fora, i arribar al consens que és la millor persona per fer fora aquest govern municipal desastrós. 

S’hi presentaria? 

Com molta altra gent, jo estic a disposició del partit. Però en aquest moment la meva responsabilitat no és aquesta. Ara la meva és pilotar el procés de les primàries, juntament amb el secretari general i la presidenta del partit. No m’autodescarto com a res i no crec que ningú ho hagi de fer. Si treballes cada dia per la ciutat i t’hi deixes la pell, no t’has d’autodescartar. 

Doncs Xavier Trias es va autodescartar. Clarament i a la televisió. Tot i així, hi ha veus al partit que no donen gens per descartat el seu nom. Ho està o no?

En Trias és una persona que ha de formar part de la solució. Se l’ha d’escoltar, és una veu més a tenir en compte.

Però pot ser un bon cap de cartell, sent exalcalde?

Va ser un excel·lent alcalde de Barcelona.

No era aquesta la pregunta…

Aquesta és la resposta que tinc! 

Joan Rodríguez, regidor a l'Ajuntament de Barcelona per JxCat / Foto: Jordi Play
Joan Rodríguez, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per JxCat / Foto: Jordi Play

A part de vostè, 3 dels 4 regidors del grup municipal de JxCat es postulen per ser alcaldables. Tindria sentit que competissin entre ells?

No. El que té sentit és que entre tots ho fem bé i ens posem d’acord. 

Abans de les primàries, amb una llista d’unitat com van pactar Turull i Borràs?

No té per què. Hem de trobar la manera de fer-ho, però ha de culminar amb l’elecció d’un candidat per la ciutat. Els altres regidors estan en la mateixa sintonia que jo. Som gent que estem treballant per Barcelona i que volem treballar per Barcelona. Fins on jo tinc notícia, ningú ha passat d’aquí. Treballar per Barcelona pot voler dir moltes coses, ho pots fer com a regidor, com a coordinador del grup, com a conseller de districte o com un militant ras que fa una auditoria dels interiors d’illa. Ja sé que és diferent, però ells [els 3 regidors] el que han manifestat és la seva voluntat que tot això acabi bé. Estic segur que tothom tindrà aquesta màxima.

Doncs n’hi ha que volen ser molt específicament l’alcaldable, i en privat no se n’estan de dir-ho ben clar.

Doncs està molt bé, és molt positiu això! Tots tres tenen valor afegit, experiència i coneixement. No ho visualitzo com un problema sinó com una oportunitat.

Si s’enfrontessin a primàries regidors que fa 3 anys que comparteixen grup municipal, això no donaria un missatge confús? Com si aquest grup no tingués un model de ciutat clar?

El model de ciutat està clar, en teníem i en tenim. Et pots enfrontar en unes primàries, en aquest hipotètic cas, per ser la cara d’aquest model.

“Poden haver-hi molts candidats
i que això es converteixi en un Vietnam”

Les primàries no aniran de models de ciutat sinó només de noms, doncs?

Quan et planteges que sigui la teva cara la que va penjada de l’arbre, has de posar el teu accent al model. L’Elsa hi va posar el seu accent i qui sigui que vingui també ho farà. Però hi ha un fil conductor, una manera d’entendre la ciutat i què li cal. A partir d’aquí, cadascú té el seu matís. 

De què és més partidari, del mètode Trias amb un candidat a llarg termini disposat a picar pedra, o d’un cop d’efecte mediàtic per obtenir el millor resultat possible el 2023?

Una cosa no és millor que l’altra. El nostre objectiu i el de tres quartes parts de la ciutat és que hi hagi un canvi de govern l’any vinent a Barcelona. Per tant, hem de treballar pel 2023. I hem d’explicar a la gent que hi ha un tripartit de facto en aquesta ciutat i que som els únics que garantim un canvi real. Hem de pensar en el 2023, jo no miro més enllà.

Per tant sí que veu prioritari tenir bones perspectives immediates. Un nom conegut com el de Jaume Alonso-Cuevillas o Josep Maria Argimon seria bona opció?

No entro a dir noms, perquè sinó tothom en fa lectures. Només insisteixo que Junts treballem per un canvi de govern el 2023. Estem parlant amb la direcció nacional i estem mirant l’escenari. No té per què ser un candidat únic. Però poden haver-hi molts candidats i que això es converteixi en un Vietnam. Cal fer-ho bé i en un moment mediàtic propici.

Joan Rodríguez, regidor a l'Ajuntament de Barcelona per JxCat / Foto: Jordi Play
Joan Rodríguez, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per JxCat / Foto: Jordi Play

Durant la campanya electoral els periodistes serem molt pesats preguntant sobre els pactes posteriors. Junts podria governar amb ERC i comuns, per tal no hi hagi un tripartit? O investir-los des de fora?

El soci natural de Junts és ERC, a tot arreu. A Barcelona l’obsessió que tenim és que hi hagi un canvi de govern. Per tant, no serem a cap pacte on hi hagi Ada Colau. Ni que fos la segona força, perquè la seva presència al govern creiem que és nociva per la ciutat. No hi ha de ser i no farem cap pacte que passi per això.

A la Diputació de Barcelona, Junts governa amb el PSC. Seria viable a Barcelona? La sociovergència exclou Ada Colau.

Cada casa és un món i cada rajola és un poble. Junts governa la Diputació amb el PSC perquè sinó ens en feien fora, haguessin fet un pacte contra nosaltres. No passa res, la Diputació dóna serveis i recursos a molts municipis i el pacte està funcionant. No té res a veure. A nivell de ciutat, volem treure als comuns del govern. El PSC forma part d’aquest govern i és còmplice, tot i que majoritàriament per omissió, de les polítiques de Colau. Ara mateix no sembla la millor opció per nosaltres. Un canvi no és treure una peça i quedar-te amb l’altra. Són dues peces del mateix govern. 

“No serem a cap pacte on hi hagi Ada Colau”

En resum: si no hi ha comuns, Junts pot ser-hi en algun pacte postelectoral el 2023.

Junts ha de parlar amb tothom que vulgui canviar el govern municipal.

Això pot arribar a incloure un govern només de forces constitucionalistes, com PSC i PP?

Home, a veure! No, està clar que no. El nostre soci preferent és ERC. Volem que Barcelona la governi l’independentisme, com ja van decidir els votants els 2019. Hi va haver una operació que va descavalcar Ernest Maragall de l’alcaldia, però va ser a ell a qui Junts va donar els vots el dia de la investidura. La nostra idea és ‘Barcelona, capital del país’ i anem cap aquí, però la política significa parlar amb tothom.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Català a juliol 01, 2022 | 08:28
    Català juliol 01, 2022 | 08:28
    No ssereu en cap pacte amb Ada Colau, llevat de que aquest pacte us sigui favorable,és clar.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa